Noia de família migrant víctima d’agressió sexual, el perfil dels intents suïcides adolescents a l’Estat

Redacció

Noies d’entre 13 i 17 anys, de famílies migrades, amb baix rendiment escolar, trastorns de salut mental i que han estat víctimes d’agressions sexuals. Aquest és, segons la Fundació ANAR, el principal perfil d’infants i adolescents que presenten conductes suïcides a l’Estat. Així ho recullen a l’Estudi sobre Conducta Suïcida i Salut Mental en la Infància i l’Adolescència a Espanya (2012-2022), realitzat a partir dels 9.637 casos en què ha intervingut la fundació i les gairebé 600.000 peticions d’ajuda rebudes.

Durant aquests deu anys, la Fundació ANAR ha ajudat 9.637 menors d’edat que havien expressat conductes suïcides, fos ideació o intent de suïcidi. D’aquests, 3.097 es van posar en contacte amb la fundació quan ja havien iniciat l’intent de posar fi a la seva vida. ANAR alerta que el 63,8% dels casos atesos s’han concentrat en els últims tres anys, coincidint amb la pandèmia per coronavirus.

I és que tot i que el nombre de casos amb conducta suïcida ha experimentat un accentuat creixement en el període 2012-2022 (1.921,3%), durant el període post-Covid-19, entre 2020 i 2022, ha augmentat encara més considerablement (128%). Des de la fundació apunten que “la situació de crisi sanitària produïda per la pandèmia ha suposat una ampliació dels riscos psicosocials (aïllament, maltractament infantil, abús de les tecnologies, barreres assistencials a la salut mental, pobresa...) que influeixen en les conductes suïcides de nens, nenes i adolescents”.

Així, entre 2012 i 2022, els casos atesos per la Fundació ANAR per ideació suïcida s’han multiplicat per 23,7, i els intents de suïcidi per 25,9.

Problemes associats

Tot i que des de la fundació asseguren que “no existeix una motivació objectiva per al suïcidi”, sí que hi ha “problemes associats” que l’infant o adolescent no sap resoldre. Així, per exemple, la violència contra el menor d’edat (60,9%) i la salut mental (27,4%) són els problemes més destacats dels associats a la conducta suïcida, amb un increment d’incidència en els últims anys.

Entre totes les violències, d’acord amb les dades de la fundació, les més freqüents són: assetjament, ciberassetjament i altres dificultats en l’àmbit escolar (21,4%), maltractament físic (14,7%), maltractament psicològic (10,4%), agressió sexual (7,2%) i violència de gènere (3%).

En salut mental es poden destacar tres grans problemes associats a la conducta suïcida; autolesions (13,7%), trastorns psicològics (8,7%), entre els quals destaquen la depressió, l’ansietat i els trastorns de l’alimentació; i trastorns de conducta (4,4%).

Segons la Fundació ANAR, entre 2019 i 2022, només el 44% dels infants i adolescents amb conducta suïcida ha rebut tractament psicològic.

Perfil i col·lectius vulnerables

L’estudi ha identificat les noies d’entre 13 i 17 anys (amb una mitjana de 15), procedents de famílies d’origen migrant, amb baix rendiment escolar i que han estat víctimes d’agressió sexual com el perfil més comú entre els infants i adolescents que presenten conducta suïcida. Es tracta de noies que pateixen trastorns de salut mental, principalment autolesions, i que ja havien iniciat l’intent de suïcidi quan van contactar la fundació.

Per altra banda, des de la Fundació ANAR apunten que “tenir menys de deu anys, patir alguna discapacitat, provenir de famílies migrants o formar part del col·lectiu LGTBIQ+ augmenta el risc d’intent o ideació suïcida”, ja que els infants i adolescents queden més exposats a discriminacions i exclusions.

Freqüència, gravetat i urgència

Els problemes detectats en més de dos terços de les consultes per conducta suïcida tenen una duració superior a l’any (68,4%) i es produeixen amb una freqüència diària (70,2%). Són casos greus (86,2%) i urgents (72,6%), percentatges que han crescut al llarg dels anys analitzats.

En els últims anys, entre 2019 i 2022, s’ha vist un clar augment de la implicació de les tecnologies en els intents de suïcidi (del 33,5% al 51,5%). Segons la fundació, aquestes s’utilitzen com eines a través de les quals es generen situacions de malestar i violència (sextorsió, grooming, ciberassetjament...) o com a mitjà per obtenir informació sobre mètodes per a dur a terme el suïcidi.

Tanmateix, apunten, les tecnologies també ajuden a disminuir el malestar que generen els pensaments d’intent de suïcidi, com per exemple a través de publicacions a les xarxes socials on infants i adolescents se senten escoltats. De fet, un 6,1% dels menors d’edat que van trucar a la Línia d’Ajuda d’ANAR ho van fer preocupats per la conducta suïcida d’un amic o amiga.