El projecte europeu LILA, del qual formen part el grup ABD, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, l’associació grega Diotima i l’organització belga Payoke, ha organitzat aquest divendres una jornada per abordar les violències masclistes des de diverses perspectives i pràctiques. Diferents veus expertes de Catalunya i altres països europeus han reflexionat sobre l’origen d’aquestes violències, com dissenyar la protecció de menors, la tasca dels centres antiviolència i serveis d’acolliment o les perspectives transculturals en el suport a les dones supervivents de violències masclistes.
La jornada s’ha iniciat amb una benvinguda institucional per part de la gerent de l’ABD, Àngels Guiteras, i de la gerent del Servei d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Elena Lledós. La directora general per a l’erradicació de les violències masclistes, Laia Rosich, ha presentat el protocol d’intervenció en situacions de violències masclistes de la Generalitat. Rosich ha posat en valor la importància del treball en xarxa per tal d’abordar aquestes situacions i la necessitat de fer-ho des d’una mirada interseccional.
La consciència sobre les violències masclistes, dessincronitzada entre els més joves
La primera ponència ha estat a càrrec de la psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme, qui ha exposat una sèrie de dades per il·lustrar la magnitud de la problemàtica i ha destacat la vulneració de drets que el col·lectiu pateix en situacions habituals, com el fet d’evitar transitar certs llocs al carrer per por a ser agredides o assetjades. Ha explicat com els mites al voltant de les violències masclistes connecten profundament amb moltes persones pel fet d’haver sigut socialitzades en una societat cishetero i patriarcal.
Per altra banda, Alfageme ha destacat el fet que mentre les dones són cada vegada més conscients del masclisme estructural i les seves formes d’opressió, els homes encara no n’han pres consciència, impedint que la igualtat s’acabi de consolidar com una realitat. La psicòloga atribueix aquest fet a la falta de voluntat per revisar els seus privilegis i deconstruir-se i ha alertat que el problema s’agreuja encara més entre els nois joves. “És molt important que posem nom a les violències masclistes, però també ho és que identifiquem quin és el motor d’aquestes. I aquí només hi ha un focus: les masculinitats”, ha recalcat.
Alfageme ha advertit que les xarxes socials s’han convertit en un niu de reproducció de missatges masclistes i mites que desacrediten el moviment feminista i que els principals consumidors són els nois adolescents i joves. “El feminisme implica profunditat de pensament, replantejar-te quin paper tens aquí. És molt més fàcil aferrar-te als missatges de les xarxes socials que fer un procés de deconstrucció”, explica la psicòloga. “Tots aquests fonaments que ens defineixen com a individus comencen en aquestes edats i ja anem tard”, afegeix.
Perspectives transformadores per l’abordatge de les violències masclistes
En la primera taula rodona de la jornada, l’advocada penalista Laia Serra, l’assessor psicosocial de l’equip de suport a menors de Payoke, Steve Gorelashvili, i la directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) Baix Llobregat, Maria Jesús Rodríguez, han reflexionat sobre la protecció de menors davant les violències masclistes. Posteriorment s’ha celebrat una segona taula en la qual s’han tractat les perspectives transculturals en el suport a les dones supervivents. En ella han participat Myrto Prodromidou, coordinadora regional del Centre DIOTIMA a Salònica i treballadora social; Catarina Alves, professora a la UAB i consultora en gènere i transculturalitat; Irina Lenzi, assistent del projecte ‘Leaving violence. Living safe’ implementat per D.i.Re i ACNUR, i Siham Hibu, experta en enfocament transcultural i mediació en el Centre Antiviolència CADMI a Milà. La taula ha estat moderada per la directora de l’Àrea d’Inclusió d’ABD i responsable del Servei de Mediació Intercultural de l’Ajuntament de Barcelona, Mònica Plana.
La tercera taula rodona ha permès explicar la tasca dels centres antiviolència i serveis d’acolliment com a catalitzadors de polítiques socials de gènere. Ha comptat amb Laia Rosich; la directora de l’Àrea Infància, Família i Gènere d’ABD, Carme Calafat; i l’experta en intervenció a CADMI, Ilaria Badini. La investigadora de l’Institut de Recerca sobre Població i Polítiques Socials d’Itàlia (IRPPS), Angela Toffanin, ha moderat aquesta taula i l’acte ha sigut tancat per Carme Calafat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari