Només la meitat de resolucions de capacitat jurídica de les persones amb discapacitat de Girona s’ajusten a la llei

Redacció
ACN

La Fundació Support Girona ha criticat que només el 50% de les resolucions judicials a la demarcació gironina sobre la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat s’ajusten a la normativa.

El 2021 es va reformar la llei en què determina que les persones que tenen trastorn de salut mental o discapacitat intel·lectual han de poder decidir sobre els actes concrets de la seva vida i només poden rebre assessorament i suport per part de les institucions.

Malgrat tot, la fundació —que es dedica al suport jurídic i social de persones amb discapacitat i que aquest dimarts ha fet 20 anys— critica que molts dels casos nous que arriben a l’entitat encara no compleixen la nova llei estatal que es va reformar el 2021. De fet, la meitat de resolucions sobre capacitat jurídica no s’ajusten a la normativa i s’agafen a una mesura excepcional prevista. Per aquest motiu, Support Girona assenyala que la reforma d’aquesta llei no ha anat acompanyada de la pràctica judicial esperada. Aquesta dada confirma que allò que havia de ser “excepcional” ha esdevingut la norma i configura una “flagrant vulneració de drets”,  assegura el director de Support-Girona, Josep Maria Solé.

 A Catalunya,  la regulació determina que l’assistència esdevé el mecanisme central de suport a les persones i estableix  que l’autoritat judicial només en els casos excepcionals pot decidir els actes concrets en què l’assistent  n’assumeix la representació, aquells en què resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona  assistida. Tot i que amb la reforma la normativa ha canviat en la mateixa direcció que marca la convenció dels drets humans, la resposta judicial no sempre va encaminada en aquesta direcció i acaben acollin-se en una excepcionalitat de la normativa.

De fet, hi ha un apartat en què preveu que els assistents d’aquestes persones puguin representar-los jurídicament en cas en què sigui imprescindible per a la persona assistida. La fundació critica que en massa ocasions es recorre a aquesta via per mantenir els drets de tutela i no a respectar la voluntat de les persones.

Josep Maria Solé ha destacat que “una quarta part” dels casos rebuts el 2022 provenen “com a salvaguarda dels drets dels assistits” perquè les persones que hi havia al seu entorn havien vulnerat el dret a decidir.