S’agreugen l’addicció a l’alcohol en adults i els problemes amb el cànnabis entre els joves

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, Projecte Home Catalunya ha presentat aquest matí el seu informe anual sobre el perfil de persones amb drogodependències ateses per l’ONG a Catalunya. El 2013, Projecte Home ha atès a 1.819 persones amb addiccions als seus set centres i ha fet accions de prevenció del consum de drogues a escoles per a 4.139 alumnes, familiars i professorat.

Adults: La cocaïna i l’alcohol, substàncies majoritàries

Alcohol: L’alcohol es consolida com la segona substància principal de consum entre les persones adultes que han sol·licitat ajuda a Projecte Home a Catalunya durant l’any 2013. En els últims cinc anys, l’alcohol ha passat de ser la droga de referència d’un 14% a un 35% dels casos. Aquesta tendència coincideix amb el difícil context dels darrers anys: problemes econòmics i atur, així com una gran accessibilitat i baixa percepció de risc d’aquesta substància.

Segons l’Enquesta EDADES 2011-2012 (Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI), l’alcohol té una prevalença molt estable. N’ha consumit el 77,1% dels espanyols dels 18 als 64 anys durant els últims 12 mesos, molt per sobre de totes les altres substàncies (tabac, 40,6%; hipnosedants, 11,7%; cànnabis, 9,5% i cocaïna, 2,3%).

Cocaïna: La cocaïna consumida per via esnifada se segueix mantenint com la droga majoritària en el 43% dels casos, malgrat que aquesta xifra ha disminuït més de 20 punts en els darrers cinc anys.

Malgrat la tendència descendent del consum de cocaïna, Espanya continua encapçalant el rànquing de consum de cocaïna segons el darrer informe  de l’Observatori Europeu de Drogues 2013. L’estudi també revela que Barcelona és la quarta ciutat on s’ha detectat més quantitat de cocaïna a les aigües residuals després de Londres, Zurich i Anvers.

Heroïna: Un 10% dels usuaris demana ajuda per addicció a l’heroïna o altres opiacis (Metadona). Aquest percentatge s’ha duplicat respecte l’any 2012 amb un consum que majoritàriament s’administra per via fumada. No és una tendència alarmant però convé seguir molt de prop quin és el consum actual i el tràfic d’aquesta substància a Catalunya.

Segons l’Enquesta EDADES 2011-2012 (Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI), s’observa que el consum d’heroïna està estabilitzat, mantenint prevalences baixes com anys anteriors.

Joves: Es dispara el consum problemàtic de cànnabis

Cànnabis: El cànnabis no para de créixer com la substància principal de consum entre els adolescents i joves de 13 a 23 anys. Ja ho és per a un 79% dels casos atesos mentre que el 2008 la xifra era del 44%. Els nois i noies atesos per consum problemàtic de cànnabis presenten alhora algunes de les següents característiques: baix rendiment escolar, no estudien ni treballen, conflictes amb els pares, trastorns psiquiàtrics afegits, carència d’activitats de lleure saludables, grup d’iguals també consumidors de drogues i idealització de la cultura del cànnabis.

Segons l’Enquesta ESTUDES 2012-2013, (Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI), el cànnabis manté un alta prevalença de consum entre els joves i ha augmentat el percentatge de consumidors de risc fins a un 16%. També s’observa un major protagonisme del cànnabis als serveis de tractament de drogues i a les urgències hospitalàries.

Cocaïna: La cocaïna com a substància principal en adolescents i joves baixa encara amb més força que en adults i se situa en un 8% l’any 2013 (l’any 2008 era d’un 41%). L’elevat cost d’aquesta substància pot ser un dels motius que expliqui aquest descens en una població jove amb menys recursos econòmics i amb un elevat índex d’atur.

Alcohol: Les demandes d’ajuda d’adolescents i joves per problemes d’alcohol són molt baixes; oscil·len entre l’1 i el 9% des de 2008. Tot i que l’alcohol és la substància més consumida pels joves a Catalunya, de la que més se n’abusa i la que més problemes ocasiona, no es tradueix en demandes a tractament per l’escassa percepció de risc i això fa que s’acudeixi a demanar ajuda anys després quan la situació ja és molt severa.

Altres drogues: Hi ha un grup de substàncies i conductes addictives que també apareixen com a referents en la demanda de tractament i que agrupen un 10% dels casos: amfetamines i derivats, hipnosedants, noves substàncies psicoactives, joc patològic o addicció als videojocs.

Perfil sociodemogràfic: Home de mitjana edat i sense feina

El perfil tipus d’usuari adult és el d’un home de 38 anys, solter, sense estudis o amb estudis bàsics, que viu amb els pares o la parella i que depèn d’ajuda externa (xarxa familiar, prestacions socials...) per cobrir necessitats bàsiques com ara l’alimentació o l’habitatge. Actualment, 7 de cada 10 persones que inicien tractament a Projecte Home ho fan sense tenir una feina remunerada; que sumat a la drogodependència exposa la persona a una situació d’alt risc d’exclusió social. Aquesta xifra ha empitjorat respecte fa cinc anys, quan només eren 4 de cada 10 les persones sense feina. Per aquest motiu, l’entitat ha hagut d’incrementar el nombre de places residencials i d’àpats alimentaris.

Pel que fa al consum, aquest perfil tipus d’usuari té la cocaïna o l’alcohol com la substància principal i el temps mitjà de consum abans d’acudir a tractament són 15 anys, un període considerat de llarg recorregut que comporta un major deteriorament de la persona, i que, malauradament, ha augmentat tres anys respecte el 2012.

En aquesta línia, l’informe destaca el progressiu envelliment dels usuaris en tractament, on creix la mitjana d’edat dels 34 anys l’any 2008 fins als 38 d’aquest passat 2013. Aquest canvi es deu principalment a un allargament del temps de consum i a un augment de persones d’avançada edat (de 55 a 70 anys) que demanen ajut i que abans no ho feien.

D’altra banda, tan sols un 13% de les persones usuàries adultes són dones, una xifra estable els últims anys. Tot i que les dones tenen menors prevalences de consum abusiu de drogues, el percentatge demostra que l’accés al tractament segueix resultant més difícil per un major estigma social, més càrregues familiars i una baixa adherència a tractaments que no s’adapten a les diferències de gènere.

Un 22% de les persones usuàries tenen Patologia Dual (addicció + trastorn psiquiàtric) mentre que pel que fa al VIH/SIDA, un 5% són seropositius, i un 16% té o ha tingut Hepatitis.

Aposta per la reinserció social i laboral

En contrast amb el volum de persones que no treballa quan arriba a l’entitat, cal destacar que un 70% dels usuaris ja han trobat feina en una fase avançada del tractament. Tenir feina és el principal factor protector d’una persona rehabilitada i és una condició necessària per a la seva integració social. Per això, fomentar la incorporació al món laboral de les persones amb addiccions és precisament una de les prioritats de Projecte Home per als propers anys així com arribar a les persones en situació de més vulnerabilitat i que provinguin de tot el territori català. En aquesta línia, destaca l’obertura a finals de 2013 d’un nou Servei d’Atenció de les Addiccions a Tarragona que atendrà més 1.000 casos en tres anys. Durant el 2015 i el 2016 es pretén obrir dos nous centres a Lleida i Girona. Aquestes accions són possibles gràcies a que l’entitat ha mantingut els principals suports econòmics tant de socis i donants com d’institucions públiques i privades.