L'Institut Català de la Salut impulsa un pla per reduir per fi l’ús d’antibiòtics durant l’ingrés

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Entre el 30 i el 40 % de les persones ingressades reben un tractament antibiòtic durant la seva estada hospitalària. Per reduir el consum d'aquest fàrmac, Salut impulsa ara un control exhaustiu i diari per optimitzar l’ús d’antibiòtics als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Programa d’optimització d’ús dels antibiòtics (PROA) als hospitals de l’ICS reuneix professionals d’atenció hospitalària i primària per consensuar estratègies d’ús i de prescripció d’aquests fàrmacs. Per aconseguir-ho, compten amb un sistema informàtic personalitzat per analitzar l’ús dels antibiòtics segons diferents indicadors al llarg del temps i seleccionar pacients en temps real sobre la base de criteris predeterminats per adequar els tractaments antibiòtics.

El programa, anomenat Bussiness Intelligence, permet el seguiment de totes les prescripcions que es realitzen als hospitals de l’ICS dia a dia. D’aquesta manera, s’han pogut analitzar les característiques pròpies de cada centre hospitalari, tenint en compte el seu nivell d’especialització.

Miquel Pujol, metge de l’Hospital Universitari de Bellvitge i coordinador del grup PROA, explica que “amb aquest sistema conjunt podem ajustar les desviacions que hem detectat centre a centre”. Gràcies als informes periòdics, els equips multidisciplinaris de PROA de cada hospital s’han marcat una sèrie d’objectius després de detectar les oportunitats de millora.

Aquest sistema mostra de manera immediata quins antibiòtics s’estan administrant en temps real i durant quants dies, i s’analitzen juntament amb les dades clíniques del pacient i del servei de microbiologia per optimitzar-ne l’ús. Gràcies a aquesta informació, afirma Pujol, “adaptem els tractaments dels pacients de manera molt més ràpida que com ho fèiem abans”.

Tractaments més personalitzats i de menor durada

Quins són els avantatges a curt, mitjà i llarg termini? Els més immediats són per al pacient, ja que se li ajusta el tractament al màxim. A més, a mitjà i llarg termini es redueixen les resistències bacterianes, un dels grans reptes actuals en l’àmbit sanitari a tot el món. També es promou la sostenibilitat de la despesa farmacològica i es generen menys residus.

Un altre aspecte important que aborden els professionals del PROA són les durades dels tractaments antibiòtics. “Hem observat que hi ha camí per recórrer i per incidir-hi”, afirma Pujol. Precisament, una durada massa llarga dels antibiòtics multiplica les probabilitats de patir efectes secundaris.

Concretament, Pujol parla de la creixent presència del bacteri Clostridium difficile, que produeix un quadre de diarrees molt important amb malestar general i que, de vegades, pot ocasionar la mort. “Si disminuïm la durada dels tractaments, també en disminuirem els efectes secundaris i, per tant, el risc de complicacions”, conclou Pujol.