L’estudi genètic més ampli en TDAH identifica noves regions del genoma associades a aquest trastorn

Redacció

El desenvolupament del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) depèn de factors ambientals i genètics, però és la genètica la que té un major pes en l’aparició del trastorn. Concretament, la genètica explica el 74% de la seva variabilitat del TDAH, caracteritzat per hiperactivitat i comportaments impulsius i de falta d’atenció que dificulten la vida diària dels infants que ho pateixen (es calcula que un 5% de la població), i que pot persistir en l’edat adulta en dos de cada tres persones afectades.

Així ho indiquen els resultats d’un estudi internacional, el més gran fet fins ara, que ha investigat possibles variants genètiques relacionades amb el TDAH per tal d’entendre en profunditat la genètica associada amb aquest trastorn, i que ha estat publicat en la revista Nature Genetics.

El treball —liderat per la Universitat d’Aarhus a Dinamarca però que ha comptat amb la col·laboració del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBER de Malalties Rares (CIBERER)— ha analitzat el genoma de 28.691 pacients amb TDAH i 186.843 persones sanes, el que suposa el doble de mostres estudiades en comparació a estudis previs. “Hi ha múltiples factors genètics amb petits efectes implicats en el TDAH i, per tant, és necessari estudiar un nombre elevat de casos per conèixer en profunditat les bases biològiques del trastorn i l’associació amb altres patologies”, afirma María Soler, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Mitjançant un estudi d’associació de genoma complet (GWAS, per les seves sigles en anglès), s’han investigat possibles variants genètiques, és a dir, canvis al genoma que augmenten el risc de patir TDAH, i s’ha avaluat el seu impacte en el desenvolupament del trastorn.

27 regions del genoma associades al TDAH

El treball ha identificat 27 regions del genoma associades al TDAH, 21 de les quals no s’havien descrit fins ara. D’entre aquestes regions, s’han prioritzat 76 gens de major risc, els quals són especialment importants durant el desenvolupament embrionari i implicats en habilitats cognitives. Es calcula que, entre els factors genètics associats al TDAH, es trobarien 7.000 variants genètiques comunes, és a dir, presents en més de l’1% de la població. Tot i ser una xifra elevada, els autors defensen que és menor que per a altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, l’autisme o la depressió.

Entre els gens identificats, els autors destaquen variants trobades en els gens SORCS3, FOXP1 i FOXP2. “Coneixíem SORCS3 per l’impacte que tenen variants comunes d’aquest gen en el desenvolupament de trastorns psiquiàtrics. Per primera vegada, confirmem que existeixen variants poc comunes (presents en menys de l’1% dels individus) implicades en el TDAH”, explica Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Per altra banda, el treball mostra, per primera vegada, que existeixen variants genètiques comunes implicades en el TDAH que es relacionen amb l’afectació de funcions cognitives concretes, com ara l’atenció, la memòria de treball o el moviment voluntari, totes elles afectades en pacients amb TDAH. 

Relació amb altres trastorns psiquiàtrics

El TDAH es presenta sovint amb altres trastorns psiquiàtrics. En aquest sentit, el treball va identificar que més del 90% de les variants associades al TDAH influïen en el desenvolupament de l’esquizofrènia i la depressió major, i el 84% es relacionaven amb el trastorn de l’espectre autista. A més, es va observar que el 79% de les variants es relacionaven amb un baix rendiment escolar en infants. “Aquests resultats abunden en la idea que molts trastorns psiquiàtrics comparteixen factors genètics de risc, i això explicaria en part l’alta comorbilitat que existeix entre ells”, explica Bru Cormand, director del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i membre de l’IBUB, l’IRSJD i el CIBERER.

“Comprendre la genètica del TDAH i l’associació amb altres trastorns ajudarà a prevenir i diagnosticar precoçment els i les pacients. A més, facilita la recerca de noves teràpies dirigides”, afirma Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM.