El percentatge de dones que són mares a partir dels 40 s’ha duplicat en deu anys a Barcelona

Redacció

Les mares de 40 anys o més suposen ja l’11% del total de naixements a la demarcació de Barcelona, el doble que fa deu anys, quan en suposaven el 5,4%. 

Són dades de l’Informe d’Indicadors de salut local per al conjunt dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, que elabora la Diputació de Barcelona i que mostra que l’edat de maternitat al territori cada cop es posposa més, en totes les franges.

Així, l’any 2021 les dones de 30 a 34 anys van representar el 33,9% de les que van tenir fills, i les dones de 35 a 39 anys el 28,3%. Deu anys enrere, les dones de 30 a 34 anys representaven el 37,9%, i les de 35 a 39 anys, el 25,6%. Com a conseqüència, l’edat mitjana de maternitat continua pujant i se situa ara en 32,3 anys a la província, 1,5 anys més que dues dècades enrere.

L’informe corrobora que les dones cada cop tenen fills més tard, i cada cop en tenen menys. La taxa bruta de natalitat el 2021 en el conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província va ser de 7,5 naixements per cada 1.000 habitants. Aquest indicador mostra una tendència a la baixa generalitzada des de l’any 2008, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica.

D’altra banda, el 2021 es va trencar la tendència a l’alça del percentatge de mares estrangeres dels darrers anys, i ha passat del 31,5% al 29,7%. Les dones estrangeres, però, continuen tenint més fills que les de nacionalitat espanyola, especialment si es comparen ambdós col·lectius entre els 15 i els 29 anys.   

Segons, Gemma Tarafa, diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, cal destacar les causes de caràcter socioeconòmic que obliguen moltes dones que volen ser mares a postergar aquesta decisió. “La precarietat laboral, especialment greu en el cas de les dones, els sous baixos, la dificultat per accedir a un habitatge i la inestabilitat que genera tota aquesta angoixa social poden estar incidint negativament a l’hora de prendre una decisió com quedar-se embarassada”, apunta Tarafa.

“Aquesta nova realitat genera un gran repte per a les administracions que tenim la competència dels serveis de salut pública: hem de saber dotar-nos de recursos més especialitzats, ja que els recursos i serveis que requereixen les dones que són mares a partir dels 40 no són els mateixos que la població femenina més jove”, adverteix la diputada. “Des de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, estem treballant per adaptar els nostres serveis i recursos i afrontar les noves realitats socials, amb la salut sexual com a un dels nostres eixos de treball prioritaris”, afegeix Tarafa.

Es mantenen les ITS i baixen les interrupcions voluntàries de l’embaràs

L’any 2021, el 24% dels embarassos va finalitzar amb una interrupció voluntària de l’embaràs i el 34% de les dones que van interrompre l’embaràs, ja havien practicat un abortament abans.

Si s’analitza l’evolució, en el bienni 2020-2021, 13 de cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys van practicar una interrupció voluntària de l’embaràs, dada que suposa un lleuger descens respecte al bienni anterior (14,5) però continua sent molt més elevada que fa 20 anys, quan la dada se situava en 9 de cada 1.000 dones. La franja d’edat amb la taxa d’interrupció voluntària de l’embaràs més elevada és la d’entre 20 i 29 anys, tot i que és precisament en aquesta franja i la dels 15 als 20 anys on es dona un descens més acusat.

Pel que fa a les infeccions de transmissió sexual, mantenen l’elevada incidència d’abans de la pandèmia: per exemple es van diagnosticar 99,8 casos de clamídia per cada 100.000 habitants al bienni 2020-2021, dada pràcticament idèntica a la del bienni anterior (99,6); i 45 de gonocòccia (45,4 al bienni anterior).