Sensellarisme i aporofobia: el 75% de les persones que viuen als carrers de Barcelona pateixen discriminació 

Anna Adrià Català

Les persones en situació de pobresa són objecte de discriminació, odi i fins i tot agressions per part dels altres; és el que es coneix com aporofobia. Aquelles que pateixen exclusió residencial són les que es veuen més afectades per aquest tipus de discriminació. A la ciutat de Barcelona com a mínim 4.800 persones es troben en situació de sensellarisme i 1.231 d’elles dormen al carrer. En un sol mes en aquesta situació, el 75% de les persones enquestades per Arrels diuen haver patit algun tipus de discriminació, agressió o delicte. Però, tal com s’ha analitzat al primer Congrés Internacional d’Aporofobia, aquesta no prové sols de la societat civil, sinó que s’ha estès a les institucions penals i als serveis d’atenció sanitària, fet que acaba criminalitzant el col·lectiu i dificultant el seu accés a una salut i vida dignes.  

Aquest 30 i 31 d’octubre s’ha celebrat a l’Institut Químic de Sarrià el primer Congrés Internacional d’Aporofobia. Organitzat conjuntament per l’IQS-URL, la Fundació Pere Tarrés, Càritas, la Fundació Assis, la Fundació Arrels, Esade-URL i Blanquerna-URL, el congrés ha tingut com a objectiu reflexionar sobre la realitat de l’aporofobia arreu del món i trobar solucions per combatre-la. Ha comptat amb conferències, nou sessions paral·leles i sis workshops, en les quals han participat veus expertes internacionals, com la filòsofa i catedràtica de la Universitat de València Adela Cortina, així com grups d’investigació i entitats socials que treballen amb persones en risc d’exclusió social. 

Una de les sessions paral·leles del congrés ha analitzat la discriminació i violència que pateixen les persones en situació de sensellarisme. En la sessió, celebrada aquest dimarts, han participat la fundació Arrels, la criminòloga i investigadora de la Universitat de Salamanca Isabel García Domínguez i la farmacèutica Marta Bel Estave. 

Manca de dades, criminalització i desatenció sanitària

Arrels ha encetat la sessió exposant la realitat que les persones que viuen als carrers de Barcelona experimenten dia a dia, a partir de les dades recollides per l’entitat des de l’any 2016. Coincidint amb la resta de ponents de la sessió, l’entitat ha evidenciat la dificultat per a obtenir dades reals sobre l’aporofobia que pateix el col·lectiu, ja que fins fa pocs anys aquest tipus de discriminació no era reconeguda, hi ha molta infradenuncia al respecte i les investigacions relacionades amb el camp del sensellarisme eren escasses.  

Segons l’entitat, a la ciutat de Barcelona hi ha almenys 4.800 persones en situació d’exclusió residencial, moltes d’elles vivint al carrer. El 86% dels enquestats per Arrels aquest any 2023 són homes i el 74% no han nascut a l’Estat espanyol. Al ser preguntats per si han patit algun tipus de discriminació o agressió, el 75% afirma que sí.  

Posteriorment, Isabel García Domínguez ha analitzat la dimensió institucional de l’aporofobia, centrant-se en el sistema penal espanyol. Ha exposat com la pobresa és criminalitzada per les pròpies institucions i recolzada per lleis que persegueixen delictes lleus, els quals les persones que viuen al carrer sovint cometen com a conseqüència de la seva situació. “La societat, les lleis i les deficiències de l’Estat en la satisfacció dels drets fonamentals influencien en l’acció delictiva”, ha afirmat la investigadora. 

En l’àmbit extrapenal, Isabel García ha afirmat que existeix un auge d’ordenances municipals que sancionen les situacions de sensellarisme, com el fet de dormir al carrer o buscar entre les escombraries. “Es tracta d’una postura que el que vol és apartar de la mirada pública d’allò que no és agradable per a la vista”, ha dit.  

Per tancar la sessió, la farmacèutica Marta Bel Estave ha explicat les dificultats que les persones en situació de sensellarisme tenen per accedir a l’atenció sanitària i els tractaments mèdics. Aquestes persones, ha exposat Estave, sovint són desateses i directament etiquetades solament com a pacients de salut mental. La seva presència moltes vegades és ignorada pel personal sanitari si no van acompanyades d’un treballador social i sovint se’ls dona l’alta de forma prematura. Marta Bel Estave ha explicat també que els metges i farmàcies els recepten tractaments que no poden seguir per la seva situació de sensellarisme i li donen la responsabilitat als centres d’atenció social que els atenen. 

Com a resposta, la farmacèutica ha proposat que els professionals sanitaris puguin anar als centres d’atenció i que, alhora, rebin formació per poder donar un millor tracte a les persones sensellar i evitar les conductes discriminatòries. Ha proposat també oferir tallers al col·lectiu per empoderar-lo en el control de la seva salut i que les farmàcies puguin custodiar la medicació i fer seguiment dels tractaments. “L’aporofobia i les conductes discriminatòries són problemes que s’originen en la desinformació i els prejudicis. Sols es poden combatre sensibilitzant i documentant”, ha conclòs Estave.