El 7% de les treballadores de presons catalanes ha patit abusos o agressions sexuals de companys

ACN

El 7% de les treballadores d’execució penal, majoritàriament presons i centres de justícia juvenil, asseguren haver patit abusos o agressions sexuals per part d’un company de feina, i un 4% afirma que, almenys un cop, aquests professionals han exercit violència física contra elles (empentes, cops, bufetades o llançament d’objectes). Això no obstant, prop del 90% no ho denuncien ni es queixen als seus superiors. Les xifres no disten gaire de les d’altres àmbits laborals. Són xifres revelades per la primera enquesta sobre violència masclista en l’entorn laboral penitenciari que ha fet el Departament de Justícia, que promourà la figura d’un referent del protocol contra l’assetjament masclista a la feina i millorarà l’acompanyament a les víctimes.

A més, entre el 16 i el 21% de les treballadores han patit assetjament sexual per part dels seus companys als serveis penitenciaris, percentatge que augmenta del 22 al 31% quan l’assetjador és un intern o altres usuaris dels serveis penitenciaris. La mitjana catalana general és d’un 14% de treballadores assetjades sexualment al seu lloc de feina.

El 15,3% de les dones han estat víctimes d’alguna agressió sexual per homes de l’entorn laboral, segons l’Enquesta sobre Violències Masclistes a Catalunya del 2021, del Departament d’Interior. A les presons, centres de justícia juvenil i els àmbits d’atenció a la víctima, mediació, justícia restaurativa i les mesures penals alternatives, el percentatge és del 7%, mentre que entre un 9 i un 10% de treballadores asseguren haver estat víctimes d’aquestes violències masclistes per part dels mateixos reclusos o altres usuaris dels serveis penitenciaris. Des del setembre del 2021 fins a l’actualitat s’han obert 132 expedients a presos, 67 per actituds sexistes i 63 per violència sexual.

El 46,3% de les dones agredides per interns no presenta queixes ni denúncies ni tampoc recorre a cap eina o protocol de l’organització. I aquesta proporció augmenta fins al 89,6% quan les agressions s’han produït per part dels treballadors. L’enquesta també recull que al voltant d’un 10% de les dones que han estat víctima d’algun tipus de violència per part d’altres professionals no la reconeix com a tal.

El 50% de les dones creuen que l’assetjament i la violència sexual envers les dones no són problemes freqüents a la feina, cosa que pensen el 75% dels homes. El 52% de les dones creuen que mai o rarament les dones reben assetjament d’alguns homes, percentatge que augmenta al 85% en el cas dels homes.

El 82% de les dones no creuen que en l’àmbit professional un home es comporti agressivament o amb hostilitat manifesta cap a una dona, cosa que pensen el 97% dels homes. Un 15% de les dones diuen que alguns cops o rarament es produeixen episodis de violència física d’homes cap a dones, com empentes, cops, bufetades o llançament d’objectes, mentre que el 95% dels homes diuen que no passa mai. El 28% de les dones diuen que sovint, a vegades o rarament es produeixen episodis d’abús o agressió sexual sobre dones per part de professionals, com fregaments, insinuacions, tocaments inadequats o exhibicionisme, entre altres, cosa que el 89% dels homes neguen totalment.

Un 52,2% dels homes assenyala que alguna vegada ha presenciat o va tenir coneixement d’una situació de violència greu contra una col·lega, percentatge que puja al 72% en el cas de les dones. Aquest percentatge d’homes sembla que contradigui el fet que al voltant del 90% dels homes diuen que no es produeixen casos de violència física o sexual, cosa que podria explicar-se pel fet que els homes interpreten que la violència no és greu si no és física o sexual.

El doble d’homes que de dones troben normal que es facin comentaris de contingut sexual sobre companys de treball del sexe oposat i gairebé el doble d’homes que de dones no dona importància a acostar-se a una companya amb la intenció de flirtejar, tot i que no hi hagi correspondència manifesta.

Discriminació laboral

Pel que fa a situacions de discriminació laboral, el 52% de les dones enquestades van patir algun episodi per part dels seus col·legues, caps o subordinats homes. En canvi, el 85% dels homes no identifica aquestes situacions de discriminació laboral ni assetjament a les quals estan exposades les dones.

Al 51% de les dones alguna vegada l’han apartat de situacions de perill o conflicte per posar un home al seu lloc, i al 60% li han assignat tasques que requereixen més empatia, com escoltar demandes o queixes, o gestionar situacions emocionalment intenses, que podria haver fet un home.

El 43% de les dones diuen que en els últims cinc anys alguna vegada s’ha prioritzat un home per ascendir tot i que elles tenien els mateixos mèrits o més. El 48% de les enquestades asseguren que en alguna ocasió els han assignat tasques de responsabilitat inferior a les que li correspondrien per la seva categoria professional.

L’estudi ha detectat que les dones tenen en general una situació laboral més desfavorable que els homes. Així, el 83% dels homes fa més de cinc anys que treballant en l’execució penal, mentre que en el cas de les dones només superen els cinc anys el 68%. En canvi, les dones es demanen més permisos, llicències o reduccions de jornada per a conciliar la vida personal i laboral: el 24,7% d’elles ho han fet en els últims cinc anys, mentre que només ho han fet el 14% dels homes.

Les dones també tenen menys tasques de supervisió o comandament, un 20%, respecte al 32% dels homes. Finalment, les dones tenen més dificultats subjectives per canviar de lloc de treball, ja que només el 20% diuen que poden fer-ho, davant del 30% dels homes que tenen possibilitats de canviar de lloc de feina.

Referent del protocol

Per invertir aquesta dinàmica, durant els mesos vinents s’instaurarà a tots els centres de treball la figura del “referent del protocol”. Aquesta persona serà qui acompanyi i orienti la víctima en la derivació als recursos especialitzats de suport i ajuda. Ho farà des de l’anonimat i l’acompanyament. En definitiva, serà qui activarà el protocol de la Generalitat per aquests casos.

Aquesta és una de les mesures que es posaran en marxa amb l’objectiu de “garantir entorns laborals segurs, còmodes i lliures de masclisme”. Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, aquest divendres durant la presentació dels resultats de l’enquesta i de les propostes de millora. “Estem compromeses amb el canvi cultural en clau de gènere i amb la transformació feminista del país. Fent públiques les dades, sumem a un canvi que és imparable i imprescindible”, ha afirmat la consellera.

A l’Enquesta sobre actituds i comportaments discriminatoris i de violència masclista a l’àmbit laboral de l’execució penal hi han participat 1.518 treballadors, el 26% del total: 41,2% homes, 58,3% dones i 0,5% no binaris. La participació de les treballadores en l’enquesta ha estat del 33%, mentre que en els homes ha estat del 25%.

Ha estat elaborada per l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista, la Comissió Tècnica per a la Igualtat de Gènere i la Prevenció de les violències Masclistes en l’Execució Penal amb la Universitat Pompeu Fabra, de la mà dels investigadors Jorge Rodríguez Menés, Ana Safranoff i Elena Larrauri Pijoan.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha dit que sovint les institucions tenen por de danyar la seva reputació si donen dades com aquestes, però ella considera que el que danya més la reputació és amagar-les i no fer res per millorar-les. Així i tot, ha volgut defensar l’actitud de la immensa majoria dels treballadors penitenciaris, i ha refermat el seu compromís per garantir espais de treball “segurs i còmodes” per a tothom.

Paula Montero, directora d’Afers Penitenciaris de la conselleria, ha subratllat la necessitat de tenir evidència empírica sobre la realitat: “la diagnosi prèvia és imprescindible per tal de dissenyar actuacions i mesures correctores”. “Habitualment es parla molt de violència masclista a l’àmbit familiar o social, però no tant del que passa als entorns laborals. I cuidar dels professionals també és una responsabilitat legalment atribuïda a les empreses i, per descomptat, a les administracions públiques”, ha explicat Montero, que també ha insistit en “la importància de tenir estructures i sobretot suport institucional”.

