Els mites sexistes impacten en el desenvolupament del llenguatge en les nenes

Redacció

El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) és un problema en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge que dificulta la parla, la comunicació, la comprensió i l’expressió en infants. A més, es considera un “trastorn invisible”, ja que els seus marcadors són complexos de diagnosticar i comprendre per part de professionals i familiars de l’infant, uns conflictes que es poden veure incrementats pels estereotips de gènere. Ara, diverses investigadores de la UOC han avaluat les conseqüències dels mites sexistes en el desenvolupament del llenguatge, la comunicació i les esferes socials i emocionals en la població infantil.

L’equip d’expertes del Grup interuniversitari de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, adscrit a l’eHealth Center (eHC), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB), ha realitzat una revisió crítica de diversos estudis per avaluar les conseqüències dels mites sexistes sobre el llenguatge i la comunicació en l’entorn de la població infantil, especialment en els menors que pateixen TDL.

Les investigadores han fet una llista amb alguns mites o estereotips sexistes més comuns sobre el llenguatge i l’esfera emocional al voltant de nens i nenes; entre d’altres, hi ha afirmacions com ara que “les nenes tenen més capacitats comunicatives i lingüístiques que els nens”, o bé que “els nens interrompen perquè saben més coses que les nenes”.

“En aquest treball hem analitzat la influència de l’estereotip sexista sobre variables importants per a l’estudi del TDL com ara el llenguatge i l’esfera socioemocional a partir de la importància de treballar des d’una perspectiva feminista en la ciència i en l’abordatge del TDL”, detallen Nadia Ahufinger, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i integrant de l’associació Docents Feministes per la Coeducació (DoFemCo), i Mari Aguilera, experta de la Universitat de Barcelona, les autores d’aquesta revisió.

A més, en aquesta revisió també s’han tingut en compte aspectes com les relacions entre els factors de socialització sexistes i el desenvolupament de les habilitats del llenguatge i socioemocionals en la població infantil que pateix TDL, també conegut com a trastorn específic del llenguatge (TEL).

“Aquests factors poden arribar a tenir un impacte negatiu per detectar i avaluar les nenes i els nens amb dificultats del llenguatge en diferents etapes del desenvolupament”, adverteix Ahufinger.

S’estima que la prevalença del TDL se situa al voltant del 7 % en la població infantil, és a dir, un de cada catorze infants pateix aquest tipus de trastorn. “Aquests nens i nenes presenten, principalment, dificultats per expressar-se i comprendre el llenguatge oral, però les seves dificultats també s’estenen a aspectes no lingüístics com la cognició, la memòria, el rendiment acadèmic o les habilitats socioemocionals”, indica Aguilera.

Detecció i avaluació androcèntriques

En aquesta revisió, les expertes argumenten que els estereotips sexistes han propiciat una detecció i avaluació androcèntriques del trastorn del desenvolupament del llenguatge. Aquesta situació ha generat un increment més elevat en nens que en nenes de les deteccions d’aquesta mena de trastorn, perquè els nens tendeixen a mostrar comportaments més disruptius.

“Segons l’evidència científica, la diferència entre nens i nenes en relació amb l’adquisició del llenguatge no és prou gran per justificar la creença o el mite generalitzat que les nenes tenen més capacitats comunicatives i lingüístiques al llarg de tot el desenvolupament, i hem de comprendre que aquesta idea respon a un estereotip sexista”, assenyala Ahufinger.

Així doncs, l’estereotip sexista impacta de manera important en el desenvolupament i l’expressió de l’emocionalitat, així com en la manera de relacionar-nos amb les altres persones, és a dir, en les relacions socials.

“L’estereotip sexista parteix de la creença, vigent encara avui dia, que la nena o dona és un ésser emocional, empàtic i orientat cap a les altres persones, especialment cap als nens i homes, i el nen o home és un ésser racional, orientat a les seves pròpies metes i assoliments”, recorda Aguilera.

Per tant, segons el parer de les investigadores, s’ha de tenir en compte que les nenes poden tenir dificultats en el llenguatge de la mateixa manera que les tenen els nens, però que les expressen d’una forma diferent de com ho fan els nens.

Sobrerepresentació de nens i infradiagnòstic de nenes

Segons les expertes, fins ara l’estudi d’aquest trastorn compta amb una sobrerepresentació de nens en les mostres per a la seva recerca, que pot arribar a no identificar o respondre a les necessitats de les nenes.

“A causa d’aquesta mirada androcèntrica, encara no sabem si hi ha un perfil de dificultats del llenguatge —emocionals, socials i de les diverses esferes afectades— que pugui ser diferent entre nens i nenes amb aquest trastorn.

Aquest aspecte pot incidir directament en l’infradiagnòstic de les nenes i en un disseny desajustat de la intervenció”, recalca Ahufinger, que recorda que, a causa d’aquest context, cal desenvolupar una metodologia en què es tingui en compte la mirada feminista.

A més, hi ha un problema afegit, ja que la influència d’aquests estereotips de gènere pot provocar que les famílies vegin menys necessària la visita de les nenes a un professional, atès que els mites assenyalen que les nenes menors d’edat no tenen dificultats pel fet de ser nenes.

Per tant, el desenvolupament d’aquests estereotips en la disciplina de la comunicació i el llenguatge pot comportar un tractament inadequat i fins i tot un infradiagnòstic en el cas de les nenes.

Alternatives per millorar el diagnòstic i les teràpies

Amb l’objectiu de millorar-ne el diagnòstic i les teràpies requerides, aquestes expertes proposen diferents enfocaments i alternatives als models de treball actuals perquè es treballi de manera interdisciplinària.

“S’han d’incorporar protocols i guies que tinguin en compte els biaixos sexistes en la detecció i l’avaluació del TDL i en el treball amb les famílies per poder atendre aquesta població des de la coeducació i una igualtat real”, incideix Ahufinger.

En aquesta revisió, les expertes han desenvolupat diverses propostes per dur a terme recerques i teràpies que representin de la mateixa manera nenes i nens i integrin bones pràctiques. Així doncs, des d’una perspectiva feminista, s’han d’incloure en aquests protocols les explicacions dels falsos mites relacionats amb els estereotips sexistes i desmentir idees generalitzades i encotillades sobre els rols de gènere.

“És imprescindible formar pediatres i professionals de l’àmbit mèdic perquè coneguin els senyals d’alerta en edats primerenques que poden indicar un possible trastorn en un futur”, conclouen les expertes, que també recalquen que “és important treballar per integrar protocols comuns entre logopedes i professionals de la medicina”.