“Sempre recordaré aquell instant que la infermera em va dir que ja tenien un fetge compatible per a mi”

L’Olga és una de les 1.100 persones que ha passat per un trasplantament d’òrgan l’any 2017 a Catalunya, una tendència que va a l’alça per a l’augment de donants cadàver

Per contra, l’OCATT registra des de fa tres anys un descens continuat de trasplantaments de ronyó amb donant viu

“Sempre recordaré aquell instant que la infermera em va dir que ja tenien un fetge compatible per a mi. Mai podré agrair prou al meu donant i a la seva família, perquè sense ells jo no seria aquí”. L’Olga va passar per un trasplantament de fetge sis setmanes després de ser mare per segona vegada. Una experiència que descriu com a “molt dura” però que li ha donat una “segona oportunitat “ de viure i de poder estar amb els seus fills i la seva família.

La donació d’òrgans a Catalunya continua amb una tendència l’alça que l’ha portat a ser un dels territoris amb rècord de trasplantaments al món (més de 1.100 el 2017). Al llarg dels cinc primers mesos del 2018 a Catalunya s’han fet 468 trasplantaments, una xifra que supera les dades de l’any anterior en el mateix període de l’any. Ara bé, darrera d’aquestes xifres també es constata un descens continuat, des de fa tres anys, de les donacions d’òrgans amb donant viu.

Aquestes són dades que ha fet públiques aquest dimecres, coincidint amb el Dia del Donant, l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Segons el director d’aquesta institució, Jaume Tort, els bons resultats en les donacions d'òrgans provinents de cadàvers, tant per mort encefàlica com per mort a cor parat –que ha pujat de manera espectacular els darrers anys- ha condicionat la donació en viu, un tipus de donació que respon sobretot al ronyó.

Mentre que el nombre de donants cadàver a tot Catalunya ha augmentat lleugerament els primers cinc mesos de l'any en comparació al mateix període de l'any passat, la donació de donant viu ha consolidat la seva tendència a la baixa amb un 21,1% menys. En aquest sentit, l'OCATT confia en poder, com a mínim, igualar el rècord de 1.106 trasplantaments realitats el 2017 i vol treballar amb els professionals per tornar a incentivar entre els pacients les donacions en viu que, sobretot en els receptors més joves, dona molt millors resultats.

Augmenten un 8,6% els trasplantaments els primers mesos del 2018

Segons dades dels primers cinc mesos del 2018, els trasplantaments cardíacs han augmentat un 70,6%, els pulmonars un 37,1%, els hepàtics un 16,1% i els renals un 1,3%. Els de pàncrees en canvi, han caigut un 33,3%. En global però, els trasplantaments han augmentat un 8,6% respecte el mateix període que l'any passat.

Tort també ha destacat que el 43% de trasplantament renals que s'han fet a l'estat espanyol s'han dut a terme a Catalunya. El 2017 es van fer 133 trasplantaments de donant viu i els primers mesos del 2018, 315 del total de trasplantaments són de ronyó. En 4 casos, s'ha pogut fer una cadena de trasplantament amb donant viu creuat. Tot i aquestes dades, en aquesta especialitat encara hi ha més de 1.000 persones pendent de la intervenció de ronyó, dels més de 1.200 que esperen un òrgan nou.

Tort creu que l'envelliment de la població n'és un motiu, ja que “la gent viu molts anys” i es fan trasplantaments a pacients de 70 anys que temps enrere era “impensable”, i que viurà amb el ronyó d'una altra persona fins als 90.

En aquest sentit, des de l'OCATT han percebut un canvi de perfil dels donants. Entre el 2000 i el 2017, la mitjana d'edat ha augmentat en 9 anys, dels 51,7 als 60,2, i els majors de 60 anys, han passat de ser el 35% dels donants a representar el 51% del col·lectiu. A més, el 2000 només 44 tenien més de 70 anys, el 18%, i actualment ja són 92, el 28%.

Donar a conèixer la voluntat de ser donant

Quan es produeix una mort en una UCI amb possibilitat d'utilitzar els òrgans per a altres persones, els hospitals activen els equips de coordinació de trasplantaments i entre les tasques que han de dur a terme, destaca el plantejament a la família d'aquesta possibilitat.

Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, ha explicat que són moments molt delicats i que són conscients que “no són el millor moment” però “és l'únic”.

La Montse Roldan és una de les mares que ha hagut de prendre aquesta decisió. Molt emocionada, Roldan ha explicat que el seu fill de 8 anys va patir una aturada cardiorespiratòria i no es va poder fer res per salvar-li la vida. Ella ja s'havia plantejat ser donant, i per això, quan els professionals li van preguntar si volia ser donant dels òrgans dels seus fills, no va dubtar. “No volia que altres pares passessin el què nosaltres estàvem passant”, ha dit la Montse, que ha destacat que “gràcies en Pau, algun nen complirà anys aquest 2018”. Per la Montse cal més sensibilització i tot i reconèixer que “no consola”, assegura que donar els òrgans “tranquil·litza una mica”.

Actualment, el 81% de les famílies catalanes accedeixen a la donació d'òrgans dels seus familiars, un resultat lleugerament inferior al del 2017, que es va tancar amb un 86%. Els motius religiosos són els principals inconvenients i per aquest motiu, des de l'OCATT, impulsarà un projecte de donacions i confessions religioses per estudiar com ho aborda cada religió i poder donar instruments als professionals per afrontar la donació amb èxit i reduir la negativa de les famílies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article