Les presons catalanes només tenen un 0,8% d’interns que cursen estudis universitaris

55 reclusos estudien a la UOC o la UNED i 80 més fan cicles formatius a distància


Un total de 55 reclusos de presons catalanes estudien durant aquest curs graus universitaris a distància, a la UOC o la UNED, cosa que suposa el 0,86% dels més de 6.300 interns en règim tancat o ordinari, percentatge similar al dels últims anys. Segons dades del Departament de Justícia, a la UNED 30 reclusos fan un grau, dos dels quals són dones, i 17 homes més fan el curs d'accés a la universitat. A la UOC, vuit presos estudien un grau universitari, set homes i una dona. A més, hi ha 80 reclusos que cursen cicles formatius de grau mitjà, set dels quals són dones; 40 homes i tres dones cursen cicles de grau superior, i cinc homes fan batxillerat. Hi ha gairebé 400 interns que ja tenen els estudis universitaris acabats.

Hi ha presos universitaris a totes les presons excepte la de Dones de Wad-Ras, a Barcelona, i la de Joves, a la Roca del Vallès, en les quals sí que hi ha inscrits en cicles formatius i batxillerat. Les dades són de presos en règim ordinari i tancat, graus 2 i 1 respectivament, ja que els de règim obert o tercer grau no són atesos pels equips docents penitenciaris, que depenen del Departament d'Educació.

Els estudis universitaris que fan aquests presoners són diversos, i inclouen dret, criminologia, psicologia, antropologia, turisme, educació social i treball social, geografia i història, comunicació i periodisme, enginyeria informàtica, administració i direcció d'empreses, filosofia, bioinformàtica i bioestadística, alimentació en l'activitat física i l'esport, o anglès, entre altres. Altres carreres amb moltes hores de pràctiques o de laboratoris no es poden cursar a causa de les limitacions dels espais penitenciaris.

Els tipus de delicte que han comès els presos que estudien a la universitat són variats, i inclouen assassinat o homicidi, delictes sexuals, robatori amb violència i intimidació, lesions, incendi, resistència o desobediència a l'autoritat, tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes, extorsió, estafa o falsedat, entre altres.

El nivell educatiu de la majoria de presos és inferior a la mitjana de la població general. El gruix de la població interna té nivells de formació instrumental (d'analfabets a preparatoris per estudiar l'ESO) i educació secundària (ESO), que sumen més de 5.600 interns amb aquestes necessitats de formació bàsica. El més freqüent és el de primer cicle d'ESO, amb 2.179 interns, seguit de l'antic certificat escolar, EGB aprovada, amb 1.314 interns. Hi ha 882 nous lectors, 646 amb segon cicle d'ESO i 505 interns analfabets. Menys de 400 reclusos, 397, tenen estudis universitaris. 351 tenen primer curs de batxillerat i 147 tenen segon de batxillerat. De cicles formatius, hi ha 333 interns que tenen un grau mitjà i 121 que tenen un cicle de grau superior. 129 reclusos tenen el curs preparatori per a l'ESO. Finalment, 76 interns tenen el curs per a majors de 25 anys per accedir a la universitat. Hi ha 149 interns més que estan a l'espera que els equips docents penitenciaris els assignin el nivell educatiu.

Com estudien i fan els exàmens

Per tal de fer els exàmens, els alumnes matriculats a la UNED tenen tres convocatòries presencials cada curs acadèmic. Un tribunal examinador de la universitat es desplaça als centres de Brians 1 i Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires. Els reclusos dels altres centres són conduïts a aquestes dues presons per fer els exàmens durant tres dies consecutius.

En canvi, els exàmens de la UOC es fan de forma telemàtica. Els equips docents de tots els centres on hi ha alumnat matriculat a través d'aquesta universitat acorda amb la UOC les dates de les proves per tal de poder avisar l'alumnat, organitzar les aules d'informàtica i preparar els moments de connexió amb la universitat. Són gestors de suport i vigilància de tot el procés, per tal que les proves es realitzin en les condicions més òptimes possibles.

El Departament de Justícia també té un conveni amb l'Institut Obert de Catalunya (IOC), on es troba matriculat l'alumnat que estudia cicles formatius i batxillerat. Aquest institut depèn del Departament d'Educació. La relació dels equips docents amb l'IOC és directa i organitzen conjuntament els cursos. Els reclusos disposen de plataforma virtual, i és a través d'ella que es realitzen totes les tasques del curs. Presenten treballs quinzenals i mensuals a través dels quals són avaluats pels tutors de l'IOC. També fan els exàmens en línia.

Pel que fa a les condicions d'estudi, els equips docents de tots els centres on hi ha alumnat matriculat preveuen l'acompanyament i tutorització de l'alumnat, espais d'horaris organitzats en les aules d'informàtica perquè es puguin connectar a les plataformes, servei de préstec de llibres i apunts (material existent en les biblioteques dels centres penitenciaris), suport en el préstec d'ordinadors i memòries USB perquè es pugui estudiar a les cel·les (portàtil sense possibilitat de connectivitat, però que poden fer servir amb el material que han pogut enregistrar en els USB durant les estances a les aules d'informàtica), i suport de voluntariat, si s'escau.

Una estudiant de criminologia analitza la situació

Precisament, en el seu treball de fi del grau de Criminologia, titulat La formació universitària dins l'àmbit carcerari a Catalunya. Mancances i millores, Anna Planas analitza el marc legislatiu i diverses recerques sobre la matèria, però també recull l'experiència de presos i formadors penitenciaris. El treball recull que el 2021 més d'11.300 interns van fer algun tipus de formació a les presons, sobretot centrada en la rehabilitació, i més de 7.200 van fer formació d'adults.

Actualment, als centres d'adults de les presons hi treballen 119 mestres de primària i 31 professors de secundària. Des del 2009 depenen del Departament d'Educació.

El treball de recerca conclou que encara hi ha moltes mancances per tal de facilitar l'estudi universitari a les presons, com la falta d'espais habilitats, els horaris o el material informàtic i la connectivitat a internet, entre altres. Així, per exemple, el fet que els espais d'estudi i de connexió a internet segueixin els mateixos horaris que la resta de la presó pot afectar els diversos ritmes de cada persona, o el fet de compartir cel·la amb altres presos que no estudien també pot afectar la capacitat d'estudi dels universitaris. Diversos afectats també comenten la manca de relació dels presos universitaris amb els seus companys i els professors. També lamenten les diferències entre centres penitenciaris.

D'altra banda, molts presos tenen dificultats econòmiques per poder pagar-se els estudis, i això fa que molts acabin optant per les activitats remunerades. Fa uns anys l'administració donava ajudes als presos per poder estudiar, però això es va acabar. Com que el nivell educatiu mitjà dels presos és baix, la major part dels recursos es destinen a l'educació instrumental.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article