En Carles Mota acompanya, des del juny passat, a una família refugiada d’Afganistan. Els fa suport amb l’idioma, els dona una mà en tasques del dia a dia, i els ajuda a obrir, de mica en mica, les portes de la nova societat en la qual viuen. Tot i que no està sent fàcil, sobretot per les barreres idiomàtiques a les quals s’enfronta, el Carles està “satisfet i content” amb la tasca que fa com a voluntari del Programa de Mentoria Social del Programa Català de Refugi —adscrit a la Direcció de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya— i que està adreçat a persones refugiades que demanen asil o que ja el tenen concedit.
En el seu cas, la mentoria suposa una dedicació de quatre hores a la setmana d’acompanyament a aquesta família, durant vuit mesos o un any, un temps en el qual la seva funció és bàsicament ajudar-los a guanyar autonomia personal per aterrar a la seva nova ciutat, en aquest cas Sabadell. De vegades passa per qüestions tan bàsiques com anar a la biblioteca municipal amb la família perquè coneguin aquest servei, o buscar un esplai per garantir estones de lleure dels quatre fills de la família. D’altres, es tracta de donar una mà fent un currículum, o ajudant en la traducció en una entrevista a l’escola, o al metge.
També el Rafa i l’Abubacarr fan un projecte de mentoria impulsat per l’Associació Quilòmetre Zero. “Ens vam conèixer al març i acostumem a trobar-nos un cop per setmana. Hem fet una mica de tot: passejar, anar a dinar plegats, a la platja, a la muntanya, a Port Aventura, al cinema, hem preparat un currículum, etc. Ens sembla una experiència molt positiva per a tots dos; hem après moltes coses diferents de les nostres cultures. Hem creat un vincle basat en el respecte mutu i l’afecte”, expliquen.
Aquest són només algunes de les moltes relacions de mentoria que actualment es duen a terme a Catalunya, i que treballen per reduir les desigualtats socials entre persones i afavorir la inclusió social de diversos col·lectius. Ho fan a través d’establir relacions de confiança entre persones mentores que acompanyen a persones mentorades per afavorir el seu desenvolupament social i personal. En concret, hi ha 11 entitats catalanes que promouen aquesta metodologia, i entre el 2021 i el 2022, han acompanyat a quasi 2.000 persones, segons la Coordinadora Mentoria Social, organització que aglutina en l’àmbit estatal a les entitats que aposten per aquesta fórmula per afavorir la inserció social.
Per continuar generant aquestes relacions de suport, i vetllar per la qualitat d’aquestes, aquest divendres, Dia de les Persones Mentores, la Coordinadora Mentoria Social reclama polítiques públiques que reconeguin el dret de les persones a sentir-se acompanyades. Així mateix, l’entitat aprofita per posar en valor la “importància” del paper que juga la mentoria social en certs col·lectius en situació de vulnerabilitat “com un model d’acompanyament de qualitat que garanteix la construcció de vides més dignes i sostenibles, gràcies a la creació de vincles, augmentant xarxes i millorant competències relacionals”, sostenen.
Catalunya, pionera en promoure la mentoria social a l’Estat espanyol
Les entitats catalanes han estat les pioneres de l’Estat espanyol pel que fa a mentoria social. Va ser l’associació Punt de Referència, fa poc més de 25 anys, qui va començar a oferir projectes d’acompanyament a joves extutelats. Poc després, el projecte Rossinyol, una iniciativa que vincula a estudiants de la Universitat de Girona amb alumnat d’origen estranger d’escoles de la ciutat, es va sumar. La cosa ha anat creixent, i tot i que la majoria dels projectes es fan des de l’àmbit de la mentoria socioeducativa, així com amb joventut tutelada i extutelada, també s’estan impulsant mentories socials amb persones migrades i refugiades, dones víctimes de violència masclista o persones recluses o sense llar, entre altes.
Actualment, segons Marina Claverías, vicepresidenta de la Coordinadora Mentoria Social, cada vegada són més els actors públics i privats que aposten per aquesta metodologia, la qual cosa fa que des de la coordinadora es vetlli perquè tots els projectes mantinguin uns estàndards de qualitat. “Volem que quan es diu que es fa mentoria social realment sigui perquè s’estan fent programes amb uns estàndards de qualitat i que tinguin l’impacte que han de tenir”, insisteix Claverías.
Sumar esforços entre les diferents intervencions socials
Un dels aspectes més fonamentals pels quals cal vetllar és justament l’acompanyament per part de professionals de tot el procés, ja que no sempre és fàcil, i sovint es generen situacions de frustració sobretot en els voluntaris, tal com reconeix Claverías. “Cal tenir un referent a l’entitat que vagi guiant i et pugui dir quin és el teu límit en la relació de mentoria”. “La mentoria social és complementària a altres intervencions socials. No ha de ser la salvació de res, ve a sumar esforços entre l’administració i les entitats perquè sigui complementària”, assenyala.
Per al Carles Mota, justament, la frustració més gran és no saber exactament què passarà amb la família afganesa a la qual està acompanyant un cop deixin el programa d’asil. “No sé si es quedaran a Sabadell o no, els preus de lloguer aquí són alts i un cop deixin de rebre l’ajuda del programa, no sé com s’ho podran fer”, admet. Tot i això, mentre pugui, els donarà un cop de mà en tot allò que sigui possible. D’això tracta la mentoria social, d’implicar la societat civil en la transformació social, per intentar, en la mesura del possible, resoldre els reptes que una societat tan desigual genera.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari