Un videojoc permet posar-se en la pell d'una persona sense sostre

‘Last hope. A week in the street’ ha estat creat per un grup d'estudiants de la UB i s'ha presentat al festival Sónar+D

Conscienciar la població del drama de les persones sense sostre i alhora promoure una mirada digna i respectuosa cap a aquest col·lectiu és l’objectiu de ‘Last hope. A week in the street’ , un videojoc dissenyat per un grup de quatre estudiants de tercer curs del grau de Disseny de la Universitat de Barcelona.
 

El videojoc, que es va presentar aquest divendres al festival Sónar+D, forma part del projecte ue duu a terme l’associació ArsGames per a l’Ajuntament de Barcelona. Tot va començar com un exercici de classe. Els alumnes de Disseny de la UB fan cada any projectes de joc seriós, o serious games, com s'anomena a aquesta mena d'exercicis com a treball de final de l’assignatura Projectes Experimentals.

Segons explica el professor que dirigeix el Taller de Disseny de serious games, Joan Morales, no va dubtar ni un segon quan l'associació ArsGames es va adreçar a ells per convidar-los a participar en el seu projecte Jocs del Comú, presentant algun dels videojocs que estaven desenvolupant amb els alumnes. Només hi havia una premissa: que el projecte triat fos un joc amb un propòsit educatiu i social, pensats per a alguna cosa més que entretenir.

'Last hope. A week in the street' va ser la proposta escollida. Una proposta que s'ha desenvolupat durant tot un semestre acadèmic, i que narra la història del Lluís, una persona sense sostre que des de fa anys viu al carrer, després d’haver perdut la feina i no poder afrontar el lloguer. El joc comença en el moment en què se li comunica que pot accedir a un pis tutelat en el termini d’una setmana.

Les etapes del joc

El jugador haurà de passar l’experiència de viure aquests darrers dies al carrer posant-se en la pell del personatge, amb un únic objectiu: mantenir el seu avatar en un estat saludable i allunyat dels perills del carrer. Per sortir-se’n, el jugador haurà d’aconseguir objectes que permetin al Lluís mantenir els nivells de bona salut i fer-li evitar els llocs o personatges que el puguin perjudicar com ara el menjar en mal estat, les persones violentes o les inclemències climàtiques.

Acudir a determinats llocs com en dutxes públiques, hospitals o als voluntaris socials per rebre ajuda són altres de les opcions a què es pot acollir. “Supera els set nivells i aconseguiràs que el Lluís pugui abandonar el carrer i començar una vida nova”, diu la sinopsi del joc.

El suport d’Arrels Fundació

Per desenvolupar el videojoc, els alumnes han rebut l’assessorament d’Arrels Fundació. “Els vam anar a presentar el joc que volíem fer i a demanar-los opinió sobre l’enfocament que fèiem del problema de les persones sense sostre”, explica Morales.

A partir de les seves indicacions, els alumnes van decidir dirigir l’experiència del joc a la història individualitzada d’una persona en concret, basada en els diferents testimonis que s’expliquen al web d’Arrels, “tot i que el personatge del videojoc és fictici i no s’esmenta cap persona real per qüestions de respecte a la privacitat”, puntualitza.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article