Angela Davis: “Els éssers humans del futur es beneficiaran de la meva lluita”

L’activista afroamericana va apel·lar el dret a l’autodeterminació dels pobles en una conferència al CCCB

Icona política dels anys 60, activista afroamericana i lluitadora històrica pels drets humans. Darrera aquest rostre s’amaga Angela Davis, que ha arribat a Barcelona per participar en un cicle de debats del CCCB el dia abans de la Declaració Unilateral d’Independència que el president Carles Puigdemont té previst fer aquest dimarts a la tarda al Parlament.

En un mar d’aplaudiments, Angela Davis va iniciar la seva conferència, on estava convidada a presentar el seu últim llibre La llibertat és una lluita constant (Capitán Swing): “Estic molt contenta d’estar aquí a Barcelona en aquests moments que són tan difícils”. L’activista va insistir que li faltava conèixer en profunditat i “amb tots els matisos” la complexitat de la situació, però va deixar clar que havia vist les imatges de les càrregues policials del passat 1 d’octubre i ho va qualificar de “repressió”.

“Aquí, les imatges de la repressió tornen del passat i treuen el cap de la forma més espantosa”, va denunciar. De fet, l’útima vegada que Davis va trepitjar l’Estat espanyol va ser, precisament, al País Basc, durant el període de manifestacions per l’alliberació d’Arnaldo Otegi. “Vaig anar a Bilbao per visitar-lo a la presó i no vaig passar de la primera porta. No em van deixar veure’l”, va lamentar.

Davis s’ha sentit sempre molt vinculada a les lluites independentistes. En els moments difícils, apareix per injectar força: “Potser nosaltres ja no ho veurem, però hem de confiar que això passi en un futur”. Segons l’activista, la revolució passa sempre per un canvi de model que capgiri els processos normatius basats amb el gènere, la raça, la sexualitat i les capacitats: “No n’hi ha prou amb la inclusió i la diversitat. Hem de trencar amb el racisme”.

“Hem de pensar que aquells que van lluitar contra l’esclavatge haurien volgut una vida millor. Som la materialització del seu imaginari”

“No volem ser contingudes en una estructura capitalista que valori més els beneficis que els éssers humans”, va seguir sentenciant Davis, i va aprofitar per donar un consell a l’independentisme: “Més enllà de declarar-vos estat independent pregunteu-vos quin tipus d’independència voleu!”.

Davis porta a l’esquena 73 anys de lluita constant. El 1972 va ser jutjada i condemnada a pena de mort i acusada d’assassinat i de segrest. Malgrat tot, mai ha deixat d’estar compromesa. Quan ahir es va obrir el torn de preguntes, una jove activista va demanar a Davis com s’ho feia per seguir amb energia després de tants anys. La seva resposta va ser tan impecable com la seva tasca: “Hem de pensar que aquells que van lluitar contra l’esclavatge haurien volgut una vida millor. Som la materialització del seu imaginari. Penso que els éssers humans del futur es beneficiaran de la meva lluita i això és el que em permet continuar fent la meva feina”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article