La inflació obliga a gairebé 9 de cada 10 llars ateses per Càritas Barcelona a reduir la despesa en alimentació

ACN

La inflació ha obligat a gairebé nou de cada deu llars ateses per Càritas Barcelona a reduir la despesa en alimentació. D’aquestes, un 43% no poden seguir una dieta adequada i un 65% han deixat de comprar productes frescos. Prop de 4.000 famílies ateses per l’entitat no poden pagar les despeses de l’habitatge o subministrament i quatre de cada deu han canviat de domicili per qüestions econòmiques. D’altra banda, Càritas ha alertat que durant el darrer any ha crescut la problemàtica del relloguer, i que cada vegada hi ha més famílies que es troben en aquesta situació. De fet, algunes “deixen de menjar” per poder pagar l’habitació i es veuen obligades a viure “en unes condicions molt dures” sense “cap mena de control”.

L’entitat ha presentat aquest dimecres les dades de l’estudi ‘Impacte de la inflació en les persones ateses per Càritas Barcelona’, que s’ha elaborat a partir de les seves xifres internes, aquelles extremes d’una enquesta de l’octubre passat, així com les d’un informe elaborat per la Fundació FOESSA. En aquest sentit, es mostra com les famílies usuàries de Càritas estan patint de forma “intensa” la pujada del cost de la vida, afegida a una crisi encara no resolta provocada per la pandèmia.

D’aquesta forma, tal com ha explicat la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, si abans el 20% de la població amb menys recursos destinava 65 euros de cada 100 a aliments, habitatge i subministraments, ara en destina prop de 80. En canvi, per aquelles persones amb més recursos la diferència ha passat només de destinar 42 euros de cada 100, a fer-ho amb 48. Un escenari que, ha subratllat, exemplifica que l’impacte és més elevat en aquelles llars més vulnerables.

Feu també s’ha referit directament als perfils més afectats, que són les famílies monoparentals encapçalades per dones, sovint, sense feina i en situació administrativa irregular. A tot plegat, s’hi suma una tendència creixent, la “duresa de l’exclusió social” en una gran ciutat, que és superior a la que pot haver-hi en altres indrets.

Aquesta situació agreuja també la pobresa dels infants i els adolescents, ja que, per exemple, unes 5.000 famílies ateses per Càritas han renunciat a les activitats d’oci i lleure durant els darrers mesos. “Els pares i mares voldrien que els seus fills participessin en activitats extraescolars, però malauradament el 70% no s’ho poden permetre”, ha apuntat.

La problemàtica de l’habitatge

Pel que fa a l’habitatge, Càritas ha assegurat que és un dels grans problemes en l’actualitat i ha apuntat directament a les famílies que es troben en situació de relloguer i que han de viure en unes situacions “cada vegada més dures”, ja que “no tenen alternativa” perquè si no accepten les condicions que els hi imposen, “se’n van al carrer”. Entre les situacions amb les quals han de lidiar hi ha la impossibilitat de sortir de l’habitació, l’obligació de fer servir els espais comuns en horaris determinats o no poder fer servir la rentadora.

Alguns han de fer vida al carrer per estar el mínim de temps allà, i en certs casos no permeten a les famílies amb infants utilitzar la cuina o el lavabo fora d’unes determinades hores. En casos extrems, Càritas s’ha trobat amb persones que asseguren que deixen de menjar per poder pagar l’habitació, tot i continuar patint “l’angoixa i la inseguretat” de saber que les poden fer fora en qualsevol moment.

El director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, ha lamentat que durant els darrers anys no s’ha invertit suficient en parc d’habitatge públic, i que si s’hagués fet des de fa 13 anys, fixant la mitjana europea, Catalunya disposaria ara de 34.000 habitatges per any. “No veiem que hi hagi interès, ni condicions”, ha lamentat, “abans de la Covid-19 ajudàvem unes 400 persones, durant la pandèmia més d’un miler, i actualment a unes 700 en aquest àmbit”.

Per tot plegat, Busquets ha explicat que enguany s’han vist obligats a incrementar les ajudes econòmiques directes. Així mateix, Càritas estima que tancarà l’any atenent a més de 21.400 persones, un 2% més que l’any 2021.

Manca de polítiques socials preventives

Busquets també ha criticat que hi ha una manca de polítiques socials preventives, i que es prenen mesures més enfocades a curt termini. Per això, ha demanat disposar de tres instruments bàsics per fer front a les crisis actuals, “així com les que puguin venir”: una política d’habitatge, d’ingressos mínims i de suport a les famílies amb infants i adolescents.

En el primer dels casos, considera que hi hauria d’haver un augment urgent del parc d’habitatge social, així com l’aprovació de la proposició de llei de mesures urgents per erradicar el sensellarisme el 2023. També polítiques d’ingressos mínims que siguin complementàries a les rendes de treball i que comptin amb un complement econòmic que puguin destinar-se a despeses d’habitatge.

Finalment, ha fet èmfasi en la necessitat de protecció de les famílies amb infants i adolescents, demanant una prestació universal per a la criança i un major accés gratuït a les activitats extraescolars i el lleure. “Han estat anys de fortíssima tensió assistencial, però també de més sensibilitat, ara necessitem acords que ajudin a minimitzar les problemàtiques actuals”, ha afirmat.