L’Ajuntament declara Barcelona com a zona de mercat d’habitatge tensionat

Redacció

L’Ajuntament de Barcelona ha declarat la ciutat com a zona de mercat d’habitatge tensionat aquest dijous. D’aquesta manera es podran limitar les pujades del preu dels lloguers segons el que estableix la nova llei estatal d’habitatge, un cop hagi passat la fase d’al·legacions a la tramitació iniciada per la Generalitat. La normativa estableix que en les zones de mercat tensionat el preu del lloguer d’un habitatge no podrà ser superior al del contracte anterior, en el cas dels pisos que pertanyin a petits propietaris, o s’hauran de regir pel que estableixi l’índex de preus de referència català, en el cas dels pisos que siguin de grans tenidors.

La llei estatal d’habitatge preveu quatre requisits perquè un territori o municipi pugui ser declarat com a zona de mercat tens, dels quals se n’ha de complir com a mínim un. En el cas de Barcelona, la ciutat en compleix tres: el percentatge de la renda de les llars que es dedica al pagament del lloguer o de la hipoteca —a més dels subministraments— és superior al 30% en tots dos casos; i, alhora, l’increment de preus en els darrers cinc anys és superior en tres punts percentuals a l’evolució de l’IPC. 

Un cop s’implementi efectivament la regulació de lloguers, els nous contractes no podran tenir un preu superior al que ja hi havia al contracte anterior, en el cas dels habitatges de petits tenidors. Quan es tracti d’immobles que siguin propietat de grans tenidors —persones o empreses amb 10 o més habitatges—, el preu del lloguer vindrà determinat per l’índex de referència elaborat per la Generalitat. En el cas que el pis no s’hagi llogat en els cinc anys anteriors, el preu vindrà definit sempre per l’índex de referència, independentment de qui sigui el propietari. 

A més, la normativa també preveu beneficis fiscals per a les persones físiques que lloguin habitatges en les zones de mercat tensionat. Així, els nous contractes d’arrendaments tindran una reducció del rendiment net en l’IRPF del 50% per als propietaris; un percentatge que podrà incrementar-se fins al 90% en el cas que l’immoble es llogui a un preu que sigui com a mínim un 5% inferior al contracte anterior. En el cas que l’habitatge es llogui a persones de 35 anys o menys, la bonificació serà del 70%. 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha afirmat que des de l’Ajuntament volen “que Barcelona sigui la primera ciutat per aplicar la Llei d’Habitatge per garantir l’accés a l’habitatge i aturar l’espiral de pujada de preus”. La declaració com a zona de mercat d’habitatge tensionat té una vigència de tres anys, que es podrà prorrogar anualment mentre es compleixi algun dels requisits previstos a la llei. 

Un increment del preu del lloguer desproporcionat 

La càrrega que suposa el pagament dels lloguers per als veïns i veïnes de Barcelona arribava fins al 36% dels seus ingressos l’any 2020, segons l’encreuament entre les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les fiances dipositades a l’Incasol. Així, el preu lloguer mitjà de la ciutat se situava en 964,80 euros mensuals fa tres anys i els subministraments en 248 euros mensuals, mentre que la renda anual de mitjana per llar era de 40.424 euros. No obstant això, si només es té en compte les dades de la renda de les famílies que viuen de lloguer, l’esforç per pagar l’habitatge s’incrementa fins al 43,3% del total d’ingressos familiars. 

Pel que fa a l’evolució del preu del lloguer els darrers cinc anys, l’Ajuntament avisa que s’ha produït un augment del 21%: dels 889,60 euros mensuals de mitjana del 2017 als 1.077,50 euros mensuals de mitjana del 2022. Una xifra que és evidentment superior a l’augment de l’IPC, que en el mateix període ha sigut del 14,6%, sis punts i mig menys que l’increment del preu de lloguer, més del doble del que preveu la llei per poder declarar la ciutat com a zona de mercat d’habitatge tens.