Un manual dona les pautes per diagnosticar i tractar el dolor crònic

El 31% dels catalans de més de 15 anys té dolor crònic no oncològic, que afecta més les dones que els homes

Un 31% de la població catalana amb més de 15 anys pateix alguna mena de dolor crònic no oncològic, és a dir, aquell que persisteix durant més de tres mesos seguits, de forma contínua o intermitent, gairebé tots els dies de la setmana i que no ve causat per cap càncer. Així ho assenyala l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2014. Per tal de descriure la malaltia, detectar-la i tractar-la, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i la Societat Catalana del Dolor han elaborat un manual per a pacients i professionals.

"És un problema de salut pública que necessita d’un abordatge prioritari", assenyalen al document. De fet, són les dones les que més pateixen aquesta mena de dolors: un 37,8% enfront del 23,9%. El nombre de persones que pateixen aquesta mena de dolor també augmenta amb l’edat. La causa principal són els problemes d’ossos o musculars i, per això, els fàrmacs per al dolor, com el paracetamol, són els més consumits.

Però de dolors, n’hi ha, almenys, de tres menes, segons els experts. D’una banda, hi ha el dolor neuropàtic, que ve causat quan hi ha hagut alguna mena de lesió a la medul·la espinal o alguna altra alternació neuronal, que es presenta com una cremor o un formigueig constant. De l’altra, hi ha el dolor nociceptiu, que ve causat per alguna raó física.

Aquest últim pot ser bé somàtic, quan afecta amb un dolor sord, agut i ben localitzat amb la punta del dit a la pell, els músculs o els ossos; o bé visceral, que se sent a l’abdomen o al tòrax i és difús i intermitent. Ambdós poden venir causats per una fractura que ja s’està curant, per una artrosi, un dolor postoperatori o un còlic.

Una nova categoria per al dolor que no té cap causa

Alhora, darrerament, també es proposa una nova categoria en aquesta classificació per als que pateixen dolor crònic associat a la fibromiàlgia, la distròfia simpàtica reflexa, el color irritable o la lumbàlgia inespecífica, i que no tenen cap símptoma físic que els provoqui. A aquest dolor l’anomenen els experts algopàtic.

El dolor, cadascú el sent de manera diferent. Per això, per tal de detectar-lo i poder-lo diagnosticar, s’usen un seguit de mètodes. El més senzill és l’anomenat ALICIA, que permet analitzar-lo a través de sis ítems: l’aparició, la localització, la intensitat, les característiques, la irradiació i els atenuants o agreujants. Per tal de fer una bona diagnosi, assenyalen les dues entitats que promouen ara aquesta guia, és imprescindible la tasca de l’atenció primària. De fet, assenyalen, més del 50% de les consultes al metge de capçalera estan relacionades amb el dolor crònic no oncològic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article