Menjadors escolars en perill: més cars per a les famílies i més beneficis per a les empreses

Redacció

Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) alerten que el servei de menjador escolar als centres públics es troba en una situació límit que empitjora any rere any. I és que després del nou increment en el preu màxim d’aquest servei pel curs 2023/24, l’import que hauran de pagar les famílies passarà dels 7,19 euros als 7,60 euros màxims diaris en el cas de l’alumnat esporàdic i dels 6,54 euros als 6,91 euros per a l’alumnat fix. A banda d’encarir el preu del menjador, les associacions lamenten que el Departament d’Educació ha reduït un 15% la partida econòmica destinada a les beques menjador. Així, “a partir del curs 2023/24, el menjador escolar serà més car i hi haurà menys ajuts per a les famílies vulnerabilitzades”, denuncien.

Tal com afirma la federació, es tracta del segon any consecutiu en què es produeix un increment de preu màxim del menjador escolar. De fet, el preu s’havia mantingut congelat fins al curs 2020/21, any en què es va iniciar l’augment progressiu i exponencial del servei. Des d’aleshores, el preu màxim s’ha encarit un 12%, passant dels 6,80 euros als 7,60 euros en només quatre anys.

Segons publica el Departament d’Educació en la seva memòria econòmica explicativa del preu de menjador escolar pel curs 2023/24, hi ha dos factors que incideixen en aquesta variació: d’una banda, l’increment salarial previst en el conveni col·lectiu del lleure i, d’altra banda, la inflació, que provoca un augment generalitzat dels preus.

En aquest context, l’aFFaC considera inadmissible que el departament no incorpori cap factor corrector en el càlcul del preu màxim del menjador per protegir les famílies de la inflació, “sobretot tenint en compte que el percentatge destinat al benefici industrial i al marge comercial de les empreses es manté”. De fet, segons la federació, en nombres absoluts el benefici de les empreses serà superior.

Segons ha manifestat aFFaC en un comunicat, la partida destinada a les beques menjador pel curs vinent serà un 15% inferior a la del curs anterior, passant de 38 milions d’euros a 32 milions d’euros. “Les famílies pagaran més pel servei de menjador escolar, tindran menys ajuts per fer-ho i, mentrestant, les empreses obtindran més beneficis per cada menú”, diuen.

Unes dades que ha matisat el Departament d’Educació, ja que, expliquen, pertanyen a partides pressupostàries del Consorci d’Educació de Barcelona (i no de tot el territori). A més a més, aclareix el departament, la dada sobre la partida destinada a ajuts de menjador no és representativa, ja que els 38 milions d’euros pertanyen a la partida final del curs 22/23, i la de 32 milions d’euros és la partida inicial prevista per al curs 23/24. “Són partides obertes que es van ampliant al llarg de l’any, per donar resposta als infants nouvinguts que van arribant”, han indicat fonts d’Educació, que han subratllat que es tracta d’una partida pressupostària oberta per cobrir necessitats sobrevingudes de totes les famílies que ho puguin necessitar, ja que es concedeixen tantes beques menjador com es presentin complint els criteris.

Coacció a les AFA per part d’alguns Consells Comarcals

L’aFFaC també denuncia que el Departament d’Educació i els Consells Comarcals continuen limitant la participació de les AFA en la gestió del servei de menjador escolar. “Fins que l’administració no garanteixi que el menjador escolar es presti de forma pública i directa, les famílies han de tenir prioritat en la gestió d’aquest servei”, reclamen.

En els últims dos cursos, però, l’aFFaC ha tingut constància de, com a mínim, 16 Consells Comarcals que haurien intentat dissuadir a les AFA de gestionar el menjador escolar o directament els haurien negat la signatura o renovació de convenis per poder assumir la gestió del servei.

Per exemple, en casos com els del Baix Empordà, el Garraf o el Berguedà, els consells comarcals han informat les AFA que ja no podrien assumir el servei per una interpretació incorrecta d’una resolució de la Junta Consultiva de Contractació Pública del departament d’Economia, en considerar que no es tracta d’empreses, sinó d’associacions sense ànim de lucre.

Els del Vallès Oriental, el Maresme o Osona, han informat d’una retirada o de la intenció de retirar la gestió del servei menjador a les AFA per cedir-los a les direccions dels centres. Per la seva banda, a l’Alt Penedès, el Consell Comarcal ha retornat les competències al Departament d’Educació. En altres comarques, com el Gironès, s’obligarà les AFA a constituir-se com empreses per continuar assumint la gestió de menjador escolar, mentre que a la Garrotxa cal que siguin empreses o que assumeixin el servei a través de la gestió directa.

“Permetent aquest tipus de conductes per part dels Consells Comarcals, el Departament d’Educació permet i promou que siguin les empreses privades les que accedeixin a la prestació d’aquest servei mitjançant la contractació pública”, reblen des de l’aFFaC, i afegeixen: “D’aquesta manera, el sistema educatiu català cada vegada està més lluny d’entendre el temps de migdia (inclosos els menjadors escolars) com un espai educatiu que cal protegir i cuidar, que connecti amb el projecte educatiu del centre, que sigui inclusiu amb tot l’alumnat (també l’alumnat amb NESE), que compti amb la participació i la veu de les famílies, que fomenti el comerç de proximitat i que garanteixi les condicions laborals dignes per a les treballadores”.

Educació reivindica que la informació sobre les beques és falsa

En un comunicat, el departament lamenta les informacions “falses” de l’aFFaC i convida a rectificar-les quan afirma que “la inversió del Departament d’Educació en beques menjador serà un 15% inferior a la del curs passat”.

“Enllaça a documents incorrectes que indueixen a l’error als mitjans de comunicació i a la ciutadania”, es queixa Educació, que ha assenyalat que ha concedit aquest curs un 5% més de beques menjador que l’any anterior, ampliant també la inversió en un percentatge similar. El departament ha reivindicat que ha duplicat la inversió en aquest capítol en cinc cursos, augmentant el percentatge de cobertura de les beques parcials del 50% del cost del servei al 70%.