Identifiquen el tercer cas al món de curació del VIH, després d’un trasplantament de cèl·lules mare

Redacció

Un home a qui se li va retirar el tractament antiretroviral contra el VIH de forma supervisada, després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide, s’ha convertit en el tercer cas de curació de la infecció pel VIH identificat al món. Quatre anys després d’aquest procediment, el virus no ha tornat a aparèixer. Així ho ha constatat un estudi elaborat pel consorci internacional IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i el University Medical Center d’Utrecht (Països Baixos). La investigació s’ha publicat a la revista Nature Medicine. 

L’estudi ha demostrat l’absència de partícules virals i de resposta immunològica contra el virus en el cos d’un pacient de Düsseldorf (Alemanya) tot i no rebre tractament durant quatre anys; evidències que permeten a l’equip científic considerar que es tracta d’un nou cas de curació. “Juntament amb un excel·lent equip de professionals d’arreu del món, portem nou anys estudiant aquests casos excepcionals en els que, gràcies a una estratègia terapèutica, el virus queda totalment eliminat del cos. Volem entendre detalladament cada pas del procés de curació per poder dissenyar estratègies que siguin aplicables a tota la població”, explica el codirector de l’IciStem i coautor de l’article, Javier Martínez-Picado.

Una història de superació 

L’any 2008, un equip mèdic de Düsseldorf (Alemanya) va diagnosticar la infecció pel VIH a una persona que, més endavant, seria coneguda com “el pacient de Düsseldorf” per la seva singularitat. Després del diagnòstic, el pacient va iniciar el tractament antiretroviral, que li va permetre controlar la infecció i reduir la quantitat de virus fins a nivells indetectables a la sang. Quatre anys més tard, el 2012, va patir una leucèmia, és a dir, un càncer a les cèl·lules del sistema immunitari, motiu pel qual li van haver de fer un trasplantament de cèl·lules mare.

En aquests casos tan singulars es busca una persona donant de cèl·lules mare que tingui una mutació específica que fa que no es produeixi una de les portes d’entrada del VIH a les cèl·lules i, per tant, dificulta la infecció. “Que coincideixin tots aquests factors és molt complicat, només un 1% de la població té aquesta mutació i, a més, cal que sigui un donant compatible a nivell sanguini per evitar el rebuig del trasplantament”, remarca la investigadora de l’IrsiCaixa i coautora de l’article, Maria Salgado. En el cas del pacient de Düsseldorf, una dona va permetre fer encaixar totes les peces.

Més de cinc anys després del trasplantament, i havent passat per dues recaigudes de la leucèmia i diverses complicacions, el pacient es va estabilitzar. A partir d’aquí, l’equip investigador va consensuar retirar-li el tractament antiretroviral contra el VIH. Avui en dia, el pacient de Düsseldorf té 53 anys i està en bon estat de salut. “Un cop va deixar de prendre el tractament, vam fer-li un seguiment durant 44 mesos i no vam detectar cap rastre de virus a la sang ni als teixits del pacient”, anota Salgado, qui afegeix que tampoc s’ha identificat “cap resposta immunitària característica d’un rebrot viral”, un fet que fa pensar que “les seves defenses no estan activades envers el VIH perquè no s’han de defensar contra el virus”. Totes aquestes dades permeten a l’equip científic afirmar que la persona s’ha curat de la infecció pel VIH.

El tercer cas a tot el món

Aquest cas de curació del VIH és el tercer que s’ha identificat al món, després dels casos de Berlin i Londres. Tot i això, encara que aquests són els únics tres casos del món on es pot parlar de curació, ja s’han presentat a conferències científiques la remissió del VIH de dos pacients més, un de Nova York i un a Duarte (Califòrnia, Estats Units). 

“Cap d’ells té unes característiques immunitàries especials que els hi permetin controlar la infecció pel VIH de forma espontània, sinó que el virus s’ha eliminat del cos com a resultat d’una intervenció mèdica. Això diferencia aquests casos d’erradicació dels de cura funcional en controladors d’elit o posttractament aconseguits fins ara, en els que el propi cos de les persones tenien factors especials que els permetien controlar el virus”, especifica Salgado.

Tot i que aquest darrer cas és una nova prova de la possibilitat de curar el VIH, els investigadors alerten que l’estratègia que s’ha utilitzat és “molt agressiva i no és escalable a la resta de la població”. Això és així perquè el trasplantament de cèl·lules mare només s’aplica a persones que tenen una malaltia hematològica i no tenen alternativa terapèutica. En el cas de les persones amb VIH, sí que existeix una alternativa, i és el tractament antiretroviral.