77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar

Redacció
ACN

77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar, segons ha alertat la Fundació Bofill. A Catalunya, el 2023, el percentatge global de joves que abandonen prematurament els estudis és d’un 14%, per sobre la mitjana espanyola (13,6%). Però el percentatge varia considerablement en funció de la renda de les famílies: mentre que l’abandonament dels joves de les llars amb més renda és del 4,1%, el de les llars amb menys renda s’enfila pràcticament al 20%. Per revertir-ho, la Fundació Bofill planteja invertir uns 450 milions d’euros en beques a l’estudi que permetin que el 2030 s’arribi al 30% de l’alumnat de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria que està en situació de pobresa. 

En concret, el 2022 hi havia 106.161 alumnes en aquesta franja d’edat en risc de pobresa i només 28.324 rebia un ajut del ministeri d’Educació i FP. “Si les polítiques educatives no afronten la correcció d’aquesta escletxa econòmica, difícilment aconseguiran contrapesar les desigualtats educatives entre alumnes rics i pobres”, apunten des de la fundació.

Un dels moments més crítics pel que fa a l’abandonament escolar és el trànsit de la secundària obligatòria a la postobligatòria. De fet, segons dades d’un estudi recent de la Fundació Bofill que recull dades del registre d’alumnes, més del 30% de l’alumnat socioeconòmicament vulnerable abandona els estudis després de l’ESO, molt per sobre de la resta de l’alumnat (9%).

Una política de beques deficient

Des de la fundació asseguren que “una autèntica política de beques a l’estudi és clau com a instrument de millora de l’equitat i del sistema educatiu en el seu conjunt”. Recalquen que es refereixen a beques de caràcter compensatori, que s’assignen, no amb un criteri de “mèrit” o de bon rendiment, sinó per raó de la manca de recursos econòmics de l’alumnat i les seves famílies.

A Catalunya, el curs 2020-2021, la despesa en beques va representar un 3,4% del total de la despesa pública en educació, “una inversió que ens situa a la cua dels països europeus”, lluny de països com Bulgària, Dinamarca, Països Baixos o Suècia, amb percentatges de despesa superiors al 10%. 

Pel que fa als nivells de cobertura, al conjunt dels estudis no universitaris el percentatge d’alumnat becat és del 16,9%, per sota de la mitjana espanyola (23,4%) i molt inferior al percentatge d’infants i joves que es troba en risc de pobresa (un 31,8% el 2022).

Objectiu 2030

Per això, des de la Fundació Bofill proposen el model ‘Beca + Secundària’, amb l’objectiu que el 2030 tots els alumnes de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa o en situació de privació material severa estiguin coberts. Això suposa el 29,5% del total de l’alumnat en aquesta franja. L’impacte pressupostari serien 455,6 milions, equivalent al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris.

Per portar a terme aquesta proposta plantegen diversos escenaris d’aplicació que permetin arribar a l’objectiu. El primer se centra en els 56.110 alumnes en risc de pobresa que cursen ensenyaments postobligatoris o programes de formació inicial (PFI). En aquest escenari es redueixen els imports de la beca i el cost total seria d’uns 198 milions. Això suposaria passar del 4,21% al 4,29% de despesa educativa sobre el PIB.

El segon escenari inclou els alumnes de 3r i 4t d’ESO i implicaria 283 milions d’euros. Això suposaria passar del 4,21% al 4,33% de despesa educativa sobre el PIB.

Import modulable i accés fàcil

L’import d’aquest ajut seria modulable en funció del llindar de la renda en què es troba la família de l’alumne. La proposta de la Bofill cobriria els llindars 1 i 2, que són aquells alumnes que queden per sota de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC) i el llindar de la pobresa, respectivament. Amb això s’arribaria als 106.161 alumnes, el 29,5% del total que cursen aquest període entre 3r d’ESO i 2n de postobligatòria.

Els imports de la beca han de permetre als alumnes tenir un “estímul” per continuar estudiant. En el cas de l’ESO es planteja com una assignació econòmica per reduir la desadhesió escolar i en el cas de la postobligatòria es plantejaria com una ‘beca salari’. El cap de projectes de la fundació, Miquel Àngel Alegre, ha posat com a exemple que es podria estar parlant de fins a 6.000 euros anuals en el cas de la postobligatòria. Actualment, els ajuts del ministeri són d’uns 1.700 euros a l’any.

D’altra banda, Alegre ha insistit que l’accés a aquests ajuts ha de ser fàcil. I és que la Bofill calcula que un 40% de famílies que tenen accés a algun tipus d’ajuda no l’acaba demanant per manca d’informació.

Per això, proposen un pla individualitzat d’orientació, sota la responsabilitat dels centres educatius, que plantegi també la participació de les famílies i que permeti garantir l’aprofitament de l’ajut rebut. En aquest sentit, també es proposa que, si no han canviat les condicions, la beca es pugui renovar automàticament.

Per últim, tant Alegre com el director de la fundació, Ismael Palacín, han plantejat que si finalment es materialitza el traspàs de competències en matèria de beques a la Generalitat, aquesta té l’oportunitat de donar un nou rumb i invertir els recursos per tal que les famílies més necessitades rebin ajuts que els permetin garantir les condicions per la continuïtat dels estudis.