Creix l'esperança de vida a Barcelona i s'escurçen les diferències entre barris en funció de la renda

ACN

L'esperança de vida a Barcelona torna a créixer i se situa per primera vegada per sobre dels 81 (81,2) en els homes, i arriba al 86,9 en les dones. Les dones més longeves de la capital catalana es troben a Nou Barris, amb una esperança de vida de 87,7 anys, i els homes de Les Corts són els que neixen amb la previsió de viure més, 83 anys. Són dades de l'informe de salut Barcelona, que detecta també menys diferències entre barris, gràcies a una millora d'aquest indicador en ens barris de renda menor. S'ha reduït dels 4,3 anys de diferencia entre el 2011 i el 2013, als 2,4 entre el 2014 i el 2016. L'informe també analitza l'impacte de la qualitat de l'aire i estima que fins a 424 persones moren cada any, de mitjana, per causes atribuïbles a la contaminació.

Així, l'esperança de vida a la capital catalana, és a dir, els anys que viurà la població nascuda el 2016, és superior a la mitjana catalana, que en dones se situa als 83,6 i en homes al 80,8, i també per sobre de la mitjana espanyola. Segons Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el seguiment de la població en 73 barris ha permès concloure que la diferència entre l'esperança de vides en barris, en funció de la renda, han disminuït gràcies a la millora d'aquest indicador en els barris de menor renda.

La diferència s'ha retallat en dos anys, i la tendència s'ha observat en tots els barris. Per Gemma Tarafa, comissionada de Salut, aquesta dada s'ha d'agafar amb “prudència” però ha reconegut que aquest indicador mostra que les polítiques que es posen sobre la taula tenen “impacte major” a les poblacions desfavorides i per això es pot arribar a reduir aquesta desigualtat. Precisament, Laia Ortiz, segona tinenta d'alcaldia, ha fixat que aquesta reducció de les desigualtats és la principal prioritat de l'equip de govern del consistori.

Les quatre principals causes de mortalitat prematura continuen sent els tumors de tràquea, bronquis i pulmó, les malalties del cor, els suïcidis o la cirrosi entre els homes, i el càncer de mama, els tumors de tràquea, bronquis i pulmons, els suïcidis i autolesions, i el tumor maligne d'ovari, entre les dones.

El sobrepès i l'obesitat també és un dels indicadors que mostra una reducció en les diferències per situació socioeconòmica, ja que en homes, el diferencial entre els de classe més afavorida i classe més desfavorida, ha passat del 6,9% al 6%, i en dones s'ha mantingut estable. Tot i això, aquest indicador posa sobre la taula que en general, els índex de sobrepès i obesitat han augmentat lleugerament en tots els grups. Per Borrell, aquesta és una tendència que es repeteix als països de l'entorn.

Menys embarassos d'adolescents

L'informe de salut de Barcelona posa sobre la taula que els embarassos de noies adolescents, d'entre 15 i 19 anys, han tornat a disminuir a la capital catalana i en alguns districtes, com ara Ciutat Vella o Nou Barris, s'ha aconseguit una reducció de la meitat. Així, durant el 2017, 'hi ha hagut 537 embarassos (16,7 per 1.000 dones), la xifra més baixa des de l'any 2003 a la ciutat.

La reducció d'aquests embarassos s'ha traduït a un estancament de la taxa d'avortaments entre les noies d'aquests col·lectius mentre que la taxa de fecunditat és manté al voltant dels 4,8 naixements per 1.000 dones.

La contaminació

Per primera vegada, l'informe de salut recull dades de qualitat de l'aire i exposa que el 70% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts en diòxid de nitrogen i que el 98% està exposada a nivells superiors dels establerts per l'OMS en petites partícules. Amb aquestes dades, recollides des del 2010, s'ha fet una estimació del nombre de morts que es poden atribuir a la contaminació i 'ha arribat a la xifra de 424 morts de mitjana anual durant aquest període. El 2017, aquesta causa de mort podria haver suposat 354 defuncions, mentre que el 2016, 266. El 2012 es va arribar a una xifra molt alta de partícules i per tant, l'estimació de morts atribuïbles a la contaminació s'eleva a 706.

Tarafa ha recalcat que l'impacte sobre la salut de la contaminació són evidents i per tant, ha defensat començar a desplegar “mesures estructurals” per disminuir el trànsit rodat a la ciutat, com una política imprescindible per reduir els nivells de contaminació. Ha recordat que el 2020 es començaran a desplegar les mesures de restricció que confia que donaran resultats positius en aquesta línia.