El 65% dels infants preguntats per la Fundació Pere Tarrés no ha anat al dentista el darrer any

L'entitat alerta que les dietes poc equilibrades i la manca d'hàbits i control influeixen en la salut bucodental dels més vulnerables

El 65% dels infants d'entre 3 a 13 anys i en situació de vulnerabilitat que han estat enquestats per la Fundació Pere Tarrés no ha anat al dentista el darrer any. La xifra contrasta tant amb els consells de l'Agència de Salut Pública, que recomanen almenys una visita anual al dentista, com amb el 82% de nens i nenes que afirmen, en una enquesta oficial realitzada a tot l'Estat espanyol, haver-hi anat. L'estudi que ha realitzat l'entitat en tres centres socioeeducatius de la seva xarxa a Barcelona, i amb la col·laboració de Assistència Dental Europea, posa de manifest que els infants de famílies amb risc d'exclusió tenen una salut bucodental més fràgil que la resta.

Els motius, tal com explica l'autor de l'estudi, Fernando Prat, s'expliquen per diversos factors. D'entrada, perquè els nens i nenes en situació vulnerable tenen una dieta poc equilibrada amb un excés de sucre. A això cal afegir, a més, que els manca el control d'un especialista i que tenen una manca d'hàbits de salut bucodental. De fet, tots els infants que tenen càries no duen una rutina amb el raspallat de dents.

A tot plegat, cal sumar-hi que moltes famílies desconeixen quins tractaments dentals la sanitat pública pot costejar, com ha explicat Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucions de la Fundació Pere Tarrés, i que el cost d'un dentista privat és excessiu. De mitjana, segons l'informe, la despesa de l'assistència bucodental és de 82,42 euros per infant.

Les conseqüències d'una mala salut bucodental

Les conseqüències d'aquesta mala salut bucodental no només són el dolor i les molèsties i dificultats a l'hora de menjar, sinó també dificultats en la dicció que afecten al seu rendiment escolar o un impacte negatiu en la seva autoestima i en les relacions personals.

“Tots aquests números de l'informe tenen el nom d'un infant. Intentem, quan els ajudem, que les famílies no se sentin culpables. No és tan fàcil escollir entre arreglar una càries o pagar la llet de tot un mes”, ha explicat Neus Cerdà, la responsable del centre sociosanitari Fundació Mans a les Mans, que acull infància vulnerable al barri de la Marina del Port, a Barcelona, i que ha participat de l'estudi.

Què cobreix la sanitat pública?

La sanitat pública només cobreix l'extracció de dents, que és l'última opció quan hi ha afeccions; els tractaments de les càries quan són dents permanents, i no dents de llet, en menors de 15 anys; i la visita i prescripció de medicaments en cas de dolors.

Per això, des de la Fundació Pere Tarrés demanen que la cobertura sanitària inclogui també les dents de llet, per evitar possibles afectacions posteriors, que es rebaixi el cost de les visites al dentista amb la promoció d'un IVA reduït o que es facin més campanyes de prevenció a les escoles i a l'atenció primària.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article