Posar-se a la pell d'una persona refugiada durant una hora i mitja

L'ICS i el Vall d'Hebron han creat un joc o ‘escape room’ per conscienciar estudiants i professionals sanitaris sobre la situació de les persones refugiades a qui atenen

Imaginem-nos un juliol tan calorós com aquest però de l’any 2084. El planeta Terra s’està escalfant a ritme vertiginós i la respiració es torna quasi impracticable. Davant d'aquest panorama desolador, la vostra família es planteja marxar a viure a Mart i ha demanat asil a l'autoritat del planeta vermell. Partint d’aquesta situació fictícia i amb l’objectiu que els professionals sanitaris i estudiants experimentin alguns dels desafiaments que viuen les persones sol·licitants d’asil o refugiades durant el procés migratori, l’Institut Català de la Salut, a través del seu programa de salut internacional, ha orquestrat un ‘escape room’ o joc d’escapada en viu.

“Vam anar a fer un màster de salut pública al Canadà i allí vam comprovar que hi havia un problema de desconeixement al voltant dels conceptes dels moviments migratoris i refugiats”, diu la Núria Serre Delcor, metgessa de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes-Vall d'Hebron i una de les impulsores d’aquesta dinàmica escape room.

Refugee escape room està pensat perquè es faci durant una hora i mitja en grups de cinc o sis persones que es converteixen en famílies amb membres de diferents edats, estudis i salut provinents dels cinc continents de la Terra. Cada família haurà de superar tota una sèrie de proves en què s'han de resoldre enigmes entorn del procés migratori, els seus efectes a tot el món i al llarg de la història. Hauran de passar pel control de passaport, el control sanitari, la sala de tractament, el control d'educació, el nivell de llengües, l'homologació de títols i , finalment, podran accedir a la nau que els durà a Mart.

“La idea era poder fer un joc on la gent es posés a la pell d’aquestes persones perquè hi ha una sensació de què ho vius tot molt des de fora, que no t’afecta”, destaca Serre.

En els darrers anys, el model sanitari català ha iniciat un viratge i ara s’enfoca cap a una perspectiva integral, en la que no només es tenen en compte els aspectes mèdics sinó que es situa al pacient en el centre del sistema de salut i s’integren altres elements vitals. “En comptes d’anar directament a la malaltia, que és el què s’esperaria que féssim com a hospital, hem volgut donar una mirada més global al joc, perquè la salut s’ha de mirar d’una forma holística”, assenyala Serra.

Un cop els participants acaben la carrera d’obstacles, podran pujar a la nau que els durà a Mart, lluny d'una mort per asfixia? La resposta no és senzilla, les proves que han de superar pel camí tampoc ho són: suborns de l'autoritat, omplir “paperassa” en un idioma que t'és aliè, pressió, desconcert, desesperació.

Durant aquesta hora i mitja, transcorreguda a la cinquena planta de l’Hospital de traumatologia de la Vall d’Hebron, els participants s'han pogut fer una idea de com viuen la trifulga els refugiats. Malauradament, però, la carrera d’obstacles que viuen aquestes persones, dura molt més que una hora i mitja.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article