L'atur ha augmentat un 124,7% en vuit anys a Catalunya

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

L'any 2008 marca l'inici d'una gran recessió econòmica d'impacte global. 'Mercat de treball, llars i desprotecció social' és l'informe que ha fet públic Comissions Obreres (CCOO) i que analitza, al llarg d'aquests vuit anys, l'empobriment dels treballadors assalariats a Catalunya i en concret a la província de Barcelona.

L'informe explica que Catalunya ha patit una reducció de gairebé 490.000 persones al mercat de treball des de 2008, que el primer trimestre de 2016 era de 3.760.337 persones. Aquesta davallada de població ocupada ha repercutit molt considerablement en l'augment de persones a l'atur. Actualment hi ha 658.229 persones desocupades, una xifra que representa un increment del 124,7% i 365.303 persones desocupades més que el 2008.

La població femenina és qui més desocupació té, tant en l'àmbit català com a la província de Barcelona. Com a conseqüència de la caiguda d'oferta laboral, el 2016 s'ha vist reduïda tant la població treballadora amb contracte indefinit (-10,3%) com temporal (-23,4%) en vuit anys.

Jornades parcials involuntàries

Pel que fa al tipus de jornada laboral, 2.662.071 persones a Catalunya treballen a jornada completa. Aquesta xifra s'ha reduït en un 15,9% (504.116 persones) en vuit anys. En canvi, la població que treballa a jornada parcial ascendeix a 440.036 persones, cosa que suposa un augment del 4,6% des de 2008. La taxa de parcialitat continua sent pràcticament femenina en un 21,5% a Catalunya, 13,2 punts per sobre dels homes (7,8%).

Cal destacar que més de la meitat (58,9%) de la població treballadora a jornada parcial ho fa de manera involuntària perquè no han trobat una altra feina a jornada completa. L'informe subratlla com a dada especialment rellevant el fet que un 11% de les dones que afirma treballar a jornada parcial ho fa per tenir cura de fills, malalts o familiars. No hi ha dades significatives en aquest sentit en relació als homes.

Sobrequalificació i risc de pobresa

A Catalunya hi ha 462.658 persones amb un nivell d'estudis superior al que requereix la seva ocupació. La població femenina és, de nou, qui més pateix el fenomen de la sobrequalificació i es situa en el 18,1%, gairebé un punt per sobre dels homes.

Les dones són també les més afectades pel risc de pobresa ja que el seu salari és notablement inferior al dels homes. "És alarmant", destaca l'informe, que la meitat de la població treballadora guanyés el 2014 un sou inferior als 20.601,92 euros l'any, però encara "és més preocupant" que les dones se situïn en menys dels 17.964,44 euros/l'any.

Empobriment a les llars

Des del 2008 al 2016 les llars catalanes que no perceben ingressos s'han doblat en 37.200 més. Els habitatges que tenen tots els seus membres desocupats han ascendit en un 246,8%. Segons les xifres, el primer trimestre de l'any hi havia un total de 107.700 habitatges en els quals cap membre percebia ingressos. D'aquests, 104.895 corresponen a habitatges sense ingressos laborals, un 55,8% més que el 2008.

Es calcula que hi ha 203.127 persones que viuen en llars on cap membre té ingressos laborals, xifra que ha ascendit en un 90% respecte a ara fa vuit anys. Les dones que viuen en llars sense ingressos laborals són les que registre taxes d'inactivitat més altres, ja que tripliquen la dels homes.

Cal tenir en compte que de les persones que viuen en llars sense ingressos laborals 28.053 persones fa menys d'un any que no té feina. Els autors de l'informe subratllen aquesta data perquè evidencia "la important proporció de persones que tot i treballar, no aconsegueixen generar prou cotització per poder accedir a una prestació d'atur". Gairebé la meitat de les persones que no tenen ingressos laborals (43.437) fa més de dos anys que busquen feina sense èxit.

Reducció de les despeses en prestacions socials

L'informe confirma que el 26% de la població total de Catalunya es troba en risc de viure situacions de pobresa o exclusió social. Paral·lelament, la xifra de persones que depenen de prestacions socials ha augmentat a Catalunya però de forma desigual segons el tipus de prestació. La tendència és de reducció de prestacions contributives i l'augment de les assistencials. La despesa en prestacions s'ha reduït en 11 milions d'euros a Catalunya (un 4,3%). La reducció s'ha concentrat en les prestacions contributives (-24%) mentre ha augmentat la despesa destinada als subsidis d'atur (31,1M€) i en Renda Activa d'Inserció (10,7M€).