Hem d’ensenyar els infants a controlar les emocions?

Maria Rosa Buxarrais Estrada  Catedràtica d'universitat, en la Facultat d'Educació; Universitat de Barcelona

Múltiples avenços en diversos camps, sobretot a les neurociències, han ampliat considerablement el nostre coneixement sobre les emocions. Però, malgrat això, a la nostra cultura encara tendim a distingir entre dues cares d’una mateixa moneda: en una hi ha la raó, el saber, la serenitat, el bé... i en l’oposada les passions, l’error, la disbauxa, la maldat. Aristòtil ja ens va avançar que “educar la ment sense educar el cor no és educar en absolut”.

En general, la tendència actual és reconèixer que emoció i raó són part d’una mateixa arquitectura cerebral orientada cap a la vida en grup o en relació. Per això n’hi ha que parlen de les habilitats o competències emocionals com a habilitats essencialment “participatives”, encara que el més comú és parlar d’habilitats “socioemocionals”. Perquè els éssers humans vam néixer per relacionar-nos els uns amb els altres, i conèixer el llenguatge de les emocions, saber parlar-ho i llegir-ho, és una capacitat fonamental per fer-ho.

Beneficis i contagi

Nombrosos estudis empírics han demostrat que un harmoniós desenvolupament socioemocional porta beneficis a mitjà i llarg termini, independentment del gènere de la persona. Aquests beneficis inclouen l’èxit acadèmic i laboral, la capacitat de relacionar-se constructivament amb altres persones, adaptar-se als canvis i superar obstacles, etc.

D’altra banda, la investigació també ha posat en relleu que la salut socioemocional dels infants està estretament lligada al major o menor benestar socioemocional dels pares, les famílies i les comunitats. Per això, les destreses socioemocionals són una cosa que en principi es promou més per “contagi” que no pas a través d’un ensenyament sistemàtic. De pares empàtics, normalment, neixen fills empàtics.

Els experts en el tema han distingit diversos components dins de l’aprenentatge socioemocional:

1. Conèixer-se i estimar-se a si mateix.
2. La sensibilitat envers un mateix i envers els altres.
3. L’autoregulació del comportament.
4. La presa de decisions responsable.
5. La gestió de les relacions interpersonals.

Així mateix, han ideat múltiples activitats o tècniques educatives que poden contribuir a un desenvolupament adequat en totes aquestes àrees específiques, i que poden compensar els dèficits socioemocionals que puguin estar afectant els nens afectats per dificultats econòmiques, socials i familiars.

Una meta educativa fora de la família

Per tot això, actualment s’entén que la promoció del desenvolupament socioemocional no ha de limitar-se a l’àmbit familiar ni concebre’s com una assignatura extra, mereixedora d’unes quantes hores a la setmana.

Cada vegada més, la salut i la maduresa socioemocionals són vistes com a metes prioritàries als centres educatius. Perquè, per molts coneixements que tinguin els infants, si no saben controlar o gestionar les seves emocions no es podran desenvolupar com a persones.

Què significa controlar o gestionar emocions?

Ensenyar-los a controlar i gestionar les seves emocions implica, en primer lloc, ensenyar-los a conèixer-se a si mateixos, aprendre a sentir i a entendre d’on i quan sorgeixen les seves emocions.

Però, sens dubte, l’aprenentatge més gran prové de l’exemple, dels models de conducta que oferim els adults, principalment els pares o membres de la seva família. Perquè la majoria de vegades, els infants no fan el que els adults diuen, sinó el que els veuen fer.

Per exemple, quan els adults mantenim la calma els ensenyarem l’actitud correcta; però quan els infants  s’enfaden, cal transmetre’ls que no són males persones, sinó que estan expressant el seu malestar, que pot ser dolor, tristesa, por...

L’autocontrol emocional dels infants depèn, doncs, de com pares i mares expressin les seves emocions, de com els ensenyin a interpretar les emocions dels altres, a ajornar les gratificacions si fan una conducta positiva. Sobretot, no hem de premiar les rebequeries: deixar-los gestionar és la via perquè aprenguin a solucionar els seus problemes. Els hem d’ensenyar també a pensar en positiu, a ser assertius i empàtics.

Gestionar no és amagar o reprimir

Però no només el que fem els adults té influència en allò que ells fan. Una altra qüestió per tenir molt en compte és allò que els diem a través del nostre llenguatge verbal i no verbal.

Per exemple, quan un infant plora, no és positiu dir-li que no ho faci. El plor és una forma de comunicació, i potser en aquell moment és el que necessita. És millor utilitzar frases empàtiques que validin les seves emocions i els serveixin de suport; per descomptat, mai avergonyir-los ni ridiculitzar-los.

Tampoc no cal reprimir, sinó ajudar l’infant a prendre consciència d’allò que li està passant, com s’està sentint perquè ho comprengui i pugui expressar-ho a l’adult, i pugui posar paraules als seus sentiments.

Cal tenir en compte que el més important és que els adults, els pares, tinguin una gestió emocional positiva. Sense ella la situació es torna complicada. Una bona gestió emocional dels pares comporta una bona gestió emocional dels fills.

Tot és informació

Per a les perspectives tradicionals, la raó era el “senyal” o el missatge, i el fet emocional o afectiu eren simple “soroll”, estàtic, pertorbacions de fons sense les quals la comunicació marxaria millor.

Ara sabem que no és així, que les emocions també són senyal, encara que vinguin per un altre canal o amb altres codis, i que estimular la intel·ligència emocional es tradueix en més salut i un òptim desenvolupament psicològic.

Les emocions són presents en tots els moments de la nostra vida diària. Saber-les gestionar i controlar facilita, sens dubte, la relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)