Les vacunes contra la Covid-19 amb ARN missatger es poden tornar a congelar sense perdre eficàcia

Redacció

Les vacunes basades en ARN missatger (ARNm) es poden tornar a congelar sense que perdin la seva capacitat per immunitzar contra la Covid-19. Així ho demostra un estudi publicat a la revista ‘Vaccines’ i que han liderat investigadors de l’Hospital del Mar, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest treball pot suposar un pas molt important en l’avenç de la vacunació als països en vies de desenvolupament, ja que permet facilitar la manipulació i el transport de les vacunes ja preparades, així com reduir la infraestructura necessària als països receptors.

En aquest sentit, els resultats d’aquesta investigació certifiquen que les vacunes de Pfizer BioNTech i Moderna, que funcionen amb ARNm, es poden tornar a congelar una vegada ja s’han preparat les xeringues per la seva administració. Per comprovar-ho, els investigadors van utilitzar restes descartades a centres de vacunació però manipulades segons les especificacions.

Una part d’aquests vaccins es va injectar a ratolins de laboratori en les condicions habituals i recomanades pels fabricants, mentre que una altra es va congelar a -20 °C durant un mes, abans d’administrar-la als ratolins, i un tercer grup es va congelar a -80 °C durant el mateix període abans d’injectar-les. En tots els casos, els animals van desenvolupar la mateixa resposta immunitària contra el SARS-CoV-2, sense efectes secundaris. A la vegada, es van fer anàlisis d’estabilitat de l’ARN missatger, amb resultats totalment normals.

Un impuls per a la vacunació mundial

El director de l’Àrea de Medicament de l’Hospital del Mar i coautor de l’estudi, Santi Grau, explica que el fet de poder tornar a congelar les vacunes suposa “un enorme avenç”, ja que permet “maximitzar la potencialitat de tots els vials reconstituïts i minimitzar el seu malbaratament”. “Simplificar la seva preparació continua sent un repte per evitar la pèrdua innecessària de dosis”, subratlla Grau.

Segons càlculs de l’Organització Mundial de la Salut, només a Europa i al Japó s’han perdut 240 milions de dosis i una part de les enviades als països en desenvolupament dins la iniciativa COVAX no s’han pogut aprofitar per problemes de caducitat. Això ha provocat grans desigualtats en la cobertura vacunal que, en els països desenvolupats frega el 70%, mentre als menys afavorits no supera el 12%.

L’opció de tornar a congelar els vials una vegada preparats pot permetre realitzar la manipulació de les vacunes al país emissor, congelar les xeringues, i enviar-les a la destinació per a la seva utilització immediata, sense necessitat d’una gran infraestructura per a fer-ho. El temps de duració de la vacuna congelada de nou és de, com a mínim, un mes.

“La manipulació i la tornada a congelar de les vacunes Cominarty, de Pfixer BioNTehc, i Spikevax, de Moderna, no degrada l’ARN missatger, i les seves qualitats són les mateixes en les tres condicions d’experimentació avaluades”, afirma la investigadora del Programa de Recerca Clínica Translacional de l’IMIM-Hospital del Mar i coautora de l’article, Giulana Magri.

A més de detectar una bona resposta immunitària en les diferents condicions en què es van exposar les vacunes, la investigació tampoc va detectar efectes secundaris destacables, com assegura el coordinador del Grup de Recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i coautor de l’estudi, Rafael Maldonado. Un fet que, segons l’investigador, pot obrir la porta “a canvis a les recomanacions d’emmagatzematge i manipulació de les vacunes d’ARN missatger contra la Covid-19”.

Finalment, les conclusions d’aquesta investigació també posen sobre la taula la possibilitat d’aplicar aquestes condicions a altres vacunes. “La possibilitat de tornar a congelar les vacunes d’ARN missatger contra la COVID-19 ja preparades per a la seva administració en xeringues facilita superar les limitacions de les infraestructures per les campanyes de vacunació dels països amb rendes baixes i mitjanes”, assenyala la cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i coautora de l’article, Olivia Ferrández.