La profilaxis pre-exposició (PrEP), que consisteix en l’administració de fàrmacs antiretrovirals a persones sanes amb alt risc de contraure la infecció per VIH, és una manera eficaç de prevenir la transmissió. Així ho demostren els darrers estudis, que parlen d’una efectivitat d’entorn al 86%.
En el marc del Dia Mundial de la Sida, que va celebrar-se aquest dimarts 1 de desembre, l’Hospital de Mataró ha acollit una taula de debat entorn a aquest mètode preventiu. Moderada pel doctor internista Lluís Force, hi han participat la metgessa Maria Jesús Barberà, coordinadora de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de Drassanes, i Ramon Tous, metge i membre del Comitè d’Ètica Assistencial del CSdM.
La importància de la prevenció
Amb 734 nous casos de Sida diagnosticats a Catalunya el 2014, segons dades facilitades pel Departament de Salut de la Generalitat, a ningú se li escapa que la prevenció esdevé clau per controlar l’epidèmia. “L’ideal seria una vacuna que evités el VIH”, assenyala Barberà, “però això encara queda lluny”.
La profilaxis pre-exposició (PrEP en les seves sigles internacionals, PPrE en català) és un tractament que actua en aquesta línia, ja que està pensant per administrar-lo a persones sanes que tenen un gran risc de contagi per via sexual o per injecció de drogues via intravenosa. Els antiretrovirals permeten “neutralitzar” el virus, impedint que s’instal·li a l’interior de les cèl·lules del sistema immunitari i, per tant, evitant el contagi.
Les controvèrsies
La teràpia, recentment aprovada a França i en marxa els Estats Units des del 2012, no està exempta de polèmica. La principal crítica rau en l’existència d’un mètode efectiu i més econòmic que evita el contagi: el preservatiu. No obstant, hi ha col·lectius com ara l’homosexual, reticents a emprar-lo.
Els estudis duts a terme sobre profilaxis es dirigeixen principalment al tractament d’homes que tenen relacions sexuals amb homes (HCH), tot i que la Societat Europea de Sida recomana la seva administració també a la població heterosexual amb alt risc. Les persones que exerceixen la prostitució podrien ser un altre dels targets, segons s’ha apuntat durant el debat.
“De cada 10.000 catalans gais, 250 acaben contagiant-se”, va assegurar Ferran Pujol, director del centre comunitari BCN Chekpoint, en una concentració ahir davant de l’Ajuntament de Barcelona. “El 82% dels nous casos corresponen a homosexuals”, va reblar.
Un altre de les qüestions que suscita el PrEP és fins a quin punt les persones que es neguen a emprar el preservatiu per evitar el contagi tindran adherència, és a dir, seguiran aquest tractament de manera rigorosa, fet del qual en depèn l’eficàcia. La resposta en aquest sentit és contundent. Estudis com Ipergay o Proud demostren que el seguiment del tractament és elevat. A més, apunten que la PrEP evita el contagi en un 86% dels casos. És, doncs, molt efectiu.
Relaxació de les conductes
“La profilaxis pre-exposició no és la panacea”, però, assegura Ramón Tous. I és que ambdós estudis demostren l’existència d’una conducta de compensació quan s’administra el tractament. El sentiment de seguretat que dóna deriva en una relaxació de les conductes i en un augment de les malalties de transmissió sexual que el condó evitava, però la profilaxis no.
La periodicitat de l’administració dels antiretrovirals tampoc és un element que desperti consens entre els experts. L’estudi Proud, recerca en la qual van participar 13 centres sanitaris del Regne Unit, va introduir com a element innovador l’administració a demanda, és a dir, tan sols abans de tenir relacions sexuals de risc. En aquest cas es facilitava una pastilla abans del contacte i dues de manera posterior. En persones amb gran promiscuïtat, però, a la llarga resulta pràcticament igual prendre el tractament a diari que de manera esporàdica.
Prevenir, millor que curar?
En termes de cost-efectivitat s’ha considerat que administrar la PrEB és beneficiós quan la incidència del virus és del 3%, és a dir, quan es donen un mínim de 3 casos per cada 100 persones a l’any. D’acord amb les últimes dades disponibles (ASPB), la incidència a Barcelona ciutat ronda el 2,7%, una xifra que podria encabir-se dins d’aquest requisit.
El doctor Lluís Force explica que, actualment, el fàrmac truvada (amb la patent de la PrEB) té un cost aproximat de 380 euros al mes, entorn a 4.000 o 5.000 euros l’any. Tot i que inicialment podríem preguntar-nos perquè hem d’assumir aquest cost per a una persona que es nega a protegir-se per altres vies, la resposta de caire materialista és que “la recuperació també la paguem entre tots i és més cara”, apunta Barberà.
Més enllà d’aquesta visió més pragmàtica, el cert és que “per cada profilaxis que fem evitem casos d’infecció i de Sida” i, en definitiva, del que es tracta “és de controlar l’epidèmia”, ha sentenciat Tous.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari