Migra Studium denuncia casos d’ansietat i malalties mentals “greus” entre interns del CIE de Barcelona

ACN

La Fundació Migra Studium alerta de la detecció de casos d’ansietat, angoixa i malalties mentals “greus” entre els interns del CIE de Barcelona, situat a la Zona Franca. L’entitat ha presentat aquest dimarts l’informe elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants (SJM) en què recull la situació corresponent al 2022 dels set CIE que hi ha l’Estat. En el cas de Barcelona, el 2022 van ser internades 482 persones, 85 més que el 2021. D’aquestes, MigraStudium va acompanyar-ne 65, de les quals 47 presentaven problemes de salut mental. Entre les causes, MigraStudium apunta al fet que el CIE de la Zona Franca és el que va registrar la mitjana de durada dels internaments més alta de tots els centres de l’Estat, amb 39 dies. El màxim legal permès són 60.

De les dades presentades aquest dimarts, destaca també la proliferació de casos d’intents de suïcidi a gran part dels CIE de l’Estat. En el cas de Barcelona, durant el 2022 es va activar el protocol de prevenció de suïcidi en nou ocasions. En el conjunt de l’Estat, es va activar en 51 ocasions, la majoria a Madrid (27) i València (14).

Precisament, una de les principals denúncies fetes per Migra Studium és la manca d’acompanyament psicològic i psiquiàtric que es dona als interns, no només als de Barcelona. De fet, en la presentació de les dades, una voluntària de l’entitat ha denunciat haver-se trobat amb interns que amb prou feines podien parlar per culpa de les dosis de fàrmacs que se’ls hi havia subministrat.

Segons Migra Studium, el centre de la Zona Franca és un dels que més sovint aplica mesures d’aïllament. El 2022, dels 185 interns que van patir aïllament a l’Estat, 85 eren del CIE de Barcelona. Els aïllaments van ser d’una mitjana de quatre dies, fet que, segons l’entitat, fa pensar que no eren aïllaments motivats per casos de Covid-19, atès que aquests són d’entre set i deu dies. L’advocat de Migra Studium Josetxo Ordoñez ha apuntat que les raons per a l’aïllament d’interns al centre de Barcelona eren comportaments violents, amenaces autolesions, un fet que “encaixa perfectament” amb el “perfil de patiment” de les persones que estan dins.

De les 482 persones internades al CIE de Barcelona el 2022, el 64% va quedar en llibertat, segons dades del Ministeri d’Interior recollides per Migra Studium. Pel que fa a les persones ateses durant el darrer any per l’entitat (65), la majoria d’aquestes eren procedents del Marroc (52) i d’Algèria (6), la resta venien de països de l’Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina i el Carib, i, en un cas, de Geòrgia.

Fins avui, al CIE de Barcelona hi ha internats 100 homes, 10 dones, i tres menors d’edat. Segons l’entitat, el centre “està al màxim”.

Mapa de situació als set CIE de l’Estat

A escala estatal, l’informe elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants (SJM) indica que el 2022 es van dur a terme 2.276 internaments als set CIE de tot l’Estat, 241 més que el 2021. D’aquests, 44 eren dones, mentre que la resta homes, i onze d’ells van ser identificats com a menors d’edat. Així mateix, 932 van sol·licitar la protecció internacional en el mateix centre, tot i que, segons denuncia el SJM, el Ministeri d’Interior no ha precisat quantes van ser admeses a tràmit.

Sobre les sortides dels centres, a tot l’Estat, l’any passat van sortir 2.402 interns, el 53% dels quals van ser retornats al país d’origen, i un 45% van quedar en llibertat. El 2% restant van ser sortides per altres causes.

Harmonització de les normes de règim interior a cada CIE

Al marge de les dades, des de l’SJM han explicat que un dels principals objectius de l’informe és denunciar les diferències de règim entre els uns i els altres CIE “que generen desigualtat de dret”. És per això que demanen elaborar normes de règim interior a cada CIE, harmonitzades per la Direcció General de la Policia, i d’accés públic.

“Hi ha una manca de cohesió i harmonització de criteris, funcionament i gestió dels CIE, i això té repercussió en els drets fonamentals de les persones internades”, ha denunciat l’advocada i mebre de l’SJM, Ana Bosch. Segons ha assegurat, hi ha “diferències” entre ser internat al CIE de Barcelona o al de València i, en aquest sentit, ha insistit a reclamar a les administracions que “dictin normes de règim intern que plasmin com les persones poden reclamar els seus drets dins els centres”.

Finalment, l’informe de l’SJM alerta de situacions “que no s’haurien d’haver produït”. Per exemple, que persones vulnerables —menors d’edat, víctimes de violència de gènere, possibles sol·licitants d’asil— acabin internades, o les agressions i la manca de resposta davant d’aquestes. Amb tot, l’agrupació d’entitats denuncia l’arbitrarietat dels internaments i defensa que aquests “són poc eficaços” perquè gairebé la meitat de les persones que van sortir d’un CIE el 2022 es van quedar a l’Estat.