El teletreball qüestiona el model patriarcal d'organització empresarial

El model laboral que impera en les organitzacions està pensat perquè el treballador romangui llargues jornades presencials a l'empresa

Segons l’estudi ‘Resistance in Teleworking. Tactics and Subjectivity in Female Teleworkers’, el teletreball permet a les empleades reclamar un espai propi que els facilita el dret a ser mares i a desenvolupar plenament la seva carrera professional.

Els autors d’aquesta recerca constaten que les teletreballadores despleguen, així, una sèrie de “microresistències” a un model d’organització social i laboral que consideren “patriarcal”. “És la manera que tenen de subvertir i començar a desmuntar les dinàmiques masculines”, com ara haver de fer llargues jornades a l’empresa, cosa que els impedeix el desenvolupament d’un model de maternitat “just i sostenible”, així com una vida plena al marge de l’àmbit laboral, explica l’autora i professora de la UOC Ana Gálvez.

L’estudi, realitzat conjuntament per Ana Gálvez i els professors Francisco Tirado i José M. Manuel Alcaraz, ha desvelat una “crítica feroç al model masculí imperant en les organitzacions i al paper que el patriarcat els ha atribuït com a responsables principals de l’àmbit domesticofamiliar”, constaten les teletreballadores que han participat en la recerca.

L’estudi, guardonat amb el Best Critical Paper Award en l’Annual Meeting of the Academy of Management 2018, ha analitzat 72 dones amb càrregues familiars que s’han acollit al teletreball lliurement. Es va desenvolupar en tres fases: la primera, el 2008; la segona, el 2011, i la tercera, el 2015, que es perllonga fins a l’actualitat.

Les TIC faciliten un model laboral paritari

Però treballar des de casa pot ser tot un risc que porti les dones a fer un pas enrere en la seva conquesta d’igualtat. “Correm el risc que les TIC es converteixin en un mecanisme més de reproducció de la diferenciació tradicional entre els rols de gènere i, per tant, d’aprofundiment en la divisòria que separa homes i dones en la qüestió de la conciliació”, alerta Gálvez.

Eva Rimbau, professora de recursos humans de la UOC, confirma la possibilitat que l’ús de pràctiques de treball flexibles perjudiqui el progrés professional. “Això passa, sobretot, quan els supervisors atribueixen l’ús del treball flexible a l’interès de l’empleat o de l’empleada per acomodar la seva vida personal i professional. En canvi, si el supervisor pensa que l’empleat fa servir el treball flexible per a millorar la seva productivitat, llavors no hi ha efectes negatius sobre la carrera professional”, afegeix l’experta.

“És probable que, ateses les creences que prevalen en la nostra societat, els supervisors tendeixin a pensar que les dones fan servir el teletreball per a conciliar i que els homes el fan servir per a ser més productius, la qual cosa generaria menys recomanacions dels supervisors perquè s’augmenti el salari i es millori la posició professional de les teletreballadores”.

Per a evitar aquest possible escenari, Ana Gálvez insisteix en la importància de continuar treballant entre tots en un model laboral paritari. “Les TIC en general, i el teletreball en particular, obliguen a fer nous aprenentatges i ofereixen l’oportunitat d’un nou model d’organització laboral. Perquè es produeixin aquests canvis profunds en els àmbits social i laboral cal que persones, col·lectius, Administracions i poders públics i econòmics col·laborin”.

“El problema de la conciliació no és una qüestió marginal o particular de les dones, sinó un problema complex que afecta tot el conjunt social i l’organització de la nostra vida quotidiana”, explica Gálvez.

La resposta a aquest conjunt de problemes no implica només dimensions tecnocràtiques i d’ajustament legal, sinó que es relaciona directament amb el model de societat i el model d’Estat de benestar que es vulgui construir.

L’estudi també revela que una correcta integració laboral del teletreball aconsegueix un equilibri més bo entre la vida familiar, laboral i personal i, en conseqüència, un increment de la qualitat de vida del treballador i una productivitat laboral més gran. “Perquè el teletreball funcioni i es pugui implantar eficientment en les organitzacions, cal una cultura organitzacional que avaluï els seus treballadors i treballadores per objectius i que hi dipositi la màxima confiança”.

A Espanya, un de cada catorze empleats teletreballa

Segons l’estudi Monitor Adecco de oportunidades y satisfacción en el empleo, un de cada catorze empleats treballa des de casa a Espanya. Mentre que el 2005 es van comptabilitzar 808.000 persones que treballaven des de casa seva almenys ocasionalment, la xifra actual és d’1,43 milions, l’equivalent al 7,4% del total d’ocupats a Espanya, cinc dècimes més que un any enrere.

Madrid és la comunitat amb un nombre de teletreballadors més gran, un 9,7%, un punt i mig més que un any enrere. La segueixen Andalusia (8,4%) i la Comunitat Valenciana (8,1%).

Sobre les diferències de gènere, l’estudi desenvolupat per Eurofound el 2017 (Working Anytime, Anywhere: The Effects on the World of Work) conclou que a escala europea, en general, les dones tendeixen a fer més teletreball des de casa que no pas els homes, mentre que els homes fan més treball mòbil basat en les TIC.

L’informe apunta que, entre altres raons, això es pot explicar pel fet que les dones utilitzen el teletreball com una estratègia per a la conciliació de la vida laboral i familiar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article