Una nova llei fixarà la col·laboració entre administracions i entitats socials prestadores de serveis

Redacció

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha avançat en el plenari de Serveis Socials de Catalunya que el Govern està treballant en un nou marc normatiu que agilitzi i enforteixi el sistema de col·laboració entre l’administració i les entitats i agents socials prestadors de serveis.

Es tracta de l’avantprojecte de Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, que té com a objectiu principal passar d’un sistema contractual que prioritza l’oferta econòmica a un sistema concertat basat en la qualitat del projecte i l’atenció a la persona.

La llei, que serà aplicable a totes les administracions de Catalunya, definirà la participació de les entitats socials o mercantils en la prestació dels serveis inclosos a la cartera de serveis socials. Es tracta de recursos adreçats a infants i adolescents, gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental, persones amb addicions, famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió, entre d’altres.

Segons el conseller, el Govern considera que el sistema contractual és més rígid i amb procediments més llargs i complexes i que segueix criteris economicistes, no és l’instrument adient per atendre les persones, amb unes necessitats contínuament canviants que s’han de resoldre amb celeritat. “Les persones tenen dret a rebre un servei amb la màxima qualitat. Aquest és doncs el criteri que cal prioritzar en la valoració dels projectes, que es tinguin en compte el resultat i l’impacte social”, ha indicat Campuzano.

Així, el conseller també ha destacat que el nou sistema de provisió vol agilitzar i flexibilitzar els processos administratius. També vol dotar de més estabilitat a les entitats del sector, així com afavorir l’equiparació dels serveis pel que fa als nivells de qualitat. D’altra banda, també reforçarà els mecanismes d’avaluació i control, amb independència de qui presti el servei.

El marc normatiu també fixa que, d’acord amb la jurisprudència europea, les entitats del tercer sector podran concertar de manera preferent quan hi hagi les mateixes condicions d’eficàcia, qualitat i costos.

L’avantprojecte estableix que els serveis socials de les administracions catalanes s’han de formalitzar prioritàriament amb l’acció concertada, en què es defineixin les condicions del servei i on el preu no sigui un element essencial. En aquest sentit, es llisten tres modalitats de col·laboració: el concert social, que fa referència a entitats acreditades que gestionen serveis del Sistema Públic de Serveis Socials en establiments o amb mitjans de titularitat privada; la gestió delegada, que són les entitats d’iniciativa social o privada que gestionen serveis que es presten en establiments de titularitat pública, i el conveni singular de cooperació, que regula l’acció concertada amb una altra administració pública, quan és diferent de l’administració titular del servei.

Regular el bo d’impacte social

A part de l’acció concertada, el text també regula la figura del bo d’impacte social, una modalitat contractual amb les entitats d’iniciativa social, com a fórmula innovadora orientada a la consecució de resultats a llarg termini. Amb el mesurament de la gestió de l’impacte generat, el bo d’impacte social ha de permetre recuperar la inversió amb una retribució per resultats, fent ús de models de costos objectius i transparents.

Per tal de garantir la qualitat dels serveis socials, el text remarca que s’ha de tenir en compte el component salarial per assegurar una evolució de les retribucions del personal dels serveis que presten les entitats proveïdores equiparable amb la del sector públic.

Amb aquesta finalitat, la normativa estableix per llei que les entitats proveïdores han de repercutir en el salari del seu personal els increments retributius que s’hagin inclòs amb aquesta finalitat en el cost de referència de les prestacions del Sistema públic de Serveis Socials. En aquest sentit, el conseller Campuzano ha recordat que fa una setmana, el DOGC va publicar l’ordre de tarifes, amb una inversió extra aquest any de 127 milions, 56 milions per l’increment acordat als pressupostos del 4%, 29,2 milions acordat amb el sector per sobrecostos energètics i 41,7 per a finançar serveis clarament infrafinançats.

Creació de l’Agència Pública de Serveis Socials

La normativa també contempla la creació de l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya per a la gestió directa dels serveis prestats en equipaments que siguin titularitat del Departament de Drets Socials.

La presidència de l’Agència recaurà en la persona titular de la conselleria de Drets Socials. Comptarà, a més, amb un Consell de Govern on seran representats els departaments en matèria de serveis socials i de salut i el comitè d’avaluació de necessitats dels serveis socials. Es podrà dotar també d’un òrgan de participació.

La llei inclou un article específic sobre l’ús del català a la xarxa de serveis socials. En aquest sentit, estipula que les entitats prestadores dels serveis han de vetllar pel respecte als drets lingüístics de les persones usuàries i per fer efectiva la seva tria lingüística, en especial a l’hora de garantir el seu dret de ser ateses en català. També assenyala que caldrà emprar el català en els rètols, publicacions i avisos així com en la resta de comunicacions derivades del servei. Aquestes garanties lingüístiques s’hauran d’aplicar també a l’ús de l’aranès a l’Aran.