‘Infància (des)protegida’, el webdoc que reclama un canvi urgent en l’abordatge de les violències cap als infants

Redacció

Cada any milers d’infants i adolescents són víctimes de maltractaments físics i abusos sexuals per part dels seus progenitors o familiars propers. De fet, el Consell d’Europa estima que un de cada cinc menors d’edat són abusats sexualment, i que entre el 70 i 85% pateixen maltractament per part d’un familiar. ‘Infància (des)protegida’ és un reportatge d’investigació, en format webdoc, que posa el focus en els abusos sexuals i els maltractaments a infants i adolescents. Aquest dilluns s’ha presentat al Centre Cívic Urgell, a Barcelona.

El treball s’ha elaborat a través de testimonis que narren en primera persona les seves vivències i mitjançant la veu d’experts i expertes de diferents àmbits que posen en relleu la necessitat urgent d’un canvi en l’abordatge de les violències cap als infants. Aquesta investigació ha estat guardonada amb el premi periodístic Montserrat Roig, que atorga l’Ajuntament de Barcelona.

El reportatge ha estat presentat per les seves autores Karma Peiró, Rocío Minvielle, Francina Cortés i Xaquín Veira. A més, ha comptat amb la participació de l’escriptor Alejandro Palomas, autor del llibre Esto no se dice, que ha explicat el seu relat íntim i esfereïdor de la violència sexual que va patir a la seva infància.

Sovint els casos de violència es desconeixen o passen desapercebuts perquè la societat encara els considera un tabú. Sobre això ha tractat la taula de debat ‘Què podem fer com a societat?’, on diferents persones expertes en l’abordatge de les violències a infants i adolescents han debatut sobre el paper de la societat i les institucions en la prevenció d’aquesta violència.

Hi han posat veu el regidor Joan Ramon Riera; La Directora General de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Laia Rosich; la magistrada especialitzada en violències masclistes, Lucía Avilés; la coordinadora de la Unitat d’Atenció a les Violències cap a la Infància i Adolescència de Vall d’Hebron, Anna Fàbregas; i l’ex-educadora en un institut de secundària d’alta complexitat, Sílvia Viladrich.

Segons aquests experts, sovint no es permet els infants alçar la veu per demanar ajuda i la majoria de vegades se’ls silencia. Peiró ha assegurat que només es coneix “la punta de l’iceberg, els casos més greus, però en el rerefons s’amaguen molts més casos que no surten a la llum”. Segons l’ONU, les seqüeles més comunes després d’una agressió sexual en la infància són depressió, dependència d’alcohol i drogues, intents de suïcidi i trastorns de pànic o estrès posttraumàtic.

La llei de Protecció a la Infància i Adolescència s’està incomplint

Una de les premises que apunta aquesta investigació és que la Llei 8/2021 de Protecció a la Infància i Adolescència s’està incomplint. Els motius? entre d’altres, hi ha una saturació evident dels serveis assistencials amb llistes d’espera de mesos, excés de protocols i confusió sobre les actuacions a seguir i la falta de dades dels serveis públics. “Disposar de dades fiables del maltractament infantil a Catalunya és complicat, ja que bona part dels fets es produeixen a l’entorn familiar i no es denuncien”, han assegurat els experts.

La realització del reportatge, on els autors han estat vuit mesos investigant, analitzant dades sobre maltractaments i abusos sexuals a infants i adolescents, revisant informació pública, entrevistant a una trenta de professionals, i la documentació publicada conclouen la necessitat d’un canvi urgent en l’abordatge de les violències cap als infants i una major implicació per part de la societat.