Cauen un 22% els desnonaments a Barcelona des del 2014, però es dispara el nombre de famílies ateses

Redacció

A Barcelona, el nombre de famílies ateses per la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), que ajuda aquelles persones que estan en perill de ser desnonades, s'ha disparat des del 2014, tot i que els desnonaments han caigut un 22% des d'aleshores. Al llarg de 2017 un total de 2.351 famíles han estat ateses de nou, un 50% més que el 2016, quan en van ser 1.574. El 2014 només en van ser 614. 

La xifra, demostra, segons l'alcaldessa Ada Colau, que el servei de suport es consolida, però també evidencia que el problema de l'habitatge no acaba de trobar una solució a la ciutat. Per això, Colau ha exigit que la Generalitat i el govern espanyol prenguin mesures ja per pal·liar la crisi de l'habitatge i la bombolla del lloguer. 

Que el nombre de famílies ateses se situï enguany prop de les 2.000 significa que afecta a moltes persones. En concret, a 7.760 persones, de les quals 2.377 són infants. El perfil familiar i econòmic d’aquests casos atesos és el d'una llar formada per uns tres membres que té uns ingressos inferiors als 570 euros en el 57% dels casos i amb uns ingressos inferiors a 855 euros en el 72% dels casos, majoritàriament amb presència de fills menors d'edat.

Les dades també mostren que la principal causa de desnonament de les famílies ateses és no poder pagar el lloguer, el que representa el 51% dels casos. En segon lloc es troben les famílies que s'han vist obligades a ocupar un habitatge o que s'hi troben en una situació realment precària, que representen un 36% dels casos. Finalment, cal destacar que únicament un 7% de les unitats de convivència residien en habitatges de la seva propietat. Pel que fa als districtes, Nou Barris (16,59%) i Sants-Montjuïc (16,55%) són els que més persones han atès, conjuntament amb Ciutat Vella (15,87%).

Només el 16% de les famílies ha pogut mantenir la llar

En total, tenint en compte les noves famílies ateses i les que ja tenien un procediment d'ajut obert amb la UCER, el 2017 Barcelona ha gestionat un total de 3.268 procediments. Tanmateix, només n'ha tancat el 41,37%, és a dir 1.362 casos, una dada que tot i així és molt més elevada que la del 2016.

A més, tan sols el 16% de les famílies ha pogut mantenir la llar afectada pel desnonament, és a dir, 218 famílies. En la resta de casos, o bé s'ha trobat una solució d'habitatge combinada entre els recursos de l'Ajuntament i altres recursos que no són municipals (un 52% dels procediments) o bé ha estat l'Ajuntament qui ha proporcionat tota la solució (el 42% restant).

El regidor de l'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha destacat que malgrat que pugui “semblar poc”, aquestes famílies que han mantingut el pis ho han fet arran de renegociar el contracte de lloguer a partir del servei de mediació que ofereix la UCER i que en la majoria de casos es tracta de pisos de particulars i només “un 3% d'acords” són amb entitats financeres. De fet, Montaner ha avisat de les “grans dificultats” per aconseguir un pacte amb grans tenidors.

L'amenaça de Colau al govern espanyol

Davant d'aquesta situació, l'alcaldessa Ada Colau ha reclamat mesures urgents que sobrepassin els límits municipals. I ha amenaçat al govern espanyol de portar “els milers de casos de desnonaments fins al despatx del ministre” de Foment, per tal que conegui “la realitat” i elabori polítiques com allargar els contractes de lloguer o obligar a cedir pisos buits de les entitats financeres i la Sareb.

Segons Colau, aquesta amenaça arriba el dia en què el Congrés dels Diputats debat una reforma d'una llei del 2000 “per accelerar encara més els desnonaments” en la Comissió de Justícia. Colau apunta que “és molt fàcil anar legislant a favor del desnonament” i que totes les conseqüències les hagin de gestionar els ajuntaments, que és, segons l'alcaldessa, qui té “menys competències i recursos”.

Segons l'alcaldessa de Barcelona, en l'àmbit de l'habitatge l'Ajuntament de Barcelona està fent un “enorme sobreesforç” per ajudar a totes aquelles famílies que no poden pagar el lloguer cada mes, que ja són la majoria de casos pels quals s'inicia un procés de desnonament a la ciutat de Barcelona. Colau, però, ha avisat que el paper que esta assumint el govern local és “insostenible”.

I és que el gerent d'habitatge, Javier Burón, ha assegurat que l'Ajuntament de Barcelona gasta més de 500 milions d'euros en construcció d'habitatges, més de 40 en la compra de pisos, més de 20 en captar pisos buits i conjuntament amb la Generalitat i el Ministeri de Foment 25 milions anuals en ajudes al lloguer.