La presència de l'assetjament escolar als centres catalans ha baixat lleugerament. Aquesta és la principal dada presentada durant la jornada 'La gestió del bullying als centres educatius', organitzada recentment per Esade. No obstant, els experts mantenen l'alerta sobre la necessitat d'actuar amb rapidesa i de la implicació de tots els agents pròxims per fer-hi front.
La subdirectora general d'Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa, Gené Godó, va fer públic durant la jornada que el curs 2011-2012 un 10,4% d'alumnes d'ensenyament obligatori haurien estat objecte d'assetjament, mentre que el curs 2000-2001 el percentatge era d'un 13,2%. Les dades provenen de les enquestes que fa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat a les aules i que indiquen una lleugera reducció de l'assetjament escolar als centres catalans. De fet, el pateixen un 9,7% dels nois i un 10,7% de les noies i afecta en la mateixa mesura els centres públics, concertats i privats. Segons Godó, la conscienciació del problema ha augmentat entre els estudiants, fins al punt que un 54% dels enquestats són conscients que al seu centre es donen aquest tipus de casos. El principal problema que assenyalen les dades és que un 26% dels alumnes “possibiliten el problema” tot i no ser agents directes.
Els experts asseguren que els casos d'assetjament són greus i que són molts més dels que es fan públics i es denuncien.“En cap cas s'ha d'evitar el problema, s'hi ha d'intervenir”, aconsella David García, jutge del jutjat de menors número 3 de Barcelona. Gracia explica que “si la resposta a un assetjament no és immediata es trenca la seguretat de la víctima, que pot derivar en depressió, alteració del son, absentisme i violència domèstica en el futur" però alerta que afecten tothom qui hi intervé i no només la víctima. Els casos d'assetjament tenen implicacions també per als espectadors passius, que viuen en un clima de por; per als docents, que poden veure's implicats judicialment per no haver actuat; i per als centres, que poden veure afectada la seva imatge.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, insta els centres a no tenir por d'admetre que tenen casos d'assetjament. “El prestigi d'un centre consisteix també a saber com abordar i resoldre casos com aquests”, diu Carmen Portolés, fiscal especialista de la secció de menors de la fiscalia de Barcelona. Portelés lamenta que “de vegades, es triga molt a acudir a la justícia de menors” i demana no tenir por ja que “si els pares reben la carta de la fiscalia de menors, com a mínim s'impliquen perquè el seu fill deixi d'assetjar”. Portolés explica que la resolució dels casos està llesta en sis o set mesos i que la majoria acaben amb la llibertat vigilada per l'agressor i una reparació dels danys per part dels pares de l'acusat i l'escola.
Els experts asseguren que els casos d'assetjament són greus i que són molts més dels que es fan públics i es denuncien.“En cap cas s'ha d'evitar el problema, s'hi ha d'intervenir”, aconsella David García, jutge del jutjat de menors número 3 de Barcelona. Gracia explica que “si la resposta a un assetjament no és immediata es trenca la seguretat de la víctima, que pot derivar en depressió, alteració del son, absentisme i violència domèstica en el futur" però alerta que afecten tothom qui hi intervé i no només la víctima. Els casos d'assetjament tenen implicacions també per als espectadors passius, que viuen en un clima de por; per als docents, que poden veure's implicats judicialment per no haver actuat; i per als centres, que poden veure afectada la seva imatge.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, insta els centres a no tenir por d'admetre que tenen casos d'assetjament. “El prestigi d'un centre consisteix també a saber com abordar i resoldre casos com aquests”, diu Carmen Portolés, fiscal especialista de la secció de menors de la fiscalia de Barcelona. Portelés lamenta que “de vegades, es triga molt a acudir a la justícia de menors” i demana no tenir por ja que “si els pares reben la carta de la fiscalia de menors, com a mínim s'impliquen perquè el seu fill deixi d'assetjar”. Portolés explica que la resolució dels casos està llesta en sis o set mesos i que la majoria acaben amb la llibertat vigilada per l'agressor i una reparació dels danys per part dels pares de l'acusat i l'escola.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari