Aliança entre Barcelona i Open Arms per salvar vides a la Mediterrània

Eurodiputats dels Verds i l'Esquerra Unitària reclamen “impedir la criminalització” de l’ajuda humanitària

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha visitat aquest dijous el vaixell d'Open Arms al Port de Barcelona on està retingut des del passat 8 de gener per Capitania Marítima. En aquest context, l’Ajuntament i Open Arms han signat un conveni que inclou mig milió d'euros i “tot el suport institucional i jurídic” per part del consistori.

El conveni està destinat a finançar el 35,4% del projecte d’Open Arms Protecció per presència, rescat humanitari i comunicació d’emergència a la Mediterrània, mitjançant 497.020 euros amb una vigència fins l'octubre de 2019. El conveni pretén oferir protecció per presència, és a dir, ser presents a la zona i oferir garantia de protecció per les persones que s’hi troben.

El conveni també treballarà en oferir protecció per acció, rescatar persones en perill de mort en aigües del SAR i desembarcament amb garanties de seguretat. A més, el conveni contempla la comunicació d’emergència, per visibilitzar i denunciar la situació actual de desprotecció dels drets de les persones migrants en trànsit pel Mediterrani i les fronteres.

En la roda de premsa posterior a la visita al vaixell de l'ONG, Colau ha reivindicat Barcelona com a ciutat refugi després del tancament dels ports d'Itàlia i Malta i la “criminalització i bloqueig” de les embarcacions d’organitzacions humanitàries de rescat. “Paradoxalment, quan els estats europeus estan incomplint la legalitat, fan accions que impedeixen aquells que sí volen complir la legalitat com Open Arms”, ha assegurat l'alcaldessa.

Demanda i mà estesa a Pedro Sánchez

“En compliment del mandat ciutadà”, que ha expressat que Barcelona “vol salvar vides”, Colau ha dit que va enviar fa dos dies una carta al ministre de Foment, José Luis Ábalos, on exigeix “de forma immediata” el desbloqueig del vaixell. Colau ha reblat que “farà tot el possible” a nivell institucional per pressionar la Unió Europea, i ha estès la mà al president del govern espanyol.

“Pedro Sánchez ha de trobar la manera d’acabar amb aquest bloqueig polític. Entenc que té una complexitat de governança a nivell europeu”, ha dit Colau. Així, ha assegurat que estaran “al seu costat” per a què països com Itàlia i Malta modifiquin la seva política “criminal que condemna a morir a milers de persones al mar”.

Colau i Camps han assegurat que no hi ha motius “tècnics” per retenir el vaixell a port. “L’Europa dels països ja sabem el que és. “‘No farem res’, ‘Ometrem el salvament perquè la mort d’aquestes persones dissuadirà altres de venir’“, ha reproduït el director de l’ONG sobre l’actitud dels països europeus. D’aquesta manera, Camps assegura que “hem convertit el Mediterrani en el canal més mortífer del món”.

Referma que no ho permetran, i que esperen que s’alliberi aviat el vaixell per seguir la seva tasca de rescat al Mediterrani central. “Si no és amb aquest vaixell, serà amb un altre”, ha afirmat Camps.

Denuncia del blogueig a la Comissió Europea

Seguint en el pla polític, l’eurodiputat Ernest Urtasun (ICV) i set parlamentaris més també han denunciat aquest dijous a la Comissió Europea el bloqueig al vaixell de l’Open Arms. En una pregunta parlamentària a la CE promoguda per Urtasun i Miguel Urbán (Podem), Catalunya en Comú i Podem reclamen a l’executiu comunitari que “actualitzi la legislació europea per impedir la criminalització de l’ajuda humanitària”. Els eurodiputats reclamen que prengui mesures per instar als estats a “complir amb el dret marítim, internacional i humanitari”.

Segons denuncien les dues formacions en una pregunta escrita a la CE, la decisió de bloquejar el vaixell ha estat una “resolució política” que suposa “la vulneració del dret marítim i internacional per part dels estats”. “És inacceptable que els estats no compleixin amb les seves obligacions de dret internacional i que sobre aquesta base s’impedeixi a les ONG seguir rescatant vides al Mediterrani”, ha afirmat Urtasun. Per la seva banda, Urbán, ha assegurat que “cada dia que l’Open Arms segueixi al port de Barcelona hi haurà més morts al Mediterrani”.

A més d’Urtasun i Urbán, la pregunta també l’han signat els eurodiputats Florent Marcellesi (Verds/ALE) i Xabier Benito, Paloma López, Lidia Senra, Ángela Vallina i Javier Couso (tots ells del GUE, el grup de l’Esquerra Unitària).

“Els polítics competeixen per ser els més insensibles”

Per la seva banda, Amnistia Internacional diu que bloquejos com el de l'Open Arms fan “pagar el preu dels errors dels estats” als migrants. L'organització insta a “actuar amb urgència” davant un sistema que “dissuadeix” els governs d’ajudar refugiats en perill al mar.

“El vergonyós espectacle de vaixells de rescat sent bloquejats i dones, homes i infants al mar durant setmanes mentre els polítics competeixen per ser els més insensibles, no pot repetir-se”, lamenta Matteo de Bellis, investigador d'AI.

“Alguns governs europeus fins i tot els han impedit fer les seves activitats per salvar vides, a través d'investigacions criminals infundades i obstacles democràtics”, recull l’anàlisi que ha publicat l’organització aquest divendres, afegint que l'últim exemple d'aquest tipus de traves és el de l'Open Arms a l'Estat.

L'acord amb Líbia

Amnistia denuncia que les mesures implementades pels governs europeus per bloquejar els rescats al Mediterrani central, com ara reforçar la capacitat de la Guàrdia Costera de Líbia, s’han centrat a mantenir a les persones allunyades d’Europa “encara que Líbia no té capacitat per coordinar rescats”. A més, recorden des de l'ONG, contravé el dret internacional, ja que a Líbia les persones rescatades estan “exposades a la tortura”.

Per tot plegat, diu Amnistia, els governs europeus han d'acordar amb “urgència” una política de desembarcament “ràpida i que es pugui predir, de conformitat amb el dret internacional” i un sistema “just” per compartir la responsabilitat dels sol·licitants d'asil entre els països de la UE.

El Consell Europeu, on seuen els caps d'estat i de govern de la UE quan es reuneixen a Brussel·les, no ha aconseguit arribar a un acord per reformar el sistema de Dublín, que determina que l'estat on desembarca el sol·licitant d'asil és qui s'ha de fer càrrec d'examinar-ne la petició. L'oposició d'alguns Estats, que es neguen a assumir responsabilitats i acollir refugiats, ha impedit fins ara trobar una solució permanent a com s'ha de procedir davant del rescat de migrants al mar i la seva acollida.

 

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article