Dos de cada tres ciutadans vol que el seu ajuntament destini recursos a la cooperació

El 39% de la població catalana pensa que l’arribada de persones migrades és l’efecte més directe de la pobresa


Dos de cada tres catalans està d’acord que el seu ajuntament dediqui una part dels seus recursos a la cooperació al desenvolupament, fins i tot en un context de crisi econòmica. De fet, més de la meitat de la ciutadania està d’acord en augmentar aquests recursos fins arribar al 0,7% de cara al 2030, que és l’objectiu fixat pels països econòmicament desenvolupats. Així ho demostra un estudi que ha presentat aquest dijous el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

“L’estudi s’ha fet amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la ciutadania  en aquests aspectes clau que han de marcar les línies a seguir de les polítiques de cooperació els propers quatre anys, especialment important en el context d’eleccions municipals d’enguany”, ha destacat el president de l’organisme, David Minoves.

Amb aquesta mostra, en la qual s’ha enquestat un total de 1.185 persones, s’ha pogut constatar, entre altres qüestions, que el 41% de la població catalana considera que la cooperació no és suficientment eficaç perquè no arriba a les persones que realment ho necessiten, o perquè es reprodueixen els errors i interessos del sistema geopolític i econòmic global. De fet, les ciutadanes enquestades consideren que el sistema econòmic internacional és la principal causa de la pobresa.

Per aquest motiu, quasi el 80% de la població enquestada considera important que es destinin recursos als països econòmicament empobrits. Això sí, tres de cada quatre enquestats estaria d’acord a posar com a condició als països la garantia dels drets humans per rebre ajudes.

Una altra dada que posa de manifest aquest estudi és que més de la meitat de la població no sap si el seu ajuntament destina recursos a la cooperació al desenvolupament. “L’estudi ha constat que la ciutadania té força desconeixement sobre què fa el seu municipi en matèria de cooperació”, ha assenyalat Minoves. 

Amb tot, els ciutadans s’inclinen per sumar recursos amb altres municipis i establir aliances entre governs locals com a forma de cooperació, ja sigui fent aportacions econòmiques a projectes  de cooperació decidits per l’ajuntament, utilitzant les capacitats i els recursos del consistori per fer cooperació tècnica o sensibilitzant i fomentant la participació ciutadana. 

Migració i refugi

Com veu la ciutadania l’acollida de les persones refugiades? I fins a quin punt creuen els ciutadans que la pobresa i les desigualtats a d’altres països el poden afectar personalment? Segons els resultats de l’enquesta, dos de cada tres catalanes creuen que la pobresa a altres països els afecta directament. 

El 39% de la població catalana pensa que l’arribada de persones migrades és l’efecte més directe de la pobresa. En aquesta línia, més de la meitat de la població considera que l’Estat espanyol hauria d’acollir persones refugiades forçades a migrar. Concretament, el 68% de la població està d’acord en obrir vies legals i segures per a les persones refugiades d’altres països, tal i com s’ha fet pel conflicte a Ucraïna.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article