El salari d’una dona migrada hauria de créixer un 61,4% per igualar el d’un home amb nacionalitat espanyola

Redacció

Una dona d’origen migrant hauria d’augmentar el seu salari un 61,4% per arribar a cobrar el que cobra de mitjana un home amb nacionalitat espanyola. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi realitzat per CCOO de Catalunya, on s’assenyala que la bretxa salarial per raó de nacionalitat és més elevada que la bretxa salarial de gènere, com ve sent la tònica dels darrers anys. Tot i això, entre els anys 2020 i 2021 la bretxa salarial de gènere no ha deixat de créixer a Catalunya, tant pel que fa al guany mitjà anual (del 24,5 al 24,8) com al guany per hora treballada (del 14,3 al 15,4). La investigació s’ha elaborat amb dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial i s’ha publicat aquest 22 de febrer, coincidint amb el Dia per la Igualtat Salarial.

A l’estudi publicat per CCOO s’observa com, encara que entre el 2020 i el 2021 van créixer els salaris d’homes i de dones, els dels homes ho van fer encara més, en especial el salari per hora treballada: els salaris dels homes han crescut un 3,9% i els de les dones un 2,9%. Tot i això, si comparem l’any 2021 amb deu anys enrere, 2011, la bretxa salarial de gènere ha disminuït de manera general.

La bretxa salarial de gènere en el salari mitjà anual és molt menor entre els treballadors temporals (1,8) que entre els indefinits (27,4). En el cas de la bretxa per hora treballada, des de l’any 2019 les retribucions de les dones amb contractes temporals són lleugerament superiors a les dels homes, i per això no hi hauria en aquest cas bretxa de gènere. La bretxa salarial de gènere per hora treballada entre els treballadors indefinits és del 17,5.

Per sectors d’edat, la bretxa salarial entre els menors de 25 anys ha disminuït entre 2020 i 2021 (del 20,5 al 18,9) però ha ocorregut en el context d’una caiguda salarial, més accentuada en el cas dels homes. La bretxa salarial ha augmentat en els grups d’edat d’entre 25 i 54 anys, en especial dels 35 als 44 anys (del 23,2 al 25,1), coincidint, destaca CCOO, amb el moment d’arribada de la maternitat i l’augment del treball reproductiu. La bretxa disminueix entre els majors de 55 anys (del 28,4 al 25,6) en marc d’augment salarial, superior en el cas de les dones.

La bretxa per nacionalitat supera la bretxa de gènere

La bretxa salarial per nacionalitat continua sent més elevada que la bretxa salarial de gènere. El 2021 la bretxa salarial de gènere va ser del 22,5% entre els treballadors i treballadores amb nacionalitat estrangera, inferior a la bretxa del 26,3% que trobem entre els de nacionalitat espanyola. L’estudi mostra com els salaris dels homes de nacionalitat no espanyola haurien de créixer un 31,8% per igualar el dels homes amb nacionalitat espanyola, i els salaris de les dones amb nacionalitat estrangera haurien d’augmentar un 27,8% per arribar al nivell dels de les dones amb nacionalitat espanyola. El salari mitjà d’una dona estrangera hauria de créixer un 61,4%, per igualar el salari mitjà dels homes amb nacionalitat espanyola.

CCOO puntualitza que l’existència d’una bretxa més reduïda entre els treballadors estrangers no és atribuïble a una més favorable situació entre aquests treballadors, sinó que els seus salaris són sensiblement més baixos que els dels treballadors amb nacionalitat espanyola.

Més bretxa salarial com menys qualificada és la feina

La bretxa en les ocupacions “mitjanes” està en tendència descendent des de 2018. La bretxa en els grups d’ocupacions “altes” i “baixes”, en canvi, està estancada i fins i tot s’observa un repunt, en especial en les “altes”, que passen de mostrar una bretxa del 22,4 al 23,8 

CCOO reclama més polítiques amb perspectiva feminista 

Davant aquestes dades, CCOO reafirma que es necessiten propostes polítiques amb perspectiva feminista, que incorporin la mesura acurada sobre de quina manera impacten les mesures i la legislació de manera diferent en les dones. “És prioritari un pacte integral de cures que reivindiqui el dret a ser cuidat i cuidada i que dignifiqui les tasques dels sectors laborals implicats, massivament feminitzats”, afirma el sindicat. “Aquí hem de fer especial esment a les famílies monomarentals i a les mares i les treballadores migrades, sense xarxa familiar de suport”, afegeix. 

Reclamen la necessitat que els homes s’incorporin al sector de les cures, així com feminitzar els sectors laborals masculinitzats, transformant-los en espais segurs per a les dones. També exigeixen que la reducció de la jornada laboral estigui lligada a unes polítiques de corresponsabilitat que equilibrin la distribució de la càrrega de les cures i les tasques domèstiques.