Denúncia pels càntics vexatoris contra el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals

Dincat reclama a Antiviolència que adopti les mesures necessàries per eradicar aquest comportament antiesportiu.


Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) ha interposat una denúncia a la Comissió Estatal Contra  la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport per càntics vexatoris contra el col·lectiu en recintes esportius, sobretot en els camps de futbol.

L’entitat denuncia l’ús, per part dels aficionats, del qualificatiu “subnormal”, o similars, amb la finalitat d’insultar i menysprear l’equip rival durant la celebració de les competicions (tant professionals com amateurs), unes consignes que atempten contra la dignitat de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que lluiten per la seva normalització i inclusió a la societat.

A l’escrit presentat, Dincat reclama a la Comissió Antiviolència que adopti les mesures necessàries per posar fi a aquests comportaments ofensius en actes esportius, que imposi sancions als clubs que permetin càntics d’aquest tipus en els seus recintes, que requereixi a les Federacions i Lligues Professionals que adoptin mesures de control per evitar-los, però també, sancions en cas d’incomplir-les i que Antiviolència doni instruccions a tots els col·legis d’àrbitres i jutges esportius   perquè davant aquestes actituds es procedeixi a la suspensió immediata de la competició. Dincat recorda que l’esport és transmissor de valors i lamenta que ni Antiviolència ni les federacions, clubs i òrgans competents de l’Administració estatal i autonòmica no hagin actuat d’ofici per acabar amb actituds irrespectuoses i que no se n’hagi sancionat els responsables.

Dincat recorda que l’esport és transmissor de valors i lamenta que ni Antiviolència ni les federacions, clubs i òrgans competents de l’Administració estatal i autonòmica no hagin actuat d’ofici per acabar amb actituds irrespectuoses i que no se n’hagi sancionat els responsables.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Tomàs Ferrer
1.
Tinc una cosina de 40 que només sap pronunciar quatre paraules: si algú insinua que no tinc respecte per als discapacitats físics o intel·lectuals, està cometent una injustícia pròpia d'un fanàtic.

Ara bé, tal i com està redactat l'article, fa l'efecte que Dincat vulgui exercir la censura amb unes maneres gairebé inquisitorials. Ara volen dictar quines paraules podem emprar i quines no? Els agradi o no, la major part de les paraules tenen més d'una accepció; el mot «subnoramal» en té algunes recollides en el diccionari, però, fora d'aquest, en el carrer, en té d'altres: negar-les és negar la realitat, mentre que intentar que es deixi d'emprar és censura.

Els qui, en la borratxera d'un partit de futbol o d'una campanya política (o simplement, d'una discussió) arriben a emprar certes paraules (com la de subnormal, com la de puta o com la de mico), només aconsegueixen autodesqualificar-se.

A banda d'això, sempre ens caldran insults; algunes persones tenen la capacitat de dir-te «fill de puta» a la cara i fer que encara els hi donis les gràcies. Tots, però, no tenen aquest nivell intel·lecutal i es veuran reduïts a emprar paraules grolleres. Tenen, probablement, molts dèficits culturals i educatius (d'aquella educació que s'adquireix en la família, no en l'escola).

M'agradaria, com a Dincat, que desapareguessin dels estadis els insults i la violència (sovint dubto sobre quin espectacle és més violent i més patètic, si el futbol o els toros). Però això només s'aconseguirà a través de l'educació: els clubs no tenen la culpa de la falta d'educació i de respecte de molts aficionats i, a més, a qui se li acut pensar que, en un partit, es poden identificar sense cometre-hi errors els 3.000 seguidors que han cantat «Shaquira es una puta»? Molt més fàcil és identificar un grup de feixistes amb banderes nazis, són molt més visibles i molt menys nombrosos, i no s'hi fa res (com va passar en el final de lliga a València, que el pavelló del Madrid va mostrar, durant gairebé tota la jornada, una bandera amb la creu gammada). I aquestos sí que són propensos a la violència, molt més que els maleducats que criden paraules gruixudes.

Cal invertir en educació, però en educació dels pares i mares, que, avuí en dia, encara no fan examen per treure's el carnet de pare, cosa que implica molta més reponsabilitat que conduir un cotxe.

Si els de Dincat s'han cregut que poden fer una llista de paraules prohibides i que van a posar els mossos d'esquadra a fer d'inquisidors, han clavat la pota fins el colze.
  • 0
  • 1

Comenta aquest article