Les escoles públiques dels barris amb menys renda van tancar més durant la Covid-19

ACN

Un estudi de la Universitat de Barcelona ha detectat que durant el curs 2020-2021 el risc de tancament de les escoles públiques va ser més alt en els districtes més pobres de Barcelona. Els resultats mostren una tendència a l’alça, “sostinguda i significativa”, del risc de tancament de les aules en els districtes amb ingressos mitjans més baixos, fins al punt que la probabilitat a Ciutat Vella, el districte més desafavorit, era sis vegades superior al de Sarrià-Sant Gervasi, el més ric. “D’aquesta manera, els infants d’àrees per sota de la mitjana d’ingressos anuals de la ciutat presentaven més risc de confinament de les seves aules”, explica Carles Pericas, primer autor de l’estudi.

Davant aquests resultats, els investigadors apunten a la necessitat de tenir en compte les desigualtats socioeconòmiques a l’hora de dissenyar polítiques públiques davant futures pandèmies o altres crisis sanitàries similars. L’estudi s’ha basat en dades del Departament d’Educació sobre les escoles públiques de primària de Barcelona des de setembre de 2020 —data d’inici del curs escolar després de la primera onada de Covid-19— fins a febrer de 2022, moment en què va canviar la normativa sobre els confinaments a les escoles. Els investigadors han fet el recompte, per districtes, del nombre d’infants aïllats o en quarantena i també dels dies que cada infant va romandre a casa pel confinament de la seva classe. Després, aquesta informació s’ha creuat amb la renda mitjana de cada districte, obtinguda a partir de la renda familiar disponible per càpita, un índex que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen que “cal entendre que l’impacte en salut de la Covid-19 no neix tan sols de la morbiditat i mortalitat directament associada a la infecció, sinó que la pandèmia també actua com a catalitzador de totes les desigualtats prèviament existents i magnifica les sinergies entre elles, més enllà de tan sols sumar-ne els efectes: com més vulnerable sigui un individu o una població, pitjors resultats en salut tindrà”.

Un exemple d’aquesta interrelació entre malaltia i desigualtat és que el tancament d’escoles va implicar l’aturada de serveis essencials dels centres educatius, com ara el servei de menjador o els programes de suport a la salut mental, que —recorden els investigadors—“han pogut impactar negativament en la salut dels infants i estudiants més desfavorits”, afirmen.

D’aquesta manera, segons el nou estudi, en futures situacions que requereixin mesures de confinament en l’àmbit escolar, s’hauria de garantir l’accés als serveis complementaris que s’ofereixen des de les escoles i també aconseguir l’equitat en l’accés a la docència telemàtica. “El canvi inicial a modalitats exclusivament en línia durant l’inici de la pandèmia ha posat sobre la taula les desigualtats en l’accés a les noves tecnologies i ha comportat una pèrdua educacional per als estudiants provinents de famílies amb pocs ingressos”, expliquen.

Per últim, els investigadors també subratllen la necessitat d’impulsar l’alfabetització sanitària de la ciutadania, per tal de “millorar la presa de decisions de salut adequades, que podrien ajudar a reduir el risc de propagació de les infeccions i augmentar la comprensió i l’adhesió a les mesures de prevenció de malalties”, afirmen.

Canvi en els patrons de contagi durant el curs 2021-2022

L’anàlisi de les dades del curs 2021-2022 no va trobar una relació entre els confinaments i els indicadors socioeconòmics dels districtes. Les infeccions en aquest segon període les van provocar les variants delta i òmicron, altament contagioses però que, en molts casos, només provocaven símptomes lleus o eren fins i tot asimptomàtiques. “Les incidències des de l’estiu de 2021 fins a principis de 2022 van assolir nivells no vistos prèviament i van generar canvis inesperats en els patrons de contagi”, explica Carles Pericas.

En aquest sentit, per a l’investigador de la UB, la causa de les diferències entre els dos períodes és, principalment, el “gran efecte protector de les infeccions prèvies en les comunitats més desfavorides”, que havien patit gran part dels contagis en les etapes inicials de la pandèmia.

“El vincle entre baix nivell socioeconòmic i un pitjor estat de salut explica els resultats, i si no es trenca aquest cercle viciós els problemes locals de desigualtat en salut es mantindran o fins i tot es podrien agreujar en futures epidèmies. Per tant, els esforços per contenir una epidèmia o futures emergències sanitàries no poden ignorar els problemes d’equitat en salut, i això requereix un treball transdisciplinari coordinat i real entre diferents àmbits com la salut, els serveis socials, l’habitatge, l’educació i l’urbanisme, entre d’altres”, explica Maria Grau, coordinadora de l’estudi publicat al Journal of Public Health i professora de medicina de la UB, investigadora de l’IDIBAPS i membre del Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

Signen també el treball, que s’ha desenvolupat en col·laboració amb professionals de l’Institut Català de la Salut, els investigadors de la mateixa Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Carles Pericas, Gülcan Avcii, Diana Toledo i Carles Vilaplana, així com la catedràtica Àngela Domínguez.