Un acord permet que 68 famílies vulnerables accedeixin a un lloguer social en pisos de la Sareb a Barcelona

ACN

Un total de 68 famílies vulnerables que vivien com a ocupants en pisos de la Sareb podran accedir a un contracte de lloguer social per quedar-s'hi pagant un lloguer mensual d'entre el 12 i el 30% dels seus ingressos.

Tot plegat gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat gestora d’actius per evitar-ne així el desnonament i regularitzar la seva situació. Així ho ha explicat en roda de premsa la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, que ha qualificat l’acord de “molt rellevant”. Martín ha admès que s’ha estat negociant durant mesos amb els nous responsables de la Sareb per trobar una sortida. De les 68 famílies, algunes ja han signat el contracte de lloguer social i altres estan en procés de fer-ho.

Martín ha assenyalat que l’acord permet donar resposta a centenars de famílies que vivien sense contracte en habitatges de la Sareb i s’enfrontaven a un procés de desnonament. I és que l’acord preveu regularitzar la situació de prop de 300 famílies, de les quals ja hi ha aquest primer paquet de 68 en procés de signatura del contracte. “En aquest primer paquet de signatura hi ha 123 adults i 93 menors”, ha dit en relació a les primeres 68 famílies. 

En total, hi ha gairebé 300 famílies amb vulnerabilitat acreditada i que viuen en pisos de la Sareb, que s’estima que sumen un miler de persones, de les quals prop de la meitat serien menors d’edat. Així, l’acord entre el consistori i l’entitat aspira a protegir a la llarga aquestes gairebé 300 famílies. Algunes compleixen els requisits de la llei 24/2015 i altres no, però totes tenen dret a un lloguer social, segons Martín. “Per tant, és un acord ampli pel qual la Sareb es compromet a estabilitzar i oferir lloguers socials a gairebé 300 famílies vulnerables de les quals tenim coneixement”, ha apuntat.

Segons Martín, les mensualitats poden moure’s en una forquilla d’entre 50 i 250 euros al mes, segons els ingressos i la situació de cada família, i els contractes són de fins a set anys. La regidora ha destacat com a important que l’acord “protegeix” un miler de persones i alhora permet disminuir la llista de la mesa d’emergències, perquè algunes estaven esperant un pis d’habitatge públic. “Hi haurà 300 habitatges que quedaran alliberats”, ha indicat. També ha destacat com a rellevant “el compromís d’un gran tenidor pel compromís de la llei 24/2015”.

Un dels primers contractes, el de la Mary Paz

Una de les 68 famílies que ja ha signat un contracte de lloguer social és la Mary Paz Mibuy Obama, que viu en un pis al barri del Coll, a Gràcia, i que fa uns sis mesos va rebre una notificació que l’advertia que havia de marxar de casa.  

La història de la Mary Paz i el pis on viu es remunta al 2017 o el 2018. No tenia documentació ni ingressos però va venir a Barcelona perquè tenia una beca per estudiar. Una dona li va oferir una habitació al pis on vivia, al barri del Coll.  “Em va dir que em podia llogar una habitació pagant-li en efectiu i no em va dir res de comptes”, explica. 

No hi havia contracte de lloguer pel mig, però la Mary Paz va dir que sí perquè s’ho podia permetre —el pis eren 120 euros al mes— i tampoc no trobava cap més lloc on viure. Va acceptar la proposta i va començar a compartir l’habitatge amb aquesta dona i un tercer company de pis. 

Ara bé, tot va canviar quan fa dos o tres anys aquesta dona va marxar sense cap explicació. A partir d’aquell moment, la Mary Paz i l’altre company de pis van assabentar-se que la dona que els havia estat cobrant el lloguer no era la propietària de l’immoble, sinó que els havia estafat. 

“Més tard vam saber que era una ‘okupa’ i que tot el que li vam donar ho vam perdre”, afegeix. No sabien què fer i van decidir seguir vivint al pis com havien fet fins llavors fins que van rebre una notificació que els informava que havien d’abandonar l’habitatge. Quan va arribar la carta amb l’avís de desnonament va buscar ajuda, va parlar amb el company de pis i altres veïns que es trobaven en situacions semblants.  

Ella no veia gens clara la seva sortida, ja que no tenia documentació ni ingressos, però va buscar la forma d’aconseguir la documentació i també una feina. Així, ha pogut aportar informació per signar el contracte. 

Segons la Mary Paz, la mensualitat del seu contracte de lloguer social amb la Sareb, signat recentment, equival a un 18% dels seus ingressos. Prefereix no especificar la quantitat. “Ens han deixat els contractes a un bon preu, molt baix, a mi em sembla bé”, afirma. 

“Estem supercontents perquè al signar et tranquilitzes més. Quan vam rebre notificació de desnonament tots estavem amb molts nervis”, diu referint-se als veïns. “Jo sobretot estic més tranquil·la perquè era un cas perdut, sense documentació ni ingressos”, conclou.

Fins a 824 pisos de la Sareb a Barcelona

Des de la Unitat Antidesnonaments de Barcelona, s’està fent el seguiment de quasi 300 famílies en procés de desnonament en habitatge de la Sareb. L’acord al que ha arribat l’Ajuntament amb aquesta entitat no es limita als 68 casos esmentats, sinó a la revisió del total d’aquests quasi 300. Aquest acord inclou el compromís amb la Sareb de no desnonar famílies vulnerables i aturar els processos de desnonament que s’ajustin a criteris de vulnerabilitat per tal de garantir que aquestes famílies puguin regularitzar la seva situació.

La majoria d’unitats familiars són llars amb criatures, moltes d’elles encapçalades per dones, en situacions laborals precàries que passaran a pagar un lloguer i que gràcies a l’acord podran estabilitzar la seva situació vital. La Sareb disposa a la ciutat de 824 habitatges, dels quals només 60 estarien buits, segons fonts de la pròpia Sareb. D’aquests 824, 300 són els que ara es preveu convertir en lloguer social regularitzant la situació de les famílies que els ocupen. A més, n’hi ha 150 que ja són de lloguer social, per un acord del 2015, i s’està treballant en la cessió de 50 habitatges més. 

Així, en els propers mesos hi haurà unes 500 famílies que estaran vivint de lloguer social en pisos de la Sareb. Martín ha remarcat que amb aquestes xifres més del 60% dels pisos de la Sareb a la ciutat seran lloguer social, una fita que ha qualificat de “molt rellevant”. 

Tot i l’acord per protegir a les famílies vulnerables que a hores d’ara viuen a habitatges de la Sareb i que estaven en risc de ser desnonades, des de l’Ajuntament se segueix exigint, que després que l’Estat hagi passat a ser el soci majoritari a la Sareb, i, per tant, sigui majoritàriament pública, tots els habitatges i terrenys que són propietat seva a Barcelona, passin al parc públic d’habitatges i sòl.