El racisme, la xenofòbia i la LGTBIfòbia, principals motius de discriminació a Barcelona 

Redacció

L’Observatori de les Discriminacions de Barcelona ha presentat aquest dimecres el seu darrer informe, el qual recull les dades de discriminacions ocorregudes a la ciutat durant l’any 2022. En total, es van registrar fins a 631 situacions de discriminació, el que suposa un augment del 20% respecte a l’any anterior. El racisme i la xenofòbia són un any més els motius principals de discriminació, amb 185 situacions, seguit de la LGTBIfòbia, amb 129, i discriminacions per motius de salut, amb 120. Les discriminacions han vingut d’entitats i empreses privades en un 33% dels casos, seguides dels particulars (32,7%), l’administració pública (26%) i els cossos de seguretat (8,2%). 

Els casos de racisme i xenofòbia registrats sovint han sigut reportats en suma d’altres tipus de discriminacions, en molts casos juntament amb l’aporofobia, el gènere, la salut i la religió. A més, gairebé un de cada deu persones que denuncien per aquesta raó es troben en situació administrativa irregular, són refugiades o han demanat asil. 

Respecte a les situacions de LGTBIfòbia, les xifres han disminuït lleugerament respecte anys anteriors. Durant el 2022 s’han registrat 84 situacions relacionades amb l’orientació sexual i 32 contra persones transsexuals, nou menys que l’any anterior. Aquestes presenten un grau de violència elevat, ja que un 33% dels casos va comportar agressions verbals i més d’un 30% agressions físiques. Els principals afectats són homes joves i gairebé un 67% de les situacions es produeixen a l’espai públic de la ciutat a mà de particulars (91 casos). 

Altres motius pels quals s’han registrat denúncies per discriminació són la llengua (90), l’aporofòbia (82), la discapacitat (68), el gènere (51), la religió (19), la ideologia (17) i l’edat (6). Aquestes dades s’han extret de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), la qual està integrada per 26 entitats socials que treballen per garantir els drets humans a la ciutat de Barcelona. 

A la presentació de l’informe s’ha fet especial incidència en el fet que les xifres aportades no il·lustren la totalitat dels casos, ja que la infradenúncia és encara molt present en situacions de discriminació. Els motius per no denunciar, han explicat, solen estar relacionats amb la por i desconfiança cap als cossos de seguretat i les administracions, la culpa per part de les persones víctimes i el fet de no donar-li importància a denunciar.  

Xifres en clau de gènere i edat 

Durant el 2022, els homes han denunciat més situacions de discriminació que les dones. Així, el 48,2% dels registres han sigut reportats per homes, mentre que les dones ho han fet en un 40,1%. Amb relació al 2021, la presència de persones del gènere femení ha augmentat en deu punts percentuals al registre de casos. 

Pel que fa a l’edat, el 75,1% de les persones que han denunciat una situació de discriminació es troben en les franges de 25 a 39 anys (35,7%) i dels 40 als 64 anys (39,4%). Encara menys, la població més jove, dels 15 als 24 anys, representen un 12% i els majors de 65 anys, el 5,2%.  

S’incrementa la discriminació per motiu de salut 

Una de les xifres registrades més significatives és la de persones que han denunciat haver patit discriminació per raó del seu estat de salut. Durant l’any 2022 s’han triplicat els casos, arribant a 120 situacions, sobretot les relacionades amb salut mental (70) i diagnòstics de VIH (31). L’Observatori de Discriminacions atribueix aquest increment a “les millores en el procés de registre de casos i a la incorporació de l’enfocament de drets en salut mental”, expliquen a l’informe. 

Respecte al tracte rebut per part dels serveis sanitaris públics i privats, s’han identificat un nombre major de pràctiques coercitives, com ingressos involuntaris, coerció verbal o situacions d’exclusió habitacional. Els llocs on s’ha discriminat més per motius de salut han estat, pel que fa a espais públics, els centres hospitalaris (42) i oficines d’atenció al públic i jutjats (10) i, pel que fa a espais privats, oficines d’atenció i serveis (140), i empreses i entitats (13). 

Discriminació múltiple i interseccional 

Des de l’Observatori de Discriminacions han volgut destacar que en molts casos registrats les persones denunciants havien rebut discriminació per més d’un motiu. En concret, un 28% de casos havien patit una discriminació múltiple i interseccional.

“La mirada interseccional és important per entendre la complexió dels fenòmens i garantir l’adequació de la resposta per part de l’administració”, ha explicat Anabel Rodríguez, directora de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, qui ha expressat la necessitat de dur a terme accions socioeducatives i empoderar a les persones víctimes perquè denunciïn.