La Montse Clotet i la Tessa Harry es van conèixer en un grup de dol després que les dues havien perdut les seves respectives parelles molt joves. Les dues van trobar que aquest era un tema del qual no se’n parlava i del que no hi havia gairebé recursos per això van decidir muntar el projecte a les xarxes socials ‘El Club de las Vi(u)das’. Compta amb un perfil d’Instagram i una pàgina web on expliquen que l’objectiu és compartir, donar visibilitat i escoltar.
Clotet explica que trobaven moltes experiències a les xarxes de viudes des del món anglosaxó però no a Catalunya. A més de fer comunitat i compartir vivències, el projecte llençarà ben aviat una trobada mensual en línia entorn de la cultura.
‘El Club de les Vi(u)des’ ofereix a la seva comunitat, majoritàriament dones, un espai on parlar i compartir el dol, una cosa que les dues fundadores van trobar a faltar en les seves experiències pròpies. I és que com apunta Clotet, la mort continua sent un tema “molt tabú”. Ella és del parer que si no se’n parla, tampoc es pot saber com acompanyar quan la mort d’algú arriba, tampoc per part de l’entorn.
Clotet explica que es tracta el dol com un procés lineal que comença el dia que mor la teva persona estimada i s’acaba el dia que ho superes. “Això no és així, el dol no és un procés lineal”, apunta.
Parla també de la manca de recursos d’acompanyament, especialment en pobles petits. I fa referència als típics comentaris, benintencionats, sobre la necessitat d’estar millor passat un temps. Sobre això, explica que ‘El Club de les Vi(u)des’ permet a les seves seguidores i usuàries comprovar que no estan soles i que potser el que els hi està passant a elles també els passa a altres persones. Les dues fundadores van voler que fos un projecte en línia per tal de “poder arribar al màxim de gent possible”.
I és que la Montse explica que el dol és un procés “molt íntim” i que, tot i estar acompanyat, et pots sentir “molt sol i aïllat”. Per això, afirma que sentir que el que et passa a tu no és tan diferent del que li passa a altres persones t’aporta molt.
Al perfil d’Instagram es publiquen vivències personals i també hi ha material, fotografies i il·lustracions sobre el procés de dol —de les que són autores les mateixes impulsores del projecte—.
Aquesta iniciativa va néixer poc abans que esclatés la pandèmia de la Covid-19, l’hivern del 2020, i Clotet recorda que va ser un impuls també per tirar endavant un projecte que a les dues els omplia. La comunitat està oberta a tothom, tot i que la realitat és que hi ha moltes més dones que homes. Sobre això, considera que les dones tenen “més tendència a compartir” i reconeix que quan els arriba alguna història d’un home vidu els costa que vulgui compartir-la.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari