Ultimàtum d’un centenar de famílies de nens sords perquè Ensenyament compleixi la llei de llengua de signes

Diverses associacions estudien denunciar la conselleria per "l’exclusió de l’alumnat sord" als centres educatius de secundària

"N’estem farts i anem a per totes. Ja no volem les engrunes, volem que Ensenyament compleixi amb la llei de llengua de signes", denuncia Marian González, portaveu de la Plataforma Volem Signar i Escoltar. La indignació d’un centenar de famílies ha anat en augment amb la conselleria els darrers mesos. El detonant es va produir quan, a l’inici de curs, per una errada tècnica de la conselleria, els estudiants sords de secundària van veure reduïdes les 17 hores setmanals d’intèrpret a l’aula. Ara, un cop recuperades les hores, exigeixen que els alumnes sords tinguin les mateixes oportunitats educatives que la resta d’estudiants arreu del territori.

De fet, tant la Plataforma Volem Signar i Escoltar, com la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) i l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya estan disposats a arribar a instàncies judicials si Ensenyament no respon positivament a l’ultimàtum que ara li posen. De moment, estan a l’espera d’una reunió amb la consellera Meritxell Ruiz després que hagin enviat dues peticions a principis de febrer. Depenent del resultat de la reunió, denunciaran l’administració per discriminació i per "l'exclusió de l'alumnat sord", ha avisat l’advocada Alba Santiago, del bufet d’advocats Vosseler, que ja recopila tots els detalls del cas.

Per això, no només exigeixen que els intèrprets puguin acompanyar els alumnes de secundària totes les hores lectives (30 hores en total) i la valoració es faci amb criteris més individualitzats, sinó que l’administració s’impliqui perquè els directors de la quinzena de centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) coneguin la llengua de signes i la promoguin. Ara, denuncien, la major part de directors la desconeixen. També pretenen que Ensenyament difongui la llengua de signes més enllà de les escoles adaptades i faci un millor acompanyament més estricte durant totes les etapes escolars.

"L’administració ha de deixar d’opinar sobre la idoneïtat de la llengua de signes i complir amb el que la llei diu. A Catalunya hi ha quatre llengües oficials, el català, el castellà, l’aranès i la llengua de signes, i totes quatre han de ser tractades per igual. La llengua de signes l'usen 25.000 catalans, l'aranès només 6.000!", reclama Antonio Martínez Álvarez, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.

La llei d’accessibilitat per a persones sordes que es va aprovar el 2010 marca que els CREDA i Ensenyament han de fomentar les dues línies d’aprenentatge per a persones sordes que hi ha contemplades, tant la de tradició oralista, en què s'ajuda els nens sords només a aprendre a llegir els llavis, un exercici que és eficaç només en situacions molt concretes; com la bilingüe, en què aprenen la llengua de signes. Tanmateix, consideren les associacions que l’ensenyament bilingüe "està discriminat" en relació amb l’oralista, perquè només hi ha una escola i un institut públics a la ciutat de Barcelona en què es poden cursar els estudis amb aquesta modalitat.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article