Només 2 de cada 10 catalans s’emancipen abans dels 30 anys

El primer trimestre del 2015, el 24,3% dels catalans entre 16 i 29 anys s’havien emancipat, un percentatge més alt en el cas de les dones (29,6%) i més baix el cas dels homes (19,1%). Catalunya presenta una taxa d'emancipació per sobre de la mitjana estatal (21,5%) i la segona més alta d’Espanya, només superada per Balears (29,8%). 

 

D’acord amb l’Observatori d’Emancipació del Consell de Joventut d’Espanya (CJE), aquest fet es deu a que la taxa d’activitat i ocupació dels joves menors de 30 anys a Catalunya és més alta que a la resta de l’estat i la taxa d’atur és la cinquena més baixa d’Espanya.
 

Així mateix, l’informe constata una menor precarietat laboral a la comunitat autònoma -la quarta en ocupació jove a jornada completa- que contrasta, no obstant, amb un mercat immobiliari dels més excloents, sobretot pel que fa al lloguer. 
 

“Amb el salari d’una persona jove seria inviable econòmicament emprendre l’autonomia residencial en solitari”, conclou l’estudi. Un jove assalariat pot llogar de mitjana un habitatge d'un  màxim de 30,8 metres quadrats i comprar-ne un inferior als 46,9 metres quadrats, sense que això li suposi invertir més del 30% dels seus ingressos. 

Emancipació i nivell d’estudis
 

En disgregar les dades en funció del nivell d’estudis dels joves s’observa que les persones amb estudis secundaris obligatoris i postobligatoris tenen taxes d’emancipació (18,3%) inferiors a la mitjana de la comunitat. Les persones amb major nivell de qualificació –amb estudis superiors- i amb menor nivell de formació –estudis primaris o sense estudis-, en canvi, presenten taxes superiors, un 41,8 i un 31,1% respectivament. 

Així mateix, també s’observa que les persones que no estudien tenen més opcions d’emancipar-se que les que ho segueixen fent. Aquesta diferència queda palesa sobretot entre els joves amb estudis secundaris. Mentre que les persones d’entre 16 i 29 anys que segueixen cursant-los tenen una taxa d’emancipació del 6,1%, les que ja no es formen presenten una taxa del 39,3%. 
 

Puja el preu del lloguer
 

Als salaris baixos i la dificultat de marxar de casa mentre s’estudia, cal sumar-hi l’increment dels preus del lloguer. En el darrer any, el mercat immobiliari català ha experimentat un augment dels preus del 4,1%. Per contra, els de compravenda d’habitatge s’han mantingut estables. 
 

En el primer trimestre del 2015, el mercat immobiliari a Catalunya “és un dels més excloents d’Espanya”, segons l’estudi. El cost d’accés a l’habitatge en propietat per a una persona jove assalariada és el quart més elevat d’Espanya i el cost d’accés al lloguer a Catalunya, el segon més gran de l’Estat. 
 

Així, l’esforç econòmic que ha de realitzar una persona assalariada d’entre 16 i 29 anys per fer front al pagament d’un lloguer és del 74,2% del seu sou i del 64% en el cas de compra. El salari mensual mínim que hauria de tenir un jove català per poder permetre’s una hipoteca que li suposés el 30% dels seus ingressos és de 2.088 euros. 
 

Aquesta xifra, no obstant, varia en funció de la demarcació: a Barcelona puja fins els 2.364 euros mensuals, mentre que a Girona, Lleida i Tarragona baixa fins els  1.796, 1.273 i 1.531 euros, respectivament.
 

Emigrar, alternativa contra l’atur i les dificultats d’emancipació 
 

D’acord amb dades provisionals del 2014, Catalunya ha experimentat una pèrdua de població jove d’entre 25 i 34 anys. Els fluxos migratoris de la comunitat autònoma van saldar-se amb una pèrdua de 10,3 persones per cada 1.000 habitants de 25 a 29 anys i una pèrdua de 18,7 persones actives per cada 1.000 residents d’entre 30 i 34 anys. Això suposa el segon saldo més negatiu d’Espanya, conseqüència de les dificultats d’accés al mercat laboral i a l’habitatge.