Com ajudar els estudiants amb la síndrome postvacacional

Martina Ares Ferreirós  Profesora en l'Àrea de Psicologia del Desenvolupament, Universidade de Vigo

Les vacances estan arribant al final i els estudiants es preparen per a un nou curs. A l’alegria per tornar a trobar-se amb els companys i les companyes, i a l’entusiasme per conèixer el nou docent o les ganes d’estrenar la motxilla nova o l’estoig que ens acabem de comprar, de vegades s’uneixen certs nervis.

Per a molts alumnes la tornada a l’escola significa reprendre una rutina que han perdut i enfrontar-se a les dificultats que tanta ansietat els ha generat el curs anterior, per no parlar d’aquells que no han passat al curs següent.

L’inici de curs és especialment delicat per als infants que tenen un diagnòstic de trastorn del desenvolupament i són considerats dins de l’escola com a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Per a la majoria d’aquest alumnat, la tornada a l’escola no produeix les mateixes emocions positives que per a la resta.

Oblidar continguts i hàbits

El llarg període de vacances de l’època estival permet als nens i nenes oblidar molts dels continguts apresos i perdre els hàbits creats durant el curs.
Per a la majoria dels infants, reprendre aquests hàbits és qüestió de setmanes, però per a aquells que presenten algun trastorn del desenvolupament reprendre aquesta rutina és un repte més complicat, especialment aquells que tenen pautada una medicació amb “vacances terapèutiques”.

Reprendre aquesta medicació no té resultats immediats, i els primers mesos d’escola es fa costa amunt.

Recuperar hàbits de son

Un bon hàbit de son és fonamental perquè es produeixi un aprenentatge i és un dels factors més alterats durant l’estiu. Unes setmanes abans de començar les classes és recomanable recuperar els hàbits de son de manera gradual.

La setmana anterior a l’inici s’han de ficar al llit mitja hora abans cada dia i avançar l’hora d’aixecar-se. Els pares poden posar una tasca a primera hora que obligui a aixecar-se.

Per exemple, poden anar a fer la compra dels llibres a primera hora en comptes de la tarda. Si els pares treballen, poden posar una activitat a primera hora que els obligui a tenir motius per aixecar-se.

Començament gradual

Un cop començades les classes, els docents han d’incorporar els hàbits desitjats de manera gradual, tenint en compte la realitat de cadascun dels seus pupils. És recomanable fer feina prèvia les setmanes anteriors, identificant aquells alumnes que presenten un diagnòstic per adaptar l’aula i el mètode a les característiques del grup.

Es recomana parlar amb els pares per conèixer quins hàbits s’han mantingut i quins cal recuperar. D’aquesta manera es podrà saber quines emocions són presents entre l’alumnat al començament del curs.

Una activitat que afavoreix aquest començament gradual és començar el dia asseient-se en cercle amb un bastó de la paraula i plantejar preguntes sobre el que senten en iniciar el curs.

Aquestes activitats són beneficioses, a més perquè el docent conegui el seu alumnat, perquè aquest últim tingui l’oportunitat d’expressar el que sent i tractar en el transcurs del curs acadèmic conflictes a l’aula.

Preparació des del primer dia de vacances

Una bona preparació de la tornada a l’escola no comença les setmanes abans de l’inici, sinó el primer dia de vacances. L’últim dia de classe, els estudiants presenten cansament acumulat durant el curs i ganes de descansar, però tenen uns hàbits i rutines que no convé perdre.

És important que el cervell descansi i permetre avorrir-se, ja que l’avorriment ajuda a millorar la creativitat i el desenvolupament cognitiu. També és normal que canviïn els patrons del son, pel fet que la durada dels dies és més gran que a l’hivern.

El que no ha de canviar és la rutina de fer coses, els propòsits que cal fer. Aquests propòsits han de ser escollits pels mateixos infants, consensuant-los amb els pares i mares. És útil establir uns horaris i responsabilitats sobre aquestes tasques, encara que estiguem de vacances.

Les colònies, un bon mètode

Les colònies d’estiu, fins i tot les urbanes i esportives, són un bon aliat en aquest sentit. S’hi adquireix responsabilitat i autonomia i es redueix el temps d’ús dels dispositius electrònics. I encara més fonamental: els ajuden a no perdre els hàbits, tenir propòsits i treballar les relacions socials, uns aspectes molt rellevants en alguns trastorns del desenvolupament.

Quaderns d’estiu?

És habitual que pares i mares comprin a l’inici de l’estiu quaderns d’activitats perquè els fills i les filles no s’oblidin dels coneixements adquirits durant el curs. Unes hores de treball diari no són perjudicials al llarg període estival, però cal tenir en compte la realitat de cada alumne i dels seus pares.

Si presenten un trastorn del desenvolupament, és possible que s’hagi hagut d’esforçar molt durant el curs. Per això, dedicar les vacances a fer més del mateix genera frustració i tedi cap a l’aprenentatge.

Que els pares pressionin perquè facin les tasques pot generar estrès familiar. Una recomanació per treballar continguts acadèmics gaudint en família són els jocs de taula, especialment aquells pedagògicament creats per millorar processos cognitius.

El que és veritablement recomanable, en tots els casos, és que pares i fills passin temps junts, fent activitats amb les quals s’ho passi bé tota la família. Així generarem vincles familiars i millorarem la comunicació entre pares i fills.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)