El maltractament a les persones grans, un iceberg de dimensions desconegudes

Cada any la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya registra 1,000 casos d'agressions, però es calcula que el 90% de les víctimes no denuncia

Cada dia tres persones grans s'adrecen a la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) per denunciar que pateixen algun tipus de maltractament. Enrique Peidro, representant de l'entitat, explica que registren entre 1,000 i 1,100 denuncies cada any.

El maltractament visible, però, és tan sols la punta de l'iceberg. Segons l'informe 'Maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta que exigeix respostes', presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el 90% de les víctimes no denuncien les agressions. La meitat no ho fa, entre d'altres motius, per sentiment de por i un 16,5% per sentiment de vergonya.

En gran part dels casos, els maltractadors són persones properes a la víctima, com ara fills, néts, veïns o cuidadors, i és precisament aquesta proximitat la que impedeix a moltes persones grans reunir el coratge per denunciar.  

Jordi Muñoz, advocat i president d'EIMA, l'associació per la investigació del maltractament a les persones grans, apunta que un dels principals problemes a l'hora de detectar i intervenir en casos de possibles agressions és que "no hi ha una conceptualització definida i consensuada" de què hem d'entendre com a maltractament. Així mateix, assenyala la manca d'estudis de camp.

A Catalunya es disposa de dos informes recents: un elaborat pel Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya el 2015, 'L'enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Edició especial sobre les persones grans', i una altra, de percepció, elaborat per Mémora Serveis funeraris.

D'acord amb dades del darrer estudi, el 73,8% de la població considera que la societat discrimina les persones grans i un 40% creu que les persones grans són maltractades més sovint que els infants. Pilar Rodríguez, la representant de la Federació d'Organitzacions Catalanes de la Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG), ha volgut posar sobre la taula aquestes dues percepcions per a recordar la importància de "fomentar una cultura del bon tracte i del respecte a la dignitat, un dret que abasta totes les etapes de la vida". "En les societats occidentals les persones grans han deixat de ser símbol de saviesa i experiència per convertir-se en persones marginades", ha reblat.

Jordi Muñoz ha assegurat que per a revertir aquesta situació cal, en primer lloc, detectar les causes del maltractament. L'advocat ha apuntat que aquest problema deriva de la "pèrdua del rol social i familiar de les persones grans" i ha afegit que hi ha una manca de mobilització per part de la ciutadania a l'hora reclamar els drets de les persones grans i denunciar els casos de vulneració.  

Decàleg de propostes  

Montserrat Falguera, presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE), per la seva banda, ha assegurat que cal treballar des de les escoles i educar els infants en el respecte a la gent gran. Les polítiques educatives i de sensibilització per a infants i joves són la primera de 10 propostes que recull l'informe. "És necessari que els infants i els joves tinguin present què és l'envelliment i les seves conseqüències, i que es potencii el reconeixement de les persones grans, el seu rol social i familiar", ha afegit Jordi Muñoz.

Una altra de les propostes que apareix en el decàleg és la creació d’un telèfon de consulta i suport especialitzat per a les víctimes, com el que existeix en els casos de violència domèstica. Aquest permetria que les víctimes puguin rebre un primer suport i un assessorament especialitzat de professionals que coneguin les particularitats dels maltractaments a persones grans i que siguin especialment sensibles amb aquestes actuacions. A més, facilitaria mantenir l'anonimat.

Calen, doncs, serveis especialitzats -oficines o agències d’atenció a les persones grans maltractades - que permetin fer un abordatge adient, però la prevenció també és imprescindible. En aquest sentit, Pilar Rodríguez ha destacat la importància de recursos legals. Aquests poden ser una bona eina per preveure en quines condicions vol viure la persona quan sigui gran, en cas d'una pèrdua de capacitat. Mecanismes com ara l'autotutela (delació voluntària), el testament vital i el patrimoni protegit contribueixen a disminuir les possibilitats de ser víctimes d'abusos econòmics en un futur.

Durant la presentació de l'informe també s'ha destacat la importància de coordinar els professionals. En aquest sentit, Pilar Rodríguez ha proposat la creació d'una Xarxa d'Adhesió d'entitats, cossos policials i judicials i voluntaris, per a construir un pla d'acció i dur a terme tasques que permetin sensibilitzar i intentar posar fre a aquesta problemàtica social tan estesa, però alhora tan invisible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Marina Force Castells
2.
#1 Totalment d'acord, Carles! De fet l'informe recull també aquest tipus de maltractament, el burocràtic o administratiu. Si hi accedeixes, en parla a la pàgina 11, posa com exemple la deficient aplicació i carències de la Llei 39/2006 de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), així com de la Llei 12/2007 de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya (LSS).

També, evidentment, menciona les precàries pensions de jubilació o viudetat, les llistes d'espera a la sanitat pública....

  • 1
  • 0
Carles Bernabel Amat Granollers
1.
Jo com a Treballador social també voldria fens constar que hi ha un altre tipus de maltractament que no es produeix en l'àmbit domèstic i que també cal tenir en compte.

És el maltractament institucional, el maltractament de la Administració que no compleix amb les lleis que estableixen un sistema de protecció per aquelles persones en situació de dependència, un maltractament que ja fa anys que la gent gran pateix
.
Ajuntament sense prou recursos per atendre la gent gran a domicili, retard en el pagament de les prestacions, manca de places públiques de residència que obliguen a la gent a esperar anys per poder ingressar en un centre, etc....

Per no parlar dels discursos que penalitzen a la gent gran donant una imatge d'aquest col.lectiu de càrrega econòmica per la societat, són causa d'una gran despesa econòmica i de pocs beneficis per la societat.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article