La crisi de refugiats, un drama sense precedents des de la Segona Guerra Mundial

El tercer col·loqui Socialitzant, organitzat en col·laboració amb la Universitat de Vic, constata els entrebancs de l’Estat en l’acollida

Dossier informatiu 'Una infància vulnerable, el drama invisible de la crisi de refugiats' (pdf)

Al món hi ha més de 60,5 milions de persones desplaçades. D’aquestes, només 21,3 són refugiades i 3,2 són sol·licitants d’asil. La crisi a l’Orient Mitjà no ha fet més que incrementar aquesta xifra. Per debatre sobre aquest drama sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, el Social.cat, amb la col·laboració de la Universitat de Vic, va celebrar aquest dijous el tercer col·loqui Socialitzant d’aquest any.

"Estem incomplint drets internacionals", va encetar el debat l’adjunt de la Secretaria general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Carles Macian, que va voler recordar que de les 900 persones refugiades que arriben a Catalunya i segueixen el pla estatal d’acollida la major part no arriben des de Síria, el conflicte més visible els darrers anys als mitjans de comunicació, sinó d’altres bandes del món, com ara d’Ucraïna o de Colòmbia.

Així mateix, va explicar Macian que el pressupost de l’Estat espanyol és de 288 milions d’euros, però que les comunitats autònomes "en veuen el 0%". També la coordinadora de l’àrea d’acollida de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Karina Zubiaga, va explicar que l’Estat denega gran part de les peticions d’asil i que el pla d’integració, que s’estructura en tres fases, no sempre és el més adequat per atendre les necessitats de les persones que arriben. Per aquest motiu, va recordar la coordinadora del servei d’ajuda als refugiats de Càritas Barcelona, Juana Martín, la seva organització va preferir no participar del pla.

Precisament aquesta setmana, algunes de les famílies, que viuen a la Casa Bloc de Barcelona i que ara hauran de començar la segona fase del procés, es queixaven que hauran de canviar l’habitatge de protecció per un pis de lloguer que els obligarà, per les condicions del mercat immobiliari i els escassos recursos que proporciona l’Estat, a marxar a altres municipis. "És cert que és un inconvenient per a moltes famílies, que ja han escolaritzat els fills, però no hi podem fer massa des de les entitats", ha dit Zubiaga.

En aquest sentit, Macian va recordar que la comunicació entre l’Estat i les comunitats és «nul·la», però que Catalunya ha aconseguit que, almenys, "es comuniquin amb dos dies d’antelació les arribades de les persones al territori". "Per la mala coordinació de l’Estat, hi ha ajuntaments que s’adonen que han arribat quan se’ls troben a serveis socials", ha admès Macian. Per mirar de millorar el procés d’acollida, el Govern ha proposat el Pla Català de Refugi, que complementarà el pla estatal un cop acabi, i que contempla que més de 2.000 voluntaris puguin participar del procés d’integració.

La fina línia que separa un immigrant d’un refugiat

"És difícil saber on posar la diferència, però segons la Convenció de Ginebra del 1951, una persona refugiada és aquella que marxa del seu país perquè hi ha una guerra, una violència generalitzada o un desastre natural. Durant el camí cap a una vida millor, a sobre, les persones refugiades veuen vulnerats els seus drets", ha explicat Zubiaga.

En aquest sentit, el treballador social Joan Mas, que va fer una estada com a voluntari al camp d’Idomeni, a Grècia, ha recordat com d’important és per a aquestes persones que fugen "donar-los dignitat". "Jo no parlo ni de refugiats ni de immigrants, parlo de persones, d’herois de vida", ha reblat, i ha recordat que moltes d’elles "han fet el viatge a Europa a través de màfies". Tanmateix, tal com ha explicat Macian, l’Estat deixa que les comunitats autònomes i els municipis gestionin tota l’acollida dels immigrants, però centralitza el dret d’asil.

Juana Martín i Joan Mas, en acabar la xerrada | Social.cat

La crisi de refugiats, un repte que la Unió Europea no vol solucionar

"Estem generant a través dels mitjans de comunicació un discurs de la por envers els refugiats. Han passat de persones refugiades a jihadistes! La realitat no ho justifica", ha afirmat el professor de la Universitat de Vic, Raúl Martínez, que va elaborar un capítol en el darrer informe de SOSRacisme 2016 sobre el tractament a la premsa durant la crisi de refugiats.

Les dades constaten que de les 160.000 persones refugiades que la Unió Europea es va comprometre a acollir, només ho ha fet amb poc més de 16.000. Tampoc ha complert la UE amb el compromís de reassentament que va sol·licitar Nacions Unides: de les més de 130.000 persones que havien de ser reassentades en els països membres, a la UE només ho han estat prop de 15.000.

De fet, cap país de la Unió Europea es troba en el rànquing dels deu països que més acullen al món. Els sis primers són Turquia, Pakistan, Líban, Iran, Etiòpia i Jordània. És més, la UE va pactar amb Turquia per contenir l’arribada de refugiats a les seves fronteres. "Hi ha hagut els darrers anys una tendència a assimilar refugiats amb l’Islam, amb el que ve de fora, l’enemic extern", ha dit Macian.

Per a la coordinadora de Càritas Barcelona aquesta manca d’ajut per part d’Europa només s’entén perquè hi troba un guany. "Hi ha interessos econòmics. La venda d’armes ho demostra. Si vols la pau no et preparis per la guerra", ha asseverat.

Les seqüeles de la guerra i la fugida en la infància

Aquesta situació de desemparament de les persones refugiades afecta directament, i sobretot, a la infància, que es converteix en un dels col·lectius més vulnerables. Segons Save the Children, el 2015 van arribar 270.000 menors a Europa, 26.000 dels quals van arribar sols. A més, constatava l’ONG que 23.000 fa més de dos anys que no van a l’escola.

"Molts nens han nascut amb guerra i no saben què és la pau ni l’amor. Tot plegat provocarà seqüeles psicològiques importants", ha explicat Mas. Per això, les ONG treballen sobre el terreny per proporcionar ajut alimentari, sanitari, però també psicològic. Tanmateix, s’hi afegeixen dificultats pel fet que tenen una cultura diferent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article