La integració i l'exclusió de les persones amb discapacitat el 22M

Un sordmut presideix per primera vegada una mesa però la no-accessibilitat a un col·legi evita algun vot

Les passades eleccions del 22M tenen la cara i la creu pel que fa al tractament i a la integració de les persones amb algun tipus de discapacitat. Si bé per primera vegada a l'Estat espanyol un sordmut ha estat president d'una mesa (amb el suport d'una intèrpret) o fins a 8 persones sordes, entre titulars i suplents, també havien d'estar amb les urnes durant les votacions, hi ha altres escenes que cal millorar.

Un dels casos es va donar a Tenerife on una persona amb discapacitat física no va poder accedir al col·legi electoral perquè l'entrada no estava adaptada per arribar-hi amb cadira de rodes. D'altra banda, una quinzena de persones amb discapacitat intel·lectual van veure com se'ls negava el vot en un col·legi electoral de Sevilla. Si bé ja havien pogut votar en ocasions anteriors, aquest diumenge la mesa que se'ls va assignar va negar-los el dret sota la premissa que es tractava de persones "incapacitades per sentència judicial". En resposta a aquesta situació, Beatriz Naranjo, directora tècnica del centre d'educació especial 'Mater et Magistra' ha recordat que "la sentència d'incapacitació no anul·la el seu dret al vot".

A les municipals els invidents encara no poden votar de forma autònoma


Si bé en la resta d'eleccions sí que ja existeix un sistema d'adaptació de les paperetes al codi Braille, per a les municipals el Govern espanyol encara no l'ha aplicat. Tal com van explicar des de l'ACIC al social.cat, des de l'administració s'al·lega que la diversitat de partits que concorren a les eleccions locals dificulta aquest procés d'adaptació

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article