Barcelona es querella contra els jutges que van empresonar persones LGTBI durant el franquisme

El consistori recopila més de 550 condemnes dictades entre el 1956 i el 1977 i presenta una demanda contra crims de lesa humanitat

L'Ajuntament de Barcelona ha interposat davant del una querella per crims de lesa humanitat contra sis magistrats que van condemnar a presó més de 550 persones LGTBI entre el 1956 i el 1977 sota la llei de 'Vagos y maleantes', reformada el 1954, i substituïda el 1970 per la llei de 'Peligrosidad y Rehabilitación Social'. Els condemnats van ingressar en un mòdul específic de la presó Model de Barcelona.

Aquesta querella forma part del "litigi estratègic" presentat pel consistori barceloní, que presideix la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que des del 2015 s'ha personat en la causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos de l'aviació italiana sobre la capital catalana durant la Guerra Civil, i dues querelles més per crims comesos durant el tardofranquisme.

A més, l'Ajuntament també posarà en marxa en els propers mesos una comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme. Aquesta comissió reconeixerà les persones que van patir violacions dels drets a la vida i la integritat física, moral o sexual per la seva defensa de les llibertats democràtiques, sindicals o nacionals de Catalunya, o per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978. La comissió reconeixerà i homenatjarà les víctimes, promourà el coneixement i reflexió sobre aquella situació i farà un agraïment a les entitats de memòria històrica.

El Jutjat d'Instrucció número 12 de Barcelona, a qui va recaure la querella per repartiment, va donar trasllat a la fiscalia perquè es pronunciés i la va derivar a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article