Només el 10% dels habitatges buits dels bancs es destinen a l’ús social

La Taula del Tercer Sector ha denunciat la poca sensibilitat de les entitats financeres per ampliar el parc d'habitatge social

Les entitats socials de Catalunya necessiten 800 habitatges d'immediat per atendre les necessitats dels seus usuaris

“Estem lluny de satisfer totes les demandes d’habitatge de lloguer social”. Així ha encetat Oriol Illa, el president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la presentació de l’informe ‘Els habitatges buits dels bancs. Una oportunitat perduda per ampliar el parc de lloguer social?’, que constata que les entitats socials necessitarien, de forma immediata, 816 habitatges més dels que disposen per atendre tots els usuaris.

El document alerta també de les dificultats amb què es troben les entitats socials a l’hora de convertir habitatges ja construïts i buits d’entitats financeres en un parc de lloguer social estable en el temps. De fet, només el 10% dels habitatges buits dels bancs s’han cedit per a l’ús social.

Fer de l’habitatge un dret

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha posat de manifest que l’aprovació del Decret-Llei del Tempteig i retracte (Decret Llei 1/2015) ha permès fer “de l’habitatge un dret” però ha assegurat que faria falta una inversió de com a mínim 6 mil milions d’euros en polítiques d’habitatge per estar al nivell de països com Anglaterra o Holanda, que tenen un parc d’habitatge important.

En aquest sentit, Illa ha afegit que les polítiques actuals “estimulen la compra i van poc dirigides a augmentar el parc d’habitatge públic”, i ha defensat la creació d’un fons d’inversió social per fer front a les necessitats del territori.

“Els bancs no hi ajuden”

En aquesta mateixa línia, la presidenta de la Fundació Hàbitat3 i coautora de l’informe, Carme Trilla, ha subratllat que Catalunya té “un parc d’habitatges buit extraordinari” i els bancs “no ajuden” a destinar-ĺos a lloguer social.

Tanmateix, la presidenta d’Hàbitat3 ha explicat que “la cessió té un problema” i és la “curta durada” d’aquesta, que acostuma a ser de tres anys. “Que els bancs ens cedeixin habitatges és fantàstic per resoldre urgències però ens deixen molt penjats al cap de tres anys”, ha denunciat Trilla, i ha afegit que aquestes cessions curtes “no contribueixen a crear un parc social”.

Habitatges devaluats, una alternativa

Pel que fa a la compra d’habitatges de lloguer social, l’informe concreta que des del moment de la promulgació del Decret-Llei 1/2015 (el mes de maig del 2015) fins a avui, entre el Govern, els ajuntaments i les entitats socials de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió han adquirit 819 habitatges dels 5.753 que l’Agència d’Habitatge de Catalunya havia difós per un preu inferior a 160.000 euros i una superfície de no més de 120m2. D’aquests, només 23 els han pogut comprar entitats socials.

Trilla, a més, ha detallat que 1.064 habitatges tenen un cost mitjà aproximat de 47.000 euros, molt per sota del preu de mercat perquè “han quedat devaluats”. Segons la presidenta d’Hàbitat3, la compra d’aquesta habitatges seria “una oportunitat única” pel tercer sector perquè es podrien destinar a lloguer social i no quedarien “en mans d’especuladors”, però ha lamentat que aquest “no té capacitat financera” per comprar-los tots.

El sector reclama més atenció

“Cada mes que passa és un mes que es perd per poder incrementar el parc de lloguer social. Els seguirem veient passar i se’ns posaran les dents llargues perquè no els podrem tenir”, ha expressat Trilla. Per tal de revertir aquesta situació, la presidenta ha presentat un resum de cinc propostes dirigides al Govern que passen per crear un fons d’inversió social, articular subvencions públiques per a la compra d’aquests habitatges i reforçar els ajuts al lloguer, a les entitats socials i a la rehabilitació d’edificis comprats per entitats socials, que pot arribar a tenir un cost de 20.000 euros per habitatge.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article