Les dades mostren una realitat similar a la d’altres entorns laborals, segons Encarna Bodelón, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Canvi cultural, sensibilització i conscienciació i suport i acompanyament

A banda de la figura del referent del protocol, des de l’SMPRAV s’impulsaran altres mesures que responen a tres grans eixos d’intervenció. Les mesures que es proposen, algunes d’elles ja en marxa i d’altres en un moment preliminar o pendent d’altres actuacions prèvies, s’estructuren en tres grans eixos d’intervenció: suport institucional a les actuacions vinculades al desenvolupament de polítiques de gènere; reforç d’una cultura institucional no sexista i suport i acompanyament a les professionals afectades.

Així, a totes les unitats i centres de justícia juvenil existeix la figura de les referents de gènere, així com un grup motor que potencia les actuacions en aquesta matèria. Concretament, a l’execució penal hi ha 60 referents de gènere. A tots els centres penitenciaris s’han creat els consells per a la Igualtat amb la presència d’un comandament de l’equip directiu per donar relleu a l’anàlisi i acords que es puguin prendre. El desplegament del segon Pla d’igualtat de la Generalitat de Catalunya inclourà mesures específiques per al cos de tècnics especialistes de servei interior de presons i que preveu actuacions també en la prevenció de violència masclista. També està previst incidir sobre l’ús de la comunicació no sexista i amb perspectiva de gènere en el conjunt de protocols, manuals i procediments interns d’organització i funcionament, en aplicació de la Guia sobre llenguatge i comunicació no sexista.

D’altra banda, ja s’ha publicat un decàleg d’adhesió de la Secretaria amb la tolerància zero davant les conductes masclistes. Es manté l’impuls de la formació en matèria d’igualtat i perspectiva de gènere, incloent-hi la perspectiva de gènere com matèria obligatòria en la formació inicial. Es reforçaran les campanyes de sensibilització i conscienciació perquè les dones identifiquin i reconeguin les diferents manifestacions de la violència masclista. S’impulsaran mesures per aconseguir que tots els professionals actuïn davant la visió d’una conducta discriminatòria, sexista o de violència masclista, passant d’un rol d’espectador a un rol d’actor implicat. Un dels objectius prioritaris és incorporar els homes a aquestes accions de sensibilització i conscienciació de la violència masclista.

Una dada preocupant de l’enquesta és que la gran majoria de les dones no van presentar cap queixa ni denúncia interna, ni externa, ni tampoc van recórrer a cap eina o protocol de l’organització quan va patir alguna forma de violència severa. Són encara molt poques les dones que denuncien aquestes experiències, especialment si el perpetrador és un company, ja que aquest tipus de victimitzacions es denuncien menys que les patides per part d’usuaris i clients del servei.

Per ajudar que les dones demanin ajuda o denunciïn aquestes situacions que pateixen a l’entorn laboral s’han de pensar en noves estratègies per protegir i donar suport a les dones a la feina, diu l’informe. Amb aquest objectiu s’ha endegat una campanya de publicitat i difusió del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També s’han creat circuits d’activació del protocol a l’estructura de la Secretaria, s’ha fet difusió amb una campanya de sensibilització anomenada ‘I tu quin paper jugues?’, amb informació dirigida també a les possibles dones que han patit les agressions, i s’han seleccionat professionals que seran referents del protocol a tots els centres de treball.

En el marc de la violència masclista o LGTBIfòbica exercida per les persones internes als centres penitenciaris contra els professionals, en primer lloc, ja es registren els incidents de manera segregada i amb una anàlisi pròpia; i també s’ha creat un procediment d’actuació intern, que aglutina de manera coordinada mesures de caràcter regimental i de seguretat, de tractament penitenciari o de denúncia a les instàncies judicials